La Comissió Europea diu al TJUE que l'amnistia és contrària als valors de la UE
El representant de Brussel·les a Luxemburg qüestiona "l'interès general" de la llei: "Aprofundeix en una divisió virulenta"
LuxemburgBrussel·les havia evitat mullar-se sobre la llei d'amnistia i, com és habitual, feia com si sentís ploure cada vegada que se li preguntava per un assumpte tan delicat en la política d'un estat membre com aquest. I, de fet, aquest ha sigut el to a trets generals del lletrat espanyol de l'executiu comunitari Carlos Urraca en les primeres intervencions de les vistes a Luxemburg sobre la mesura, que s'han celebrat aquest dimarts al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE). Tanmateix, la tensió a la sala gran del tribunal ha anat augmentant durant les vuit hores de vista fins que al final l'advocat de la Comissió Europea ha deixat anar tota la cavalleria i ha assegurat que "no és compatible amb els valors de la UE" que es "concedeixi una amnistia a canvi de suports per a un govern".
Hores abans ja havia criticat la llei, tot i que amb un to més rebaixat. El lletrat havia posat en dubte "l'interès general" d'una amnistia resultant d'un acord polític entre Junts, ERC i el PSOE que va portar Pedro Sánchez a la Moncloa. Així, l'advocat de l'executiu comunitari ha considerat que la Moncloa "no va atendre" algunes de les recomanacions de la Comissió de Venècia, l'ens consultiu en matèria democràtica del Consell d'Europa: no es va prendre "el temps necessari" perquè es pogués generar un diàleg amb tots els actors –entre d'altres, la judicatura o partits polítics com el PP– amb l'objectiu "invocat" d'aconseguir la "reconciliació" social i política de l'Estat. De fet, Urraca ha defensat que ha obtingut l'efecte contrari i "ha aprofundit en una divisió virulenta".
El lletrat espanyol de la Comissió Europea tampoc no ha tingut manies a l'hora de fer-se seu un dels arguments de la dreta espanyola i ha qualificat la mesura d'"autoamnistia", tant pel que fa al cas del president espanyol, Pedro Sánchez, com al dels líders amb els quals la va pactar i que s'han beneficiat directament de la llei, com Carles Puigdemont i Oriol Junqueras. El lletrat de l'executiu comunitari ha apuntat que Sánchez "pretén blindar la immunitat jurídica" dels seus socis parlamentaris. "Són [intencions] contràries a l'estat de dret", ha reblat el representant de l'executiu comunitari.
D'aquesta manera, la Comissió Europea ha mantingut en línies generals tots els arguments que ja va enviar prèviament al TJUE en un document al qual va tenir accés l'ARA. Cal dir, amb tot, que aquell informe es va realitzar quan el director general dels serveis jurídics de Brussel·les era un funcionari pròxim al PP, Daniel Calleja. De fet, l'espanyol Urraca ja treballava sota les ordres de Calleja aleshores i és un dels que firmava el text. En tot cas, preguntada per l'ARA, la Comissió Europea no vol entrar a valorar les declaracions d'Urraca. "No fem mai comentaris sobre processos judicials en curs", es limiten a respondre fonts comunitàries.
Brussel·les també ha criticat el termini de dos mesos que la llei dona al Tribunal de Comptes per analitzar la sol·licitud d’un encausat per beneficiar-se de l’amnistia i ha assegurat que "dificulta" que es garanteixi la "verificació" dels interessos financers de la UE si es veiessin afectats, cosa que, tot i això, la mateixa Comissió Europea descarta. Així, posa en dubte que aquests límits temporals permetin als organismes jurisdiccionals competents adoptar mesures processals que es considerin necessàries, com l’obtenció de proves addicionals o l’audiència de persones. Al seu torn, l'advocat de Carles Puigdemont, Gonzalo Boye, ha defensat que calen aquests terminis perquè la justícia espanyola acceleri a l'hora de resoldre les sol·licituds d'amnistia i, a més, ha assegurat que els dos mesos són orientatius i que no tenen cap conseqüència per al Tribunal de Comptes si els incompleix.
