El PSC intenta desdramatitzar les fugues
Comín anuncia que estripa el carnet i els tres diputats crítics demanen a Navarro la restitució
BarcelonaFer el cor fort i aguantar el xàfec com a preu a pagar per iniciar la remuntada. Aquesta és la consigna que segueix el PSC ara que la diàspora comença a sacsejar el partit amb més intensitat. El primer secretari, Pere Navarro, busca desdramatitzar les fugues presentant-les com una oportunitat per aclarir l’escenari polític i desfer-se del soroll que considera que distorsiona el missatge que vol transmetre el seu partit. Tot i això, l’anunci ahir a RAC1 en què Toni Comín va assegurar que també estripava el carnet del PSC per seguir els passos d’acostament a ERC que ja ha segellat Ernest Maragall no feien més que agreujar la imatge d’un partit que perd múscul. Al seu torn, Joan Ignasi Elena, Marina Geli i Núria Ventura van demanar ser restituïts a la direcció del partit i al Parlament.
El portaveu parlamentari del PSC, Maurici Lucena, va intentar normalitzar ahir l’apropament d’exsocialistes a altres partits. “ERC és ara el partit de moda, a veure què li dura”, va ironitzar, tot emmarcant la situació en els “moviments tectònics” que el procés sobiranista ha desencadenat i que afecten, segons ell, tots els partits. Malgrat aquests moviments, va garantir que el PSC seguirà sent a llarg termini “contrari a la independència”. És per aquest motiu que encara va anar més enllà i, sense referir-se directament als crítics, va reconèixer que és normal que persones que abans “se sentien còmodes” al PSC i que ara pensen que la independència “és la millor opció” trobin una “comoditat més gran a ERC”.
Tot i la confessió, va insistir que al PSC no li “preocupa” l’opa que Oriol Junqueras ha llançat sobre els dirigents crítics. De fet, hi ha dirigents a la cúpula que avalen que la millor solució és garantir la sortida del partit dels crítics, perquè encara que el partit s’empetiteixi serà una situació transitòria per començar a créixer a partir del “fracàs” que consideren que serà el 9-N.
Però mentre n’hi ha que treballen amb aquest esquema, la diàspora es va eixamplant. Comín va anunciar ahir que deixava el PSC -del qual es va fer militant l’any 2011- perquè està “segur que no serà el pal de paller de l’esquerra” en el pròxim cicle polític que encara Catalunya. Va admetre que té l’opció d’anar de número tres de la llista europea d’ERC.
Per la seva banda, els tres diputats crítics que van trencar la disciplina de vot al Parlament per defensar la consulta -Joan Ignasi Elena, Marina Geli i Núria Ventura- també mouen fitxa davant l’immobilisme de la direcció. Ahir van fer públiques les al·legacions presentades davant la comissió de garanties per demanar que el seu cas s’arxivi i siguin restituïts en els càrrecs a la direcció del partit i al Parlament. Al seu escrit, avançat per l’ARA, recorden el compromís amb el dret a decidir al programa electoral del PSC, l’anunci de Navarro a l’inici de la legislatura d’abstenir-se en totes votacions relacionades amb la consulta i com els dos cops que els diputats catalans a Madrid han votat diferenciadament del PSOE s’han resolt per la via política i no la disciplinària.
Carta sense resposta
A més, Geli, Elena i Ventura van adreçar la setmana passada una carta a la direcció del grup parlamentari en què titllaven “d’excessives” i de “dubtosa legalitat” les mesures que se’ls han aplicat. Denuncien que generen un “greuge” que no es pot mantenir més i sol·liciten que la direcció del grup debati la seva restitució en totes les seves funcions i representació, excepte la de ser portaveus de comissió a l’espera del dictamen de l’ens disciplinari. La direcció, però, s’ha negat a debatre aquesta qüestió a la reunió de grup del dimarts. I és que ahir Lucena ho va deixar clar: res es mourà fins que l’ens disciplinari dicti sentència.
L’economia, “millor” sense debat sobiranista
El portaveu parlamentari del PSC, Maurici Lucena, va lamentar ahir en un col·loqui organitzat per la Cambra de Comerç de Barcelona que Catalunya estigui sotmesa al “monotema” del procés sobiranista en detriment del debat sobre la situació econòmica. Tant és així que va arribar a afirmar que sense aquest debat l’economia catalana aniria, al seu parer, “una mica millor”, una consideració que va situar en el terreny de la intuïció. “Cap empresari m’ha dit que aquest debat fa bé a l’economia; uns diuen que fa mal i altres que no, però cap que fa bé”, va assegurar.
Uns dies abans que el govern espanyol faci públiques les balances fiscals, Lucena es va mostrar convençut que es farà evident que Catalunya pateix un dèficit fiscal “excessiu” que cal “corregir”. Això sí, va afegir que, en tot cas, no considera que aquest dèficit sigui “un disbarat” i va instar la resta de partits a no “exagerar” ni a extreure conclusions com “la viabilitat de la independència”. Segons ell, aquestes actituds no fan més que contribuir “a un ball de la confusió”.
Durant el seu diagnòstic sobre la situació econòmica, el portaveu socialista va considerar “encertat” el rescat públic dels bancs fet pels governs, tot i que va admetre la “injustícia” que suposa des de molts punts de vista. “No rescatar els bancs encara hauria sigut pitjor”, va sentenciar.