De la DGAIA a la pesta porcina: li han passat factura les crisis a Salvador Illa?

BarcelonaSalvador Illa acabarà l'any amb la pesta porcina encara cuejant, però havent sortit gairebé indemne de la compareixença de dimecres al Parlament per explicar-ne la gestió. No és la primera crisi que ha hagut de gestionar el Govern en el gairebé any i mig que té, però fins ara els socialistes n'han sortit més o menys airosos. A Illa no li ha passat factura haver sobreviscut aquest primer any sense pressupostos i amb els del 2026 encara en l'aire, però tampoc algunes de les crisis que el Govern ha hagut d'afrontar i que encara arrossega, com el desgavell de Rodalies. Almenys, això és el que diu ara per ara la demoscòpia.

Les últimes dades del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO), que es van fer públiques al mes de novembre, evidencien que, lluny de desgastar-lo, la valoració del Govern millora lleugerament des del novembre del 2024 –tres mesos després que Illa agafés les regnes de l'executiu–: ha passat d'un 4,7 a un 4,9 aquest últim mes de novembre, tot i que aquesta nota s'ha estancat respecte al mes de juny. No arriba a l'aprovat, però obté una nota més alta que els anteriors governs de Junts i ERC, que, des del juny del 2018, no havien passat del 4,4. Alhora, hi ha un 63% dels enquestats que aproven la gestió de l'executiu socialista. De fet, Salvador Illa és, amb diferència, el líder polític preferit per ser president de la Generalitat: el volen un 21% dels enquestats, molt per davant de Carles Puigdemont (8%), Sílvia Orriols (8%), Oriol Junqueras (7%) i Gabriel Rufián (4%), els noms que els enquestats prefereixen en resposta espontània. Uns indicadors, en tot cas, que per ara no s'estan traduint en un suport electoral més gran: si bé Illa va treure 42 escons, el mateix CEO li pronostica ser primera força amb un lleuger retrocés, entre 38 i 40 escons.

Tot i que el Govern, segons el CEO, de moment no pateix un desgast, això no significa que a Salvador Illa no se li hagin acumulat les crisis al llarg d'aquests últims mesos. La pesta porcina ha estat l'última que li ha esclatat a l'executiu i de la qual el president va donar explicacions al Parlament aquesta setmana. De fet, aquest ha estat un guió que l'executiu ha anat seguint en els últims mesos: Illa ha explicat davant la cambra catalana desgavells com el de Rodalies. De fet, el Parlament va reprovar la consellera de Territori i portaveu del Govern, Sílvia Paneque. Illa ha assumit aquesta crisi com a pròpia, però també ha mirat enrere per fer-ne responsables anteriors executius catalans i ha apuntat cap a Madrid per posar el focus en la desinversió dels governs estatals, especialment els del PP.

En els primers mesos de legislatura, a banda d'accentuar-se el caos de Rodalies, al Govern de Salvador Illa també li va esclatar la crisi pel mal funcionament de la direcció general d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA), que va acabar amb una remodelació de l'ens arran de les informacions periodístiques, entre les quals de l'ARA, que van explicar, per exemple, que la DGAIA havia mantingut places fantasma per falsificar ajudes a joves extutelats. Illa va treure la potestat a la DGAIA de contractar les places d'acollida a centres residencials de menors i també de tramitar les prestacions que reben els joves tutelats. En la gestió d'aquesta crisi, i davant la pressió de l'oposició, el president també va mirar pel retrovisor i va apuntar als anteriors executius de Junts i ERC. "No tinc gens d'interès en mirar enrere i assenyalar ningú, però dels últims quinze anys de govern, en dotze han governat vostès. Pretendre que el que passa a la DGAIA no té res a veure amb la seva acció de govern... en fi", va etzibar als juntaires durant una intervenció al Parlament.

La vaga de mestres

Més enllà de les crisis que Illa va haver d'afrontar en els primers mesos de la legislatura, en les últimes setmanes també se n'hi han afegit d'altres. Sense anar més lluny, la setmana passada els mestres van anunciar una vaga de cara al mes de febrer. Els sindicats exigeixen millores retributives, una petició que ja va centrar la manifestació multitudinària del 15 de novembre, i acusen la conselleria que pilota Esther Niubó de no haver plantejat cap proposta per reduir les ràtios, augmentar les plantilles de mestres o reduir la burocràcia, que són també algunes de les seves exigències. La protesta se suma a la crisi d'aquest estiu arran del caos que es va generar per les incidències en l'adjudicació de places docents. Niubó va acabar destituint el subdirector general de Plantilles, Provisions i Nòmines del departament, Enric Trens. L'error en aquesta adjudicació va comportar l'anul·lació de 57.000 llocs de treball i va afectar 2.898 mestres.

De fet, Salvador Illa ja ha vist també com els metges s'han aturat, tot i que en aquest cas per protestar pel nou estatut marc que negocia el ministeri de Sanitat, que regula les condicions laborals dels professionals sanitaris a l'Estat. A Catalunya, la protesta va tenir poc seguiment: segons el departament de Salut, va ser d'un 7%, mentre que Metges de Catalunya el va xifrar en un 45%. El mateix dia, els taxistes també s'aturaven, en una protesta que no va ser unitària, per defensar la nova llei del taxi que s'està tramitant al Parlament davant del rebuig que hi han mostrat plataformes com Uber.

Els votants del PSC, ERC i Comuns són els únics, segons el CEO, que aproven l'executiu socialista. I és precisament als d'Oriol Junqueras i Jéssica Albiach a qui Illa ha promès acontentar complint els acords d'investidura. De la possibilitat que es materialitzin qüestions com el nou model de finançament en depenen els pressupostos de l'any que ve i que la legislatura es consolidi. Illa ja ha sobreviscut el primer any sense comptes –ha aprovat tres suplements de crèdit amb ERC i Comuns– i, malgrat la pressió de l'oposició liderada per Junts, el fet que l'aritmètica parlamentària impossibiliti una alternativa dona aire al Govern.