Pere Aragonès: "Un projecte de nació excloent és el camí més ràpid per deixar de ser nació"

BarcelonaPere Aragonès (Pineda de Mar, 1982), expresident de la Generalitat, visita l'ARA la setmana que fa un any que va avançar les eleccions catalanes i que ERC va perdre la presidència del Govern.

Com es porta la distància del poder durant un any?

— Veus les coses des d'una altra perspectiva. Alguns debats que et semblava que si no es resolien s'acabava el món, acaben sent molt menys importants i et permet veure els reptes que sí que ho són.

I quins són?

— Com fem de Catalunya un país que segueixi generant prosperitat i que mantingui la seva pròpia identitat. Tenim un canvi demogràfic de molta profunditat que implica un canvi en la manera de prestar els serveis de l'estat del benestar. I la llengua.

El president Illa ha mantingut el Pacte Nacional per la Llengua, fruit del que vostè va començar. Com s'explica que no hi hagi hagut unanimitat?

— Ho lamento, perquè els continguts del pacte són bons. M'ha sorprès que Junts no hi sigui. Un acord sobre la llengua a dins de Catalunya és prou important per no fer-lo dependre de decisions d'un Tribunal Constitucional o de tercers estats membres de la Unió Europea. Ha de ser un acord Catalunya endins.

Aleshores, a què ho atribueix?

— Quan estava exercint la presidència de la Generalitat, vaig tenir la sensació que no es volia donar un triomf al president Aragonès. Tampoc l'hi volen donar al president Illa. Esperar que hi hagi un president de Junts per fer un pacte per la llengua no és la via. Ha pesat més l'estratègia política que no pas un compromís amb la llengua. Espero que s'hi sumin més endavant.

Quin pacte nacional necessita Catalunya davant una immigració nombrosa i accelerada i un envelliment de la població?

— Hi ha d'haver un enfortiment dels serveis de l'estat del benestar. Tenim una taxa de natalitat que no arriba a 1,2 fills per dona, i és inevitable que, perquè se sostingui el model, hi hagi immigració. Està passant a tot Europa. Hem de garantir que això no sigui un problema, sinó una oportunitat.

A què creu que respon l'augment de l'extrema dreta de Vox i Aliança Catalana?

— És un fenomen que s'està produint arreu del món. La qüestió és com hi responem. La manera clara és fer un combat respecte als valors. No podem excloure drets de les persones, i l'extrema dreta creu que sí. Amb un discurs d'una pàtria que exclou no avançarem. De fet, una nació excloent és el camí més ràpid per deixar de ser nació. Una nació inclusiva és un camí més costerut, més difícil, amb trompades, amb equivocacions, però és l'únic camí per continuar sent nació.

És més difícil el camí de l'independentisme amb una extrema dreta independentista?

— Un dels arguments que hem hagut de combatre aquests darrers anys és que érem uns nacionalistes excloents. I nosaltres explicàvem que l'independentisme català és divers políticament. Ara, malauradament, hi ha una extrema dreta que utilitza la frustració d'una part de la població amb el Procés per inocular un discurs islamòfob i absolutament retrògrad.

Se'n sent també responsable, d'aquesta frustració?

— Si haguéssim guanyat la independència, probablement ara estaríem en unes altres condicions. Si haguéssim estat conscients que aquell risc era real, segurament que la dinàmica de tots plegats hauria estat diferent. Hem de deixar enrere els retrets, acceptar la diversitat que tenim per tornar-nos a trobar un dia treballant conjuntament per avançar cap a la independència.

Per què Esquerra va caure fins a arribar als 20 escons?

— És un cúmul de coses. Tenim un cicle negatiu que comença a les municipals, passa per les generals i arriba a les eleccions al Parlament i en certa manera a les europees. No el vam aconseguir revertir. El vincle antirepressiu també es va desfer i no vam ser capaços d'omplir-lo prou. I una gestió de govern des d'una visió progressista, independentista amb visió nacional, venint de declarar la independència l'any 2017, probablement va haver-hi una part de l'electorat que no la va trobar prou atractiva.

A les pròximes municipals, espera uns resultats com els que anuncien les enquestes respecte d'Aliança?

— No seran tan importants els resultats que pugui tenir l'extrema dreta independentista, sinó els pactes que després s'hi puguin fer, que s'haurien d'evitar.

Està dient que Junts podria pactar amb Aliança?

— Espero que ningú hi pacti, perquè voldrà dir donar-los un rol decisori i tindran unes polítiques incompatibles amb aquest model de nació inclusiva.

