Puigdemont-Feijóo: un matrimoni impossible?

Madrid / BarcelonaDurant la negociació de la investidura fallida d'Alberto Núñez Feijóo, fa un any i mig, el PP va assajar un gir que es va veure frustrat ben aviat: el de rehabilitar Junts com a interlocutor vàlid per aconseguir els vots que el separaven del Palau de la Moncloa. L'intent d'aproximar-s'hi no va durar gaire un cop constatats el cost de les exigències de Junts –a més de la seva incompatibilitat amb Vox– i l'oposició interna que va generar el moviment al PP. Dirigents territorials com Alejandro Fernández, a Catalunya, i Isabel Díaz Ayuso, a Madrid, van posar el crit al cel davant d'aquesta possibilitat, que Feijóo va descartar un cop va confirmar que Junts no és la Convergència que voldria tenir davant. A partir d'aquell moment, amb el seu rol a l'oposició ja assumit, el líder del PP va redoblar els atacs contra l'independentisme. En els últims mesos, però, Feijóo ha tornat a llançar un esquer als de Puigdemont, i ha convidat la formació sobiranista a donar suport a una moció de censura. ¿Això vol dir, sobretot ara que la relació entre els juntaires i el PSOE està en crisi, que hi pot haver realment una aliança PP-Junts per desbancar Pedro Sánchez?

Des de Junts són taxatius i asseguren que no. Que la moció de censura no està sobre la taula i que, si no es resolgués la situació amb el PSOE, se situarien de forma permanent a l'oposició i reclamarien eleccions. Hi ha més "mite" que "realitat" en la relació amb els populars, diuen fonts juntaires. En aquest sentit, des de l'entorn de Puigdemont asseguren que no hi ha interlocució directa entre Waterloo i Feijóo, i que la relació que hi pot haver amb el Partit Popular és a través de la portaveu al Congrés, Míriam Nogueras, així com del diputat que s'encarrega dels temes més econòmics a Madrid, Josep Maria Cruset. En aquest sentit, asseguren que la seva relació amb el PP es basa en negociar esmenes a les iniciatives parlamentàries, i que no existeixen converses al més alt nivell per abordar una moció de censura.

"És un tema estrictament parlamentari", també defensen des del PP. Els populars, igual que els de Puigdemont, també neguen que hi hagi un canal de comunicació amb Junts més enllà d'aquestes converses emmarcades en "l'activitat parlamentària del dia a dia" amb l'objectiu d'introduir mesures del seu programa, sobretot econòmiques. "Ningú anirà a Waterloo ni hi haurà interlocució amb ningú de Waterloo", resumeixen les fonts del PP consultades, que rebutgen que s'hagi produït un canvi en el seu posicionament amb Junts. "Les distàncies sobre els temes nuclears continuen vigents. Creiem que no es pot amnistiar ningú", refermava públicament el portaveu popular, Borja Sémper, aquest divendres a Telecinco. "No hi ha cap negociació per presentar una moció de censura", va dir divendres Puigdemont, que va admetre que els de Feijóo simplement estaven explotant una "feblesa" de la majoria plurinacional, que era real per la seva crisi de confiança amb Sánchez.

Agenda econòmica

On ja ha "coincidit el vot" dels dos partits és en la votació d'iniciatives econòmiques al Congrés. Junts es va aliar amb el PP en l'últim ple del 2024 contra l'impost a les energètiques i per introduir esmenes amb rebaixes impositives al paquet fiscal del PSOE. Una setmana abans juntaires i populars també van fer pinça per tombar l'impost sobre la producció elèctrica a la comissió de transició ecològica. En totes dues ocasions es van activar vies de comunicació entre els dos partits que al PP estan disposats a tornar a utilitzar per tirar endavant mesures en què tinguin sintonia ideològica amb Junts, com en la llei del sòl que volen registrar a la cambra baixa.

En aquest punt, Foment del Treball apareix com una peça clau en aquesta aliança econòmica, ja que està en contacte amb els dos partits. El seu president, l'exdirigent d'Unió Josep Sánchez Llibre, també vicepresident de la CEOE, manté un diàleg permanent (i per separat) tant amb el PP com amb Junts, i pressiona perquè s'afavoreixin els interessos de la patronal en l'activitat legislativa al Congrés. Sánchez Llibre, de fet, ja fa temps que manté contacte directe amb Puigdemont, no només des de la campanya de les eleccions catalanes del 12 de maig, quan s'hi va fer la foto oficial, sinó prèviament. Actualment, va de forma periòdica a Brussel·les i es troba amb l'expresident, segons diverses fonts consultades. En aquest món de les relacions de Junts amb l'empresariat, també és rellevant el nom del president del grup al Parlament, Albert Batet, que ha agafat recentment el rol "més institucional" de relacions amb el món privat a Madrid.

L'única trobada reconeguda

Feijóo s'ha fet un fart de repetir que, si hagués estat disposat a acceptar contrapartides com la de la llei d'amnistia, hauria pogut ser president del govern espanyol (obviant que era un pacte incompatible amb els vots de Vox, també imprescindibles). Tot i que el líder del PP sosté que l'oblit judicial del Procés "sempre ha estat una línia vermella", va confessar durant la campanya de les eleccions gallegues el febrer de l'any passat que ho va valorar durant 24 hores en el marc d'unes converses amb Junts l'estiu de 2023, quan es negociava la composició de la mesa del Congrés i la investidura després de les eleccions del 23-J. És llavors, abans del pacte d'investidura amb Pedro Sánchez, quan juntaires i populars es van acostar per primer cop després del moment més àlgid del Procés.

Des de Génova i també des de Junts, l'única trobada que han admès oficialment és la del cap de files del PP a l'Ajuntament de Barcelona, Daniel Sirera, amb el portaveu de Junts, Josep Rius, i el president del grup parlamentari al Parlament, Albert Batet, durant la primera quinzena d'agost, avançada per La Vanguardia. Ara bé, també n'ha circulat una altra que ha estat oficialment desmentida, la de Turull amb Esteban González Pons, diputat al Parlament Europeu i vicesecretari del PP, a casa d'un empresari. I és que, amb reunió o sense, són nombroses les fonts que apunten que González Pons seria qui, des de Brussel·les, fa d'interlocutor de Feijóo amb l'entorn de Puigdemont. Un extrem que des de Junts i el PP tampoc no han avalat mai oficialment.

El factor de Vox

Feijóo ha convidat públicament Junts a sumar-se a una moció de censura que serveixi per convocar eleccions anticipades. Al PP neguen, però, que hagin obert converses sobre aquesta qüestió. "No trucarem a la porta de ningú", defensen. Des de Junts donen la mateixa versió, amb un afegit: qualsevol operació d'aquestes característiques requereix la participació de Vox. L'extrema dreta, recorden els de Puigdemont, és l'acusació popular del judici del Procés i, per tant, també responsable de les peticions de presó contra Puigdemont al Tribunal Suprem i que no se li apliqui l'amnistia.