El fiscal que va acordar no requisar les urnes durant el 9-N

BarcelonaEl fiscal general de l'Estat, Álvaro García Ortiz, nomenava dimarts el fiscal Emilio Sánchez Ulled (Lleida, 1966), que es troba en serveis especials a la Unió Europea, per ocupar la plaça recentment creada de fiscal de sala de delictes contra l'administració pública. Va ser un nomenament polèmic perquè els vocals de la majoritària Associació de Fiscals es van abstenir per mostrar el seu rebuig per la possible invasió de competències amb la Fiscalia Anticorrupció.

Sánchez Ulled, que va optar pel ministeri públic perquè no es veia en un despatx d'advocats atenent clients, va liderar l'acusació en dos dels processos judicials polítics més importants dels darrers anys a Catalunya: el del Palau de la Música i el del 9-N, que va acabar amb una inhabilitació de dos anys per a l'expresident Artur Mas i també amb condemnes per a les exconselleres Joana Ortega i Irene Rigau.

El judici del 9-N, que es va celebrar paradoxalment abans del referèndum del 2017, el va situar a la diana de l'independentisme. Durant aquella època va anar guardant en una prestatgeria del seu despatx de la Ciutat de la Justícia els anònims que va rebre on el titllaven de feixista o torturador. En el judici, Sánchez Ulled va voler remarcar que el que es jutjava era si el Govern havia desobeït o no al Tribunal Constitucional i no la legitimitat de la consulta. "Aquest judici també és democràcia", va reblar en una de les seves frases més cèlebres. En aquest sentit, el fiscal va recordar que aquell 9-N estava de guàrdia a Barcelona i que, tot i les denúncies que es van presentar, va dictaminar no retirar les urnes perquè calia investigar els fets amb “calma i rigor”.

També va desmentir que actués a instàncies del govern de Mariano Rajoy. De família treballadora, sempre s'ha declarat d'esquerres. "Tu ric no ets, no ho perdis de vista", es diu a si mateix, segons expliquen fonts del seu entorn. Quan va accedir a la presidència de la Unió Progressista de Fiscals, d'on encara en forma part, va enviar una carta als socis en què es comprometia a treballar "en defensa dels únics que necessiten ser defensats, que són els més dèbils". Ja a la Facultat de Lleida, amb uns amics, va crear el Grup Revolucionari de Gent Encantadora, la finalitat del qual era fastiguejar els estudiants feixistes.