Marchena no té relleu pel bloqueig a la sala on es jutgen els polítics

MadridLes negociacions estan molt encallades, però la presidenta del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), Isabel Perelló, mou fitxa per intentar desbloquejar l'elecció del relleu de Manuel Marchena a la presidència de la sala segona del Tribunal Suprem, la penal. El president del tribunal de l'1-O va deixar el càrrec quan va acabar el seu mandat, el desembre passat, i des de llavors el president en funcions de la sala penal del Suprem és Andrés Martínez Arrieta, l'integrant més veterà, que es jubila d'aquí dos anys. Ell és l'aspirant preferit del bloc conservador i la seva rival és Ana Ferrer, la candidata que impulsa el grup progressista que discrepa de la gran majoria dels seus companys amb relació a l'aplicació de l'amnistia.

Estava fixada aquesta votació aquest dimarts i també per triar la presidència de la sala de l'àmbit contenciós-administratiu, amb els noms de Pilar Teso i Pablo Lucas sobre la taula. La primera és la favorita del bloc progressista i ell el del conservador. Però Perelló les ha retirat davant la falta d'acord. Fa mesos que la negociació per a aquestes dues eleccions clau està enquistada: la setmana passada es van elegir els nous presidents de la sala primera, la civil (Ignacio Sancho, que no tenia competidor), i la quarta, la social (Concepción Ureste, de l'associació afí al PSOE Jutges per la Democràcia), però no hi ha acord per a les sales que es consideren més rellevants. Sobretot la penal, que és la que s'encarrega de jutjar el fiscal general de l'Estat, així com els membres del govern espanyol, del Congrés i el Senat.

"No hi ha marge", asseguraven ja dilluns fonts dels dos blocs. Alguns vocals donaven per fet que Perelló acabaria retirant de l'ordre del dia les votacions. "Pot ser, sí", confirmaven des de la cúpula de l'òrgan de govern dels jutges. El problema era que una votació fallida pot provocar que calgui reiniciar el procediment d'elecció dels candidats. Així, la presidenta del CGPJ ha volgut pressionar els grups conservador i progressista perquè es moguin i mirin de desencallar la situació. Encara que no es voti, la imatge que queda aquest dimarts és de divisió entre els dos sectors, i un cert clima perquè es posin les piles. "Estem treballant, és complicat", destaquen des del CGPJ.

La sala segona, contrapoder del TC

L'argument oficial que dificulta l'acord és una interpretació discrepant sobre la paritat de gènere que hi ha d'haver en els nomenaments. El sector progressista entén que s'ha de complir en les cinc presidències de sala i per això defensa les candidatures de Ferrer i Teso, mentre que els conservadors no són tan estrictes. El motiu de fons, però, és d'afinitats polítiques de cada candidat. Bàsicament, la dreta judicial no vol assumir que algú com Ana Ferrer, que va fer un vot particular en contra d'inaplicar l'amnistia a Carles Puigdemont, agafi el relleu de Manuel Marchena en una sala que ara com ara està totalment enfrontada al Tribunal Constitucional que presideix Cándido Conde-Pumpido. Caldria veure quin marge tindria per canviar la seva sensibilitat, tenint en compte que està integrada per un gran nombre de magistrats de tall conservador que batallen per la no aplicació de la norma als exiliats.

No hi ha hagut conflicte, en canvi, a l'hora d'aprovar una vintena de nomenaments en altres tribunals aquest mateix dimarts. Els més destacats són els de presidències de TSJ: Jesús María Chamorro al d'Astúries, Celso Rodríguez al de Madrid i Manuel Luna al de Múrcia. Els dos primers repeteixen mandat. Els vocals també han designat dotze presidències de sala del contenciós-administratiu i del social en diferents tribunals superiors, així com d'audiències provincials de Zamora i Huelva. A més, s'ha designat quatre càrrecs de la jurisdicció militar. En total, el CGPJ renovat l'estiu de l'any passat ha fet ja 102 nomenaments.