Esquerra ha estat prou valenta respecte a la immigració?

— Sí, entenem que ser valent no vol dir fer fora tota la gent que ha arribat, sinó fer unes polítiques i unes mesures per garantir la inclusió. Un dels programes dels quals em sento més orgullós del meu govern és el programa ACOL, que ha permès que centenars de persones que estaven en aquesta situació d'irregularitat administrativa hagin trobat feina.

Quin balanç fa del suport d'Esquerra al govern espanyol?

— Si algú ens diu fa vuit anys que el Partit Socialista acceptaria una lògica de procés de negociació i de reconeixement del conflicte polític, diríem que és impossible. Hi ha altres acords molt importants, com que s'alliberessin els presos, i sobretot que s'evités que entrés més gent a la presó. Hem obert el meló del finançament singular, que fa un any, quan vaig presentar la proposta, em van dir que no hi seria. Els pros pesen més que els contres, sobretot perquè l'alternativa és un govern de PP-Vox.

Creu que Sánchez acabarà la legislatura?

— A la darrera conversa que vaig tenir amb ell, el vaig veure molt convençut.

Fa un any vostè va convocar eleccions. Ho tornaria a fer igual?

— No tenia cap més remei. Va ser la decisió correcta. L'alternativa hauria estat tirar endavant sense pressupost, com ara, però amb la diferència que hi havia una pinça constant de Junts i PSC, que intentaven marcar l'agenda política. Hauríem acabat estant al govern per estar-hi, però amb les mans lligades.

El president Illa no convocarà eleccions.

— Aquesta és la seva decisió. En tot cas, la pinça que jo tenia al Parlament ell no la té. I això crec que li juga a favor. És important, però, que un país tingui pressupost.

Les eleccions també van portar a l'inici d'una guerra interna dins d'Esquerra. Com l'ha viscut?

— Amb tristesa, perquè no ho vam fer bé. El debat es va produir amb confiances personals trencades, decepcions... No em sento orgullós de com vam gestionar això col·lectivament.

Encara creu que Oriol Junqueras hauria de sortir de la primera línia política?

— El que vaig defensar en el seu moment per mi continua sent vàlid. Però la militància d'Esquerra va dir que Oriol Junqueras mereixia continuar al capdavant i des d'aquell moment té tot el meu suport.

Però vostè no va anar a la segona sessió del congrés del març.

— Perquè crec que no es va saber deixar enrere aquesta dinàmica prèvia que no ens va agradar.

M'està parlant de les conclusions de la comissió sobre els cartells dels Maragall.

— Els cartells dels Maragall són fets absolutament de manera repugnant i lamentable. S'ha d'anar fins al final i s'ha de fer com toca. Es va fer una comissió política, en el marc d'un congrés en què veníem d'una divisió interna, que no podia acabar bé, i no va acabar bé. No em sentia còmode. Ara espero que la comissió de garanties porti a terme la seva feina.

Com va arribar Esquerra al punt que pogués passar el tema dels cartells dels Maragall?

— S'haurà de determinar amb una investigació de la comissió de garanties. Hi ha investigacions periodístiques que s'han fet, amb molt de detall, però jo vull esperar a veure què diu la comissió de garanties.

Està decebut amb algunes persones que l'envoltaven?

— Amb la situació general. Segurament tothom, si tirés enrere, prendria decisions diferents perquè aquests fets no passessin. Una cosa és l'activisme, una altra és quan s'aplica d'una manera que no s'ha d'aplicar.

Aquests dies estem veient algunes informacions gravíssimes, sobre la DGAIA, com el cas que afecta una noia de 12 anys. Tenia constància del seu mal funcionament?

— S'ha de veure si en el moment en què se sap això, s'activen les mesures. S'ha d'anar fins al final. Hi ha un segon tema, que és si, en el marc dels serveis que presta la DGAIA, alguna entitat o algun usuari ha comès algun tipus de frau, s'ha d'actuar. I després hi ha la qüestió de la contractació. Hi havia setmanes que ens arribaven cent menors no acompanyats a Barcelona. En una setmana, no pots fer un procediment de contractació pública habitual per obrir un centre, i has de tirar del que tens. Si alguna d'aquestes coses està malament, s'haurà de corregir.

Passarà ara a l'esfera privada?

— Tinc ganes de fer altres coses, en els pròxims mesos segurament hi haurà novetats que no estaran en l'àmbit polític.

Què és el millor que li ha passat aquest any?

— Recuperar temps de qualitat. Sobretot amb la família i amb els meus fills, com portar gairebé cada dia la meva filla a l'escola.

—