No afecta els interessos financers de la UE
Malgrat aquestes afirmacions, el lletrat de la Comissió també ha llançat arguments que poden utilitzar de forma favorable els independentistes. Ha sigut clar a l'hora de dir que tot el que té a veure amb despeses derivades del Procés no va afectar negativament els interessos financers de la Unió Europea. Així doncs, ha desmuntat l'argument de Societat Civil Catalana, present en aquesta causa perquè és acusació al Tribunal de Comptes, que la secessió d'una part d'un estat membre en redueix la renda nacional bruta i, per tant, contribueix a reduir la seva aportació als comptes generals comunitaris. "No mostra un vincle prou directe entre les il·legalitats en qüestió i els recursos propis de la UE", ha dit el lletrat de la Comissió Europea.
Amb tot, una de les imatges simptomàtiques del final de Procés que la sala gran del TJUE no havia vist abans és que els advocats dels dirigents independentistes, com Boye, i la Fiscalia espanyola i l'Advocacia General de l'Estat s'han fet costat i estaven d'acord en gairebé tot. De fet, les tres parts han coincidit en bona part de les al·legacions i han negat categòricament que la llei sigui una "autoamnistia". També han constatat que qualsevol amnistia s'ha d'acordar entre dirigents polítics que lideren partits i institucions.
Brussel·les s'autoesmena pels casos de terrorisme
La jornada sobre l'amnistia al TJUE ha tingut dues parts. Al matí ha girat al voltant de les prejudicials que havia presentat el Tribunal de Comptes i, a la tarda, sobre les que havia plantejat l'Audiència Nacional sobre el cas dels CDR, relacionades amb l'amnistia del delicte de terrorisme i la seva comptabilitat amb el dret europeu. En aquesta ocasió, el lletrat espanyol de la Comissió Europea s'ha mostrat molt ambigu i fins i tot s'ha autoesmenat.
En una de les preguntes que li ha fet un dels magistrats del TJUE, Urraca ha respost sense embuts que "observa que l'àmbit d'aplicació de l'amnistia en el terrorisme és molt ampli i hi ha molta indeterminació" sobre quin ha de ser l'abast dels casos que se'n poden beneficiar. Tanmateix, davant la pregunta d'un altre magistrat sobre per què havia arribat a aquesta conclusió, l'advocat de la Comissió Europea ha negat que hagués fet aquesta declaració i ha fet marxa enrere. "No he afirmat que sigui excessivament àmplia, sinó que si fos excessivament àmplia podria violar l'efecte útil de la directiva [de terrorisme de la UE]", s'ha corregit Urraca, que no ha arribat a un posicionament més concloent.
Arran d'aquestes enganxades, el bloc de preguntes s'ha anat allargant al voltant d'una hora i mitja, i ha sigut en aquest punt quan la tensió a la sala ha anat creixent, sobretot entre Urraca i el mateix president del TJUE, Koen Lenaerts. En un d'aquests estira-i-arronses, un jutge li ha preguntat a Urraca per què no havia mencionat en tota la vista la sentència del Tribunal Constitucional, que és favorable a l'amnistia, i el lletrat de la Comissió Europea ha aprofitat per arremetre-hi: ha criticat que el tribunal espanyol no consideri que és una "autoamnistia" perquè no beneficia jurídicament Sánchez i ha insistit que sí que ho és perquè beneficia els seus socis parlamentaris.
La Moncloa veu el got mig ple
Malgrat les crítiques contra la llei d'amnistia, la Moncloa continua mantenint que la Comissió Europea no està en contra de la llei d'amnistia i la portaveu del govern espanyol, Pilar Alegría, ha defensat que Madrid i Brussel·les coincideixen en "els dos assumptes centrals". "Per un costat, que no afecta els interessos financers de la Unió Europea, i que, per descomptat, l'amnistia no contravé la directiva contra el terrorisme", ha apuntat en roda de premsa la també ministra d'Educació.