Sobre els que pensen que el franquisme va ser “bo” o “molt bo”
BarcelonaEl CIS d’aquesta setmana revelava una dada rellevant sobre quina és l’opinió dels espanyols sobre el franquisme, ara que fa 50 anys de la mort del dictador. Segons el sondeig, l’any 2025 hi ha fins a un 21,3% dels ciutadans de l’Estat que creuen que els anys del franquisme van ser “bons” o “molt bons”. A la pregunta no hi ha eufemismes: “Creu vostè que els anys de dictadura franquista per a Espanya i els espanyols van ser molt dolents, dolents, bons o molt bons?”. D'entrada hi ha un 65,5% que responen que van ser dolents o molt dolents, però n’hi ha gairebé un de cada quatre que no ho pensa. El mateix passa quan el CIS demana si “en general” el “règim democràtic és millor o pitjor que la dictadura”, que hi ha un 17,3% que respon que prefereix l’autoritarisme.
Dit això, aquest no és un fenomen transversal a Espanya, sinó que qui respon favorablement a Franco té un perfil molt concret. Només cal creuar les dades amb el record de vot de les espanyoles del 2023. Un 61,7% dels votants de Vox diuen que la dictadura va ser positiva i el mateix percentatge la prefereixen a la democràcia actual. Les xifres són completament contràries a tot l’espectre de l’esquerra, mentre que al PP hi ha un 41% de votants que també tenen una opinió positiva del franquisme.
Si es creuen aquestes dades amb variables socioeconòmiques i creences religioses, la conclusió és que hi ha un 50% de les persones catòliques —practicants i no practicants— que també destaquen la positivitat del règim. Pel que fa a classe social, hi ha un 34,7% dels agricultors o treballadors de la pesca que creuen que la democràcia actual és pitjor que el franquisme, una tendència que també s'observa als municipis de menys de 2.000 habitants. Per edats, el 25,8% dels majors de 75 anys valoren positivament els anys de Franco, però si es pregunta si la democràcia actual és millor o pitjor que la dictadura, el grup més nombrós que diu "pitjor" és el de 18 a 24 anys (14,4%).
Aquests resultats no demostren res més que el fracàs de les polítiques de memòria històrica, gairebé inexistents fins a José Luis Rodríguez Zapatero, i a l’espera d’aplicar-se en plenitud amb Pedro Sánchez –els governs del PP sempre han obviat la qüestió–. Però la pregunta més rellevant és: per què hi ha una part dels joves que projecten certa admiració per la dictadura? Francesc Marc Álvaro, que just ha publicat El franquisme en temps de Trump (Pòrtic, 2025), cita una intervenció del jove diputat de Vox Manuel Mariscal: “I gràcies a les xarxes socials molts joves estan descobrint que l’etapa posterior a la Guerra Civil no va ser una etapa fosca com ens ven el govern, sinó de reconstrucció, de progrés i reconciliació”. Que l’ultra ho digui des del faristol del Congrés després de 40 anys de milers d'assassinats i autoritarisme és l’evidència més fefaent de la incapacitat de la democràcia de protegir-se i de com està en risc.
"Ho han cremat tot perquè volien la independència, pensava que ja s'havia acabat això", deia una noia d'uns dotze anys aquest dimecres després de la vaga general per Palestina. I és que sense saber de què anava, va confondre la mobilització amb les primeres que devia recordar: les protestes arran de la sentència del Procés, que va suposar per als seus líders condemnes de fins a tretze anys de presó per sedició. Aquesta setmana, de fet, també ha fet vuit anys de la presó preventiva dels Jordis.
Dijous Toni Aira, doctor en comunicació política, va presentar el seu Mitòlegs, l'art de seduir les masses (Debate, 2025), i va sorprendre amb la participació d'algú que sempre es mou entre bambolines. A més de la periodista Gemma Nierga, va conduir la presentació Óscar García Saldaña, cap de protocol del president Salvador Illa, i que ja tenia aquesta tasca al PSC quan era a l'oposició. És de l'aparell del partit del Baix Llobregat.