Pisarello guanya pes en la cursa per succeir Colau com a alcaldable a Barcelona
El nou codi ètic de Barcelona en Comú condicionarà quins candidats poden concórrer, en funció de com quedi la limitació de mandats
BarcelonaEl càsting de Barcelona en Comú per trobar un successor a Ada Colau està obert i hi ha un nom que guanya força: és el del diputat de Comuns al Congrés Gerardo Pisarello. Segons diverses fonts de l'espai consultades per l'ARA, el també secretari primer de la mesa del Congrés és un dels millors posicionats per disputar a Jaume Collboni l'alcaldia de Barcelona, on ja va ser regidor entre 2015 i 2019. Tot plegat, mentre alguns sectors de les bases reclamen ja apostar per un nom després del congrés que va fer el partit al juliol per renovar el seu full de ruta, deu anys després del seu naixement. A consultes d'aquest diari, fonts oficials de Barcelona en Comú descarten avançar-se al debat sobre qui ha d'encapçalar la candidatura i asseguren que el procés per triar el tiquet per liderar-la no s'obrirà fins a finals d'any. Les primàries estan previstes per al gener.
Doctor en dret i professor de dret constitucional, Pisarello va formar part del nucli dur d'Ada Colau quan va aterrar a l'Ajuntament de Barcelona i va assumir el càrrec de tinent d'alcalde. Fonts de la formació recalquen la bona consideració que té entre la militància i subratllen que és un perfil que "encaixa" amb l'ADN de Barcelona en Comú. També amb l'aposta per un front d'esquerres que recull la nova ponència del partit per cercar noves aliances amb Esquerra i la CUP. Precisament, i en un article a l'ARA aquesta setmana, Pisarello defensava, seguint l'estela de la proposta de Gabriel Rufián (ERC), una entesa entre l'esquerra per plantar cara a l'extrema dreta: "Bastir ponts de confiança entre les esquerres republicanes despertaria il·lusió en molta gent que ja no creu que cap partit per separat pugui aturar els Trumps i els Mileis del nostre temps", defensava en el text. En altres ocasions, també ha defensat posar punt i final a la picabaralla entre Podem i Sumar.
I Urtasun?
El nom de Pisarello, actual portaveu dels Comuns al costat de la diputada Aina Vidal, no és l'únic que ha sobrevolat a les travesses com a alcaldable. També sona el del ministre de Cultura i portaveu de Sumar, Ernest Urtasun, tot i que fonts del seu entorn descarten "totalment" que pugui fer el salt a Barcelona. A favor, Urtasun hi té la valoració que té a Catalunya –a l'últim CEO, on es va preguntar per ell, era la persona que tenia millor valoració, juntament amb Oriol Junqueras– i que permetria acostar Barcelona en Comú a un electorat diferent, més procliu a votar Collboni. Urtasun ve de la família política d'ICV i té dins del seu equip l'exregidor Jordi Martí, secretari d'estat de Cultura i ex del PSC.
Al seu costat, hi ha l'actual líder de Barcelona en Comú a l'Ajuntament de Barcelona, Janet Sanz, regidora des del 2011 (primer per ICV, després per Barcelona en Comú). Segons les fonts consultades, també podria guanyar protagonisme de cara al 2027 la regidora Jess González, exdiputada al Parlament. Gemma Tarafa, número 2 a l'Ajuntament i coordinadora dels Comuns, també ha vist incrementades les seves responsabilitats al grup municipal des de la sortida de Colau. El que per ara no sembla damunt de la taula és que l'exalcaldessa torni a presentar-se per a Barcelona. Les fonts consultades apunten que és Colau la que, en aquests moments, tanca la porta i prefereix centrar-se en la vessant d'activista i presidenta de la fundació Sentit Comú.
El dilema del codi ètic
Hi ha dos elements clau que condicionen el procés intern de Barcelona en Comú per escollir el seu proper o propera alcaldable: el primer i més important és la limitació de mandats del nou codi ètic del partit, en procés d'elaboració. En l'últim congrés, l'assemblea va ratificar el compromís amb el mecanisme de la limitació de mandats per evitar "l’erosió de la confiança col·lectiva" i la "consolidació de dinàmiques tancades". La fórmula final, però, va quedar en l'aire: es va encarregar a un comitè d'ètica que fes una proposta que, posteriorment, haurà de ratificar el plenari a la tardor. Fins ara, es permetien dos mandats més un "d'excepcional", amb l'aval de les bases. És el que es va fer amb Ada Colau perquè es pogués presentar el 2023, però també amb Sanz i amb Lucía Martín, que abans havia sigut diputada al Congrés.
No només Sanz podria quedar afectada per la limitació: Pisarello, per exemple, té un càrrec públic des del 2015 (primer va ser regidor i el 2019 va fer el salt al Congrés); Urtasun va ser eurodiputat entre 2014 i 2023, abans de ser ministre de Cultura. També caldrà veure com el que fixi el codi ètic de Barcelona en Comú dialoga amb el que ja estableix el de Catalunya en Comú –formalment, són dos partits diferents–. En aquest últim cas, el codi estableix un límit de dos mandats "en un mateix o en diferent càrrec" (o l'equivalent a vuit anys, si hi ha eleccions anticipades), amb possibilitat de fer un tercer amb aval del Consell Nacional. Tots dos partits compten els mandats des que existeixen els Comuns. Queden fora els fets amb ICV o Catalunya Sí que es Pot.
El segon element determinant per a la candidatura són els requisits de paritat de gènere: la llista ha d'estar encapçalada per un tàndem on hi hagi, almenys, una dona. La nova ponència també incorpora dues rondes de primàries: la primera, del tàndem de número 1 i 2 (que triaran els cinc primers llocs de la llista) i la segona, per escollir del sisè al quinzè lloc, respectant també criteris de paritat. Aquesta fórmula permet evitar que sigui el tàndem guanyador el que confeccioni tota la candidatura.