La promesa de Feijóo d'impulsar un gir catalanista al PP s'encalla

BarcelonaQuan Alberto Núñez Feijóo va ser nomenat líder del PP va parlar de la "nacionalitat catalana", de millorar el finançament i va abanderar el "catalanisme constitucional". Però el pas del temps i el perfil propi del líder popular al Principat, Alejandro Fernández, han deixat la idea encallada, tot i que podria tenir recorregut. Hi ha quadres que defensen recuperar el tarannà de l'exlíder Josep Piqué, tal com fa el PP gallec. Ara bé, és probable que acabi tirant endavant aquest catalanisme constitucional?

El catalanisme és un concepte que ja no es reivindica públicament, ni tan sols Feijóo ho fa. Però la idea del polític gallec, que sí que ha continuat explorant sinergies amb l'empresariat català, és la mateixa. I això que el reconeixement de trucades per fer descarrilar l'oficialitat del català a Europa van ser un cop a la seva línia de flotació. Dirigents actuals del PP consultats per l'ARA tenen opinions diferents sobre el seu futur: hi ha els que pensen que la idea del catalanisme és una anècdota, els que creuen que Feijóo la promourà quan presideixi Espanya i els que pensen que pot fructificar, canviant-ne el nom.

Esperança "catalanista" del PP

L'ARA també s'ha posat en contacte amb dos històrics del PP que han simpatitzat amb el catalanisme constitucional: el secretari general quan Piqué presidia el partit a Catalunya, Rafa Luna, exdiputat i ara regidor a Roda de Berà; i l'exportaveu al Parlament, Dolors Montserrat i Culleré, mare de l'eurodiputada Dolors Montserrat i Montserrat. Luna confia que "el catalanisme constitucional s'obrirà pas al PP perquè som constitucionalistes" i, al capdavall, sosté que aplicar-lo representaria ser fidels a l'esperit de la Constitució i al "respecte per la peculiaritat de les llengües i les cultures i el seu ús en cada comunitat". Ho resumeix en una frase: "Josep Piqué em deia que calia un partit que formés part del paisatge de Catalunya, que la gent, el votés o no, digués que era de casa". En tot cas, remarca que convé "respectar les llibertats i no actuar amb imposicions, perquè això comporta un rebuig", que atribueix a les sancions o al sistema educatiu immersiu. Creu que cal promoure el català amb "polítiques atractives que creïn entusiasme en la gent".

Per la seva banda, Dolors Montserrat Culleré veu el catalanisme constitucional com present i el futur. "Sempre he tingut la meva manera de ser catalanista i constitucional al Parlament i al partit. Sempre m'he expressat en català i l'he defensat, però també he defensat la llengua comuna, el castellà". Considera que el camí és "el suport a les dues llengües sense enfrontament" i "que tothom es pugui expressar en la seva llengua materna". Per això defensa "promoure el català" però amb un gir cap a un sistema educatiu bilingüe. Sí que expressa malestar per un tema: "Últimament, l'enfrontament en matèria de llengua no m'ha agradat. Sempre cal respecte i seguir la Constitució i promoure la convivència entre les llengües". Després d'aquesta etapa del Procés, en què el PP i l'unionisme en general va apostar sobretot pel castellà, argumenta que ara "ja apliquen el catalanisme constitucional". "No tots parlen castellà, n'hi ha molts que parlen català". Ara bé, sí que reconeix que li "agrada molt" el tarannà regionalista del PP gallec o balear i que es va sentir "molt bé" amb Piqué.

Més català al Parlament, assignatura pendent

Mantenir un perfil propi ha estat una llosa constant al PP català, una cosa que reflecteix Fernández al seu llibre A calzón quitao, on assenyala les intervencions de la direcció estatal per desbancar líders catalanistes moderats com Piqué o durs com Alejo Vidal-Quadras. El futur de la idea catalanista del PP és incert: "Ho intentem, però costa implementar-la", sosté un dirigent a qui li agradaria arribar a la "consciència d’un partit catalanista constitucional", com afirma que voldria Feijóo. Per això una de les idees és incrementar l'ús públic del català, ara que veu que el PP ho està començant a fer al Parlament, si bé "n'hi ha que parlen en castellà, pensant més en Madrid". En castellà es desenvolupen majoritàriament diputats de pes com el líder, Alejandro Fernández; el portaveu a la cambra, Juan Fernández Benítez, i altres membres com Lorena Roldán, Hugo Manchón, Cristian Escribano, Manu Reyes o Alberto Villagrasa, mentre que la resta empra el català.

Una altra font apunta que en el futur caldrà impulsar "el catalanisme i defensar els interessos propis dels catalans" però sense anomenar-ho catalanisme perquè es pensa que és un concepte esgotat per culpa del Procés. Ara, però, aquesta font admet que Catalunya està dividida en dues comunitats lingüístiques i que, a curt termini, no poden renunciar al castellà, a més del motiu de les xarxes socials. En canvi, una altra veu creu que "el catalanisme constitucional és una cosa que, com tantes a la vida, es queda en un impàs". Sí que diu que el líder català ha defensat la "particularitat lingüística de les Terres de l'Ebre, Lleida i Girona" o la Catalunya Central, amb predomini de l'ús del català per part del partit, que contrasta amb el predomini del castellà a l'àrea metropolitana.

Una altra veu propera al tarannà de Fernández, allunyat del catalanisme, relata que "Catalunya no és el mateix que Galícia" –ni en l'ús de l'idioma ni demogràficament–, que Feijóo va intentar "reproduir el galleguisme" i que ni el partit ni les bases caminen cap aquí. El mateix Fernández ha defensat ser "alternativa" al "paisatge" nacionalista i no pas difuminar-s'hi. Ara bé, una clau que destaquen diversos dirigents pragmàtics és el fet que tot serà diferent quan Feijóo sigui president. Amb la posició de força podria modelar el partit a Catalunya i fomentar el rumb regionalista. El lideratge de Fernández és vist per alguns dirigents com el "fre" perquè prosperi, però és cert que fins ara no ha reeixit i una font ho atribueix a la dependència de Madrid i a la "rendibilitat" del vot fora del Principat.