PARLAMENT
Política22/09/2019

El PSC ajorna ‘sine die’ la tria del seu senador autonòmic

Fa quatre mesos que espera l’empara del TC contra el veto a Iceta

Marc Toro

BarcelonaEl primer (i últim) ple ordinari del Senat d’aquesta legislatura es va celebrar el dimarts 10 amb l’absència d’un dels vuit senadors de designació autonòmica catalans: el que correspon al PSC. Des que l’independentisme va vetar el 16 de maig al Parlament la tria de Miquel Iceta com a senador, els socialistes no han proposat cap altre candidat a l’espera del recurs d’empara que van presentar al Tribunal Constitucional. Un recurs contra el bloqueig de l’operació amb la qual Pedro Sánchez volia convertir el primer secretari socialista en president de la cambra alta. Quatre mesos després, el PSC no es mou de la seva posició, però el TC tampoc concreta una previsió de quan haurà resolt el recurs, que continua tramitant-se en fase d’estudi, segons expliquen a l’ARA fonts del tribunal.

Inscriu-te a la newsletter Política en cinc llibres per Sant JordiUna mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

La petició dels socialistes era amb caràcter d’urgència, però no va ser admesa a tràmit fins al 21 de maig, el dia en què es va constituir el Senat i en què es va acabar nomenant Manuel Cruz com a president. I el Constitucional encara va esperar fins al 26 de juny per pronunciar-se sobre les mesures cautelars demanades pel PSC, que va rebutjar. Iceta demanava la suspensió de l’acord de la mesa del Parlament pel qual es va decidir, en contra del que reclamava el seu partit, que la votació al ple sobre la seva designació es fes per via electrònica i no amb paperetes -un sistema que no hauria permès vots en contra d’Iceta-. En la seva argumentació, el tribunal apuntava que la tria del sistema de votació per part de la mesa era una decisió els efectes de la qual s’havien “esgotat”. I afegia que resoldre a favor del PSC pel que fa a les mesures cautelars hauria implicat anticipar la resolució del fons de la qüestió: la suposada vulneració del dret a accedir en condicions d’igualtat a les funcions i càrrecs públics (art. 23.2 de la Constitució), segons denuncien els socialistes en el seu recurs.

Cargando
No hay anuncios

El PSC, però, ja no té pressa. Iceta, que ja va descartar fer el salt al Senat, té previst esperar la decisió final del TC abans de moure peça amb l’esperança de poder demostrar que tenia raó. I en una cambra alta amb majoria absoluta del PSOE, la designació del senador autonòmic pendent no era fins ara decisiva per als socialistes. La cosa podria canviar, però, si hi hagués una nova correlació de forces després de la repetició d’eleccions generals del 10 de novembre. Algunes fonts socialistes apunten que un eventual creixement de la dreta augmentaria la importància de l’escó vacant del PSC. I al revés: si els socialistes catalans sortissin reforçats dels comicis i augmentessin el nombre de senadors (ara en tenen tres), el senador extra designat pel Parlament podria ser clau per intentar tenir grup propi al Senat. Tot i que són necessaris deu representants perquè això sigui possible, a partir de cinc seria factible que el PSOE prestés alguns dels seus senadors al partit català.

A hores d’ara, l’executiva del PSC no ha escollit cap candidat per substituir Iceta, i el nom que més ha sonat informalment entre els dirigents del partit és el de Carles Martí, que el 28-A anava de tres a la llista del Senat per Barcelona i es va quedar a les portes d’entrar. Martí, que abans de l’estiu va passar a ser assessor de Cruz a la presidència de la cambra, assegura a l’ARA que no se l’ha sondejat per ocupar el lloc d’Iceta, però admet que s’inclinaria per acceptar-ho. Aclareix, en tot cas, que el seu desig és tornar a formar part de la llista del Senat.

Cargando
No hay anuncios

Al marge de qui i quan serà designat per anar la cambra alta, els lletrats del Parlament van demanar aquest agost al TC que desestimi el recurs del PSC, al considerar que el dret que diu que es va vulnerar es refereix al fet de “poder ser elegit” i no a “ser elegit”. En cas contrari, assenyalen, no quedaria “cap marge d’intervenció al Parlament en els processos de designació”. Aquest és un dels arguments que va esgrimir l’independentisme per vetar Iceta. Val a dir que fins ara al Parlament mai s’havia vetat un senador a cap partit, com també que l’operació Iceta va caure en plena campanya de les municipals.