Puigdemont decideix sobre el trencament amb Pedro Sánchez

BarcelonaEl 5 de setembre del 2023, Carles Puigdemont va convocar tota la premsa a Brussel·les per posar les seves condicions per negociar la investidura de Pedro Sánchez. Ho va fer després de prometre en campanya que no el faria president, però l’aritmètica parlamentària li va donar la clau de la governabilitat d’Espanya i no la va voler deixar escapar. Ho va fer, però, amb aquest avís: “Si hi ha acord, ha de ser històric, un compromís històric com el que cap règim ni govern espanyol no ha estat capaç de fer realitat des de la caiguda de Barcelona, l’11 de setembre del 1714 i el Decret de Nova Planta que va abolir les institucions i les constitucions catalanes”.

Dos anys després, és evident que el pacte amb què va arribar amb el PSOE ara fa dos anys –l’anomenat acord de Brussel·les– no ha complert amb les seves expectatives: la llei d’amnistia ha quedat aplicada a mitges per l'oposició del Tribunal Suprem; no hi ha oficialitat del català a la Unió Europea; no hi ha competències d’immigració per a la Generalitat, tampoc concert econòmic ni el "reconeixement nacional" que havia demanat Junts.

És per això que Puigdemont ha convocat aquest diumenge la màxima cúpula del partit a Perpinyà i reunirà dilluns l’executiva per prendre una decisió sobre si trenca amb el PSOE. Totes les fonts consultades de Junts s’inclinen cap a la ruptura, que implicarà deixar de formar part del bloc d’investidura. Ara bé, qui té la clau de volta i tota la informació del que ha passat les darreres hores és l’expresident Carles Puigdemont, que és qui marcarà el full de ruta de Junts a partir d’ara. És qui traduirà què vol dir exactament trencar (votar no a totes les votacions o congelar les reunions a Suïssa) i què està disposat a fer i què no Junts a partir d'ara. En principi, serà ell qui compareixerà a les 17 h de la tarda des de Perpinyà i caldrà veure fins a quin punt apuja el to i si reclama, o no, eleccions anticipades a Pedro Sánchez. Tot això tenint en compte que el PSOE ja ha dit que pensa aguantar fins al 2027 encara que no tingui els suports per tirar endavant els pressupostos de l’Estat de l’any que ve.

De ben segur, Puigdemont també es referirà al president, Salvador Illa, a qui Junts culpa de no haver complert, amb la seva política de "normalització" a Catalunya, el relat sobre la resolució del conflicte polític que traspuava –creuen des de Junts– de l'acord amb el PSOE a Brussel·les. La decisió de l'executiva serà ratificada amb una consulta a la militància juntaire, que es podria celebrar de forma immediata.

Els darrers contactes

Des que la portaveu de Junts al Congrés, Míriam Nogueras, va avisar a Pedro Sánchez que havia arribat “l’hora del canvi”, els socialistes s’han mogut per intentar frenar la ruptura. Això s’ha concretat, en els darrers dies, en tres flancs diferents: el català a la Unió Europea, les balances fiscals i l’aplicació de l’amnistia a través del recurs d’empara que Puigdemont ha presentat al Tribunal Constitucional. El primer moviment va arribar divendres, quan Espanya i Alemanya van fer un comunicat per oficialitzar que “obrien un diàleg” sobre l’oficialitat del català a la Unió Europea. El país germànic, on governa el conservador Friedrich Merz, és el principal opositor a aquesta mesura que també afectaria el basc i el gallec pels costos de traducció, però es va avenir a fer aquesta declaració per apuntalar un govern socialdemòcrata com el de Pedro Sánchez –tot i ser aliats amb el PP, els conservadors alemanys no volen sentir ni a parlar d’un govern espanyol amb Vox–. Ara bé, tal com va avançar l’ARA el mateix divendres per part de fonts diplomàtiques alemanyes, la predisposició d’Alemanya a obrir un diàleg no implicava cap canvi d’opinió respecte al català.

