Gabriel Rufián: "A partir d’avui hem de tornar a parlar amb els comuns, però sense amenaces"

MadridGabriel Rufián (Santa Coloma de Gramenet, 1982) atén l’ARA al seu despatx al Congrés, des d’on pretén acotar l’abast de l’escletxa oberta amb el govern espanyol arran de la votació de la reforma laboral.

Com va viure la votació de dijous?

El resultat final és el preu a pagar per posar en mans de mercenaris i d’un partit satèl·lit del PP un tema tan important com la reforma laboral. Només em va donar temps de pensar que el Congrés semblava un camp de futbol amb PP i Vox celebrant un gol.

Vostè va pensar que la reforma s’havia tombat?

Molts de nosaltres havíem avisat que la UPN era el que era i ens vam quedar mirant què deia la mesa. Al final el resultat és l’epíleg d’un procés de negociació kafkià.

Vostè sospita d’aquest vot erroni?

El que em preocupa és que s’obri la porta a revisar votacions i fer veure que hi ha fraus, perquè es comença així i s’acaba amb un paio amb banyes assaltant el Congrés. És normal equivocar-se en una votació.

Si hagués sabut que UPN canviava de vot, ERC s’ho hagués repensat?

La decisió d’ERC era ferma més enllà dels escenaris, i érem conscients que podia decaure. Però sobta que se’ns vulgui responsabilitzar a nosaltres, perquè quan portes un text al Congrés que no es pot tocar l’estàs convertint en un notari. I quan busques una majoria alternativa també estàs assumint un risc.

Però no és cert que vostès comptaven que s’aprovava?

Nosaltres teníem les nostres condicions. I tothom pot arribar a entendre que en temps d’Aznar es pagava més indemnització per acomiadament improcedent que el que es pagarà ara. I aquí hi ha una majoria d’esquerres que estava per la derogació real i no s’ha volgut buscar.

Però per què no han acceptat vostès en aquesta qüestió el gradualisme que sí que defensen en el tema nacional, per exemple?

Nego això que diu del gradualisme. Nosaltres som independentistes i si fos per nosaltres, en mitja hora faríem un referèndum d’autodeterminació. Dit això, la millor manera que no torni la reforma laboral del PP és no presentar una proposta que agrada al PP. La foto és bastant lletja i complicada d’explicar. Perquè si després de prometre la derogació presentes una proposta que agrada a la CEOE, al Santander i que et vota Cs, el problema no és nostre.

L’escenari final desgasta la figura de Yolanda Díaz?

Aquí vull ser clar. No tenim cap problema personal amb la ministra, l’únic que he fet és donar veu a la decisió de l’executiva d’ERC, que va plantejar uns continguts per negociar. I falta molt per a les eleccions, la reforma laboral ja és el plistocè. No hi ha càlcul electoral, i en tot cas la decisió d’ERC no és el que desgasta Yolanda Díaz, sinó pactar la reforma laboral amb Cs.

Però la decisió sí que pot enterbolir les relacions amb els comuns.

Jo sempre he defensat que el futur de Catalunya passa per pactes transversals amb els comuns, però ERC ni es mou ni es mourà sota amenaça. Mai.

Hi ha hagut amenaces, per exemple de represàlies al Parlament?

No entraré en polèmiques. Tot l’afecte per als comuns, perquè no s’acaba el món. A partir d’avui mateix hem de tornar a parlar. Tenim moltes coses a fer junts. Però sense amenaces.

Vostè va dir que la reforma era un “projecte personal”.

És complicat no dir-li projecte personal al que es coneix com a “reforma Díaz”. Però tots aquells que som conscients de l’alternativa que hi ha al govern actual sabem que al projecte polític que representa Yolanda Díaz li ha d’anar bé. I si bé tot el govern ha quedat tocat, la part més clara ha estat el PSOE, que des del minut 1 va dir que no es mouria. I a sobre ens diuen que si arribem a un acord no el podem comunicar. Això en política és inacceptable.

El ministeri estava disposat a anar més enllà?

No, l’únic que oferia era un reforç de la inspecció del treball, però sense dir com es pagava. Però bé, això ha estat només una negociació d’un partit amb el govern espanyol. I aquesta és la nostra feina: parlar. I és el que farem a partir d’ara.

Per tant, el bloc de la investidura no està en perill?

No, l’únic és que dijous va passar el que ja feia temps que avisàvem: que aquest govern no es podia sustentar només en la por a l’alternativa. I que arribaria un dia en què ERC no hi seria. I aquest dia va ser dijous.

De fet es va veure que Sánchez no té alternativa...

Exacte, no tenen alternativa perquè el decret va sortir de casualitat. Van jugar a la ruleta russa amb els drets dels treballadors. I repeteixo: la responsabilitat si hagués decaigut el decret no era nostra, sinó de qui el presenta sense tenir suports.

ERC limita l’abast de la crisi?

ERC té dos temes molt treballats, un és memòria històrica, per raons òbvies, i l’altre la qüestió laboral. I crec que hi ha un termòmetre molt clar que és el PNB. Que el PNB no hagi entrat en això és un reflex clar que alguna cosa no es va fer bé.

El PSOE pot tenir ara la temptació de dilatar la taula de diàleg?

Abans que acabi la legislatura la taula ha de funcionar, sinó serà un fracàs de tots, no només nostre. El PSOE ha de ser conscient que no pot governar sense Euskadi i Catalunya. I prou de dir que ve el llop.

ERC ha d’anar pensant en un pla B per si el diàleg fracassa?

És que quan preguntem per l’alternativa al diàleg no hi ha resposta. Els números són els que són, i això no et fa menys independentista. No som bruixots, som polítics.

Però si no funciona, no s’hauria de pensar en una alternativa?

Quina?

Nosaltres preguntem.

És que quan ho plantegem només hi ha silenci. I a mi m’interessa molt més intentar convèncer algú de Santa Coloma o Cornellà abans que fer coses per quedar bé.