Pot assumir la Hisenda catalana l'IRPF el 2026?

BarcelonaL’acord d’investidura Esquerra-PSC apuntava que l’Agència Tributària de Catalunya (ATC) assumiria de forma progressiva la recaptació de tots els impostos, començant per l’IRPF l’any 2026. I està previst que la comissió bilateral d'aquest dilluns Estat-Generalitat també especifiqui que la Hisenda catalana ha d’assumir de forma progressiva aquesta funció. Ara bé, a mig any d’arribar a l’horitzó temporal que van fixar socialistes i republicans, totes les fonts consultades indiquen que és impossible que en mig any l’ATC pugui assumir aquesta tasca. “Ara és inviable”, asseguren fonts que coneixen per dins l’ATC. En privat, tant dirigents del PSC com Esquerra també admeten la dificultat.

Els esforços estan centrats només a fer possible la recaptació de l’IRPF i no es parla d’altres tributs, ja que el repte ja és majúscul tan sols amb aquest, tenint en compte que és un dels impostos més voluminosos. Segons càlculs de fonts coneixedores de la negociació, cal redimensionar l’ATC perquè passi d’una capacitat per recaptar “5.000 milions d’euros a uns 30.000 milions”, cosa que pot portar entre tres i cinc anys –asseguren– sempre que es compti amb la col·laboració de l’Agència Tributària espanyola que és qui té totes les dades i la tecnologia necessària. Per tenir clars els passos a dur a terme, el Govern ha licitat a l’empresa Indra l’elaboració d’un pla director perquè s’especifiquin totes les fases necessàries, dins l’adjudicació que ja té el CTTI amb aquesta empresa. En principi, aquesta planificació ha d’estar enllestida aquest mes de juliol, però no es podrà desplegar fins que hi hagi una modificació legislativa que empari la Generalitat a recaptar l’impost de la renda i que ara mateix estan negociant el PSOE i Esquerra.

Manca de personal

Actualment, hi ha uns 850 treballadors, en comparació als 3.800 que té la Hisenda espanyola només a Catalunya –segons fonts de l’ens–. Però d’aquests 800 no tots tenen capacitat de gestió tributària: segons diverses fonts, tan sols hi ha 27 inspectors i uns 270 gestors tributaris. D’acord amb alguns càlculs, caldria almenys dotar d’entre 1.000 i 1.500 persones més el personal de l’Agència Tributària, cosa que requereix temps: no es poden formar d’avui per demà, sobretot els inspectors.

Programa informàtic

L’altre gran hàndicap és el programari informàtic. Ara mateix l’ATC opera amb G@UDI i e-Spriu, aquest darrer incorporat durant els anys del Procés. “No és gens sofisticat”, apunta una font que hi ha treballat. Sobretot en comparació al programari que utilitza la Hisenda espanyola. Un dels problemes del programari és l’adaptació a la normativa. Si a l’Estat l’actualització del programari és immediata perquè tenen un departament informàtic propi, en el cas de l’ATC cada vegada que hi ha un canvi normatiu en els tributs s’ha de fer una proposta de modificació de la programació i esperar que l’empresa que ho gestiona (està externalitzat) la incorpori al sistema. Una situació que alenteix la tramitació de qualsevol tribut, ja que moltes vegades aquest procés requereix mesos.

Una col·laboració amb Hisenda?

Per resoldre els dos principals problemes de l’Agència Tributària de Catalunya, la manca de personal i el programari informàtic, cal una col·laboració amb la Hisenda espanyola per aquests primers anys. Un període transitori que totes les fonts consideren imprescindible per poder començar a recaptar des de Catalunya. Una “coordinació” que encalla la llei que estan negociant ERC i el PSOE. “L’ATC no pot quedar supeditada a la Hisenda espanyola”, va dir ahir Oriol Junqueras. De fet, es va fer un primer assaig amb la signatura del conveni per recaptar l’impost de matriculació, tot i que van caldre mesos per rubricar-lo. Totes les fonts consultades deixen clar que amb G@UDÍ i e-Spriu l’ATC no pot recaptar l’IRPF i que és necessari o bé crear un programari propi nou (que es descarta explorar, pel temps que suposaria) o utilitzar el de l’Agència Tributària espanyola, que té un departament informàtic propi i ja tenen a disposició totes les dades dels contribuents. Això implica que s’empari legalment aquest període de transició i que s’especifiqui quines dades són necessàries per recaptar l’IRPF a Catalunya, tenint en compte que és un impost connectat a altres com l’IVA (amb la declaració periòdica que fan els autònoms), societats o patrimoni, que seguiria recaptant l’Estat.

Amb relació al traspàs de personal, cal veure si la Hisenda espanyola estaria disposada a fer una passarel·la cap a la catalana perquè hi hagués una subrogació de treballadors. Una solució que fins ara ha tingut l’oposició del mateix cos de funcionaris de l’Estat. Hi ha una experiència prèvia en què es va intentar fer això, als anys 2014 i 2015, que no va prosperar: primer es va intentar que els treballadors de la Hisenda espanyola poguessin anar en comissió de serveis a l’ATC, però finalment l’Estat ho va vetar. Llavors es va optar per fer una contractació específica pel projecte captant fins a 11 persones amb molta expertise –que van marxar agafant una excedència de l’ens estatal—, però que van acabar topant amb resistències internes dins la mateixa ATC. D’aquesta desena de persones, segons les fonts coneixedores, tan sols en queden cinc.

Des del PSC sempre s’havia defensat un consorci per resoldre aquest període transitori, però fonts d’Esquerra asseguren que no va per aquí. Fins i tot ho van retirar de la ponència política del darrer congrés davant la polèmica que va generar després d’haver presentat l’acord PSC-ERC com un concert econòmic solidari. Seria una solució ja prevista a l’Estatut: en relació amb la recaptació d’impostos parlava de crear en un termini de dos anys després de l’aprovació estatutària “un consorci, o un ens equivalent, amb participació paritària de l’Agència Estatal d’Administració Tributària i de l’Agència Tributària de Catalunya. El Consorci es pot transformar en l’Administració Tributària a Catalunya”. Un extrem que gairebé vint anys després no s’ha desenvolupat.e