Pegasus, un guàrdia civil imputat i diputats investigats: les irregularitats que denuncia Cerdán al Suprem

BarcelonaDes de l'inici de la causa de Santos Cerdán, l'ex número tres del PSOE ha denunciat que el seu és un cas polític, però aquest dilluns ha anat més enllà: la seva defensa enumera en un escrit davant el Tribunal Suprem, al qual ha tingut accés l'ARA, totes les irregularitats que creu que hi ha hagut en la instrucció. Des de la investigació d'aforats sense haver demanat prèviament el suplicatori, com va passar inicialment amb José Luis Ábalos i amb el mateix Cerdán, fins al rol d'un agent de la Guàrdia Civil, també imputat al cas Koldo que se segueix a l'Audiència Nacional.

Per tot això, la defensa de l'exdirigent del PSOE, encapçalada per Benet Salellas i Jacobo Teijelo, torna a demanar la llibertat del seu client i reclama noves diligències per aclarir els termes en què s'ha produït la investigació. "No existeix patrimoni a trobar, no hi ha xalet ni finques de caça. Per molt que es busqui i s'indagui, sempre trobaran el senyor Cerdán gaudint del seu oci en les instal·lacions municipals del seu poble, un treballador honrat [...]. El crèdit que s'ha donat [als investigadors], set mesos, per acreditar la hipòtesi de corrupció està vençut, no hi ha proves i les actuacions estan viciades de vulneracions de drets", conclouen, per reclamar la fi de la presó preventiva de manera immediata. Ara bé, quines són les irregularitats que denuncien?

L'origen de la causa

El primer que assenyalen els lletrats de Cerdán és l'origen de la causa i com es procedeix a ampliar la investigació cap als implicats. Si bé en un primer moment és un cas en contra de l'exassessor del ministeri de Transports Koldo García i l'empresari Víctor de Aldama per la compra de mascaretes durant la pandèmia, el procediment acaba derivant contra el llavors ministre José Luis Ábalos, aforat, i més endavant contra Cerdán, també aforat. Els lletrats fan referència a una interlocutòria del jutge del febrer del 2025 en què ordena a la policia revisar, arran de la declaració d'Aldama en un altre procediment en què incrimina dirigents socialistes, totes les converses telefòniques i missatges de l'empresari amb aforats, entre els quals Cerdán i el ministre Torres. Una decisió que la defensa de l'exdirigent socialista considera contrària a dret.

"No és una conjectura formal de les defenses, es tracta de l'alteració processal de les regles de joc i de contrapès entre els poders de l'Estat [...]. No es pot obrir sense més ni més, sense justificació i sense autorització de la cambra afectada mitjançant un suplicatori, una investigació contra membres del poder legislatiu", diu l'escrit, que afegeix: "La forma en què es tramita aquest procediment suposa una vulneració del principi d'immunitat parlamentària". Pel que fa al ministre Torres, però, no cal la petició de suplicatori perquè no és diputat.

Canvi en l'objecte d'investigació

En aquest sentit, els lletrats de Cerdán diuen que a partir del febrer del 2025 es canvia l'objecte d'investigació. "El que inicialment s'havia circumscrit al frau de les mascaretes passa a ser una investigació general estesa a un nombre encara indeterminat de persones i sense definir fets ni delictes", denuncien. Tot plegat afegeixen que es produeix en un moment crític per al govern del PSOE i Sumar. Quan el jutge demana a la policia revisar la documentació en relació a aquests dirigents socialistes, el "PP i Vox havien votat junts contra el decret òmnibus del 22 de gener del 2025". "Es va obrir una important crisi en el suport parlamentari del govern i Cerdán era l'encarregat de renegociar amb Junts [...], que registra una proposta per a la qüestió de confiança. En aquest moment s'acorda ordenar a la policia judicial una investigació contra dos aforats sense autorització", diu l'escrit.

Els àudios

Un dels elements que fins ara han resultat més incriminatoris per a Cerdán –i també per a Koldo García i José Luis Ábalos– han estat els àudios en què parlen de presumptes comissions il·legals. D'acord amb el que ha transcendit fins ara, els àudios es van gravar des de dispositius mòbils que tenia Koldo García i que la Guàrdia Civil requisa en un escorcoll. Doncs bé, la defensa de l'ex número tres socialista, tal com va explicar l'ARA, posa en dubte l'autenticitat d'aquests elements sonors i, en aquest últim escrit, també el seu origen i obtenció, així com la cadena de custòdia, que per a la defensa s'hauria trencat. Argumenta que el que consta a la causa no són els documents originals sinó còpies de les quals "no consta l'origen" i de què no s'ha garantit la "traçabilitat", ja que hi ha un canvi en el número de precinte: entre el que consta en l'escorcoll de Koldo García i el que hi ha després de l'abocament en el Tribunal Suprem.

El rol de Rubén Villalba

Des de l'inici que la defensa de Cerdán ha insistit que Koldo García treballava per a la Guàrdia Civil com a agent encobert, un extrem que el jutge instructor del cas va descartar. Ara bé, els advocats Benet Salellas i Jacobo Teijelo assenyalen un nou element per insistir en aquesta hipòtesi. Fent referència a intervencions de l'UCO i de la Fiscalia, asseguren que els mòbils amb què es van fer les gravacions a Ábalos i Cerdán van ser proporcionats a García a través de Rubén Villalba, un agent de la Guàrdia Civil que també ha acabat imputat en el cas per una "desviació" de la seva activitat professional, en col·laboració amb Aldama. Uns mòbils que en les transcripcions de converses es diuen estar "contaminats", sense especificar el que vol dir, tot i que en l'escrit la defensa insinua que podrien contenir un programari d'espionatge similar a Pegasus i haver-se activat de forma remota. Recullen, en aquest punt, que Koldo García ha assegurat públicament a TVE que no havia gravat res.

"Aldama i Koldo García estaven introduïts en el sistema de fonts de la Guàrdia Civil. Resulta imprescindible conèixer exactament com i per què", assegura l'escrit de defensa de Cerdán. En aquest sentit, una de les diligències que demana la defensa és que declari Rubén Villalba i aclareixi per quin motiu els hi va entregar. I avisen: "No pot restringir-se el dret a la intimitat quan una persona actua amb ànim d'engany com a quasi policia. És a dir, Koldo ha negat ser autor de les gravacions, però en el cas que ho hagués fet, és evident que hauria estat sota direcció policial i, per tant, seria una prova nul·la".

El grup de WhatsApp 'K fontenería'

En al·lusió al rol de Villalba, la defensa cita un grup de WhatsApp que tenia aquest comandament de la Guàrdia Civil amb altres policies de la seva unitat amb el títol K fontenería. Asseguren que a l'expedient de la causa no s'aporta informació sobre què s'hi diuen, però la defensa sospita que pel temps amb què va estar operatiu tenia a veure amb les activitats que duia a terme Koldo García. En aquest sentit, demanen que s'informi sobre el contingut del xat.

Expedient parcial i destrucció de proves

La defensa també assegura que el superior de Villalba, a qui demanen citar a declarar com a testimoni, avisa aquest agent que l'UCO l'està investigant. Un avís que, segons els lletrats, comporta una "aparent destrucció de proves".