L’altra peça que ha mogut el PSOE en les darreres hores té a veure amb les balances fiscals. Va pactar amb Junts publicar les dades, però no ho va fer de forma completa i, per ara, la Generalitat, governada pel PSC, no les ha calculat. Segons les fonts consultades, la trobada que hi va haver amb relació a això d’emissaris de Junts i el PSOE tampoc no va anar bé. I, finalment, l’altre flanc que han activat els socialistes té a veure amb l’aplicació de la llei d’amnistia. El PSOE assegura a Puigdemont que el Tribunal Constitucional ha de decidir abans de la primavera sobre la seva situació personal, però la qüestió és que cal veure què farà el Tribunal Suprem, que continuarà sent el responsable d'aplicar la llei. De fet, fonts de Junts lamenten que els cants de sirena del retorn s’han produït des de fa mesos, començant pel moment en què es va aprovar l’amnistia –i que el Suprem va decidir no aplicar-li a l’expresident– fins a la passada primavera, en què també circulava que s’obria una finestra d’oportunitat per posar fi a l’exili. I no ha passat, constaten.

L’entorn de Puigdemont demanava que es contemplés una via de retorn immediata de l’exili que no s'ha produït fins ara: reclamaven que se suspengués l'ordre de detenció i presó vigent a l'Estat. Per això, l'advocat Gonzalo Boye ho havia sol·licitat en el marc del recurs d'empara al TC, però fins ara el tribunal ho ha rebutjat. Va denegar les cautelaríssimes –sense escoltar les parts– i no es preveu que canviï d'opinió després d'escoltar tots els personats en els procediments. La mateixa Fiscalia es va pronunciar la setmana passada en contra d’aixecar l’ordre de detenció, mentre que falta per conèixer el criteri de l’advocacia de l’Estat, que depèn directament del govern espanyol.

Un trencament en dues fases?

Més enllà de la decisió de trencar o no amb el PSOE, Junts haurà de fixar quin serà el seu rol a partir d'ara al Congrés dels Diputats. “El president mana”, assegurava aquest diumenge un membre de la direcció juntaire. En aquest punt, s’obren diferents escenaris. La majoria de les fonts consultades es decanten per retirar el suport a Pedro Sánchez, deixant les reunions a Suïssa i situant-se en el no a cada votació, i descarten del tot una moció de censura per fer president Alberto Núñez Feijóo.

Ara bé, aquesta eventual situació té matisos, ja que algun dirigent consultat sí que parla d'una mena de trencament en dues fases: passar ara a l'oposició i, si en un temps prudencial no es compleix res del que contenia l'acord de Brussel·les, activar llavors una moció de censura "instrumental". És a dir, aliar-se amb el PP i Vox per fer president un candidat independent –es parla del president de Foment, Josep Sánchez i Llibre, però ell nega ofertes– perquè convoqui eleccions. Això seria una mena de ruptura en dues fases i en la qual, entremig, el PSOE hi tindria molt a dir, ja que en realitat seria una manera de donar temps a la qüestió del català i de l’amnistia, però alhora mantenir la pressió al govern espanyol amb l'amenaça de fer-lo fora amb una moció.

Sigui com sigui, aquest diumenge el president espanyol, Pedro Sánchez, que tenia un acte de partit a Castella i Lleó, ha evitat pronunciar-se sobre Junts i ha preferit donar per acabat Feijóo: “A veure qui serà el següent”, en al·lusió als tres líders del PP –Mariano Rajoy, Pablo Casado i Feijóo–, que s’han succeït des que ell va guanyar la moció de censura el 2018. Qui sí que ha parlat de Puigdemont, però, han estat els populars. El vicesecretari de Política Autonòmica, Elías Bendodo, ha reclamat als juntaires que “es plantin de veritat i deixin d’apuntalar un govern corrupte”. Puigdemont torna a tenir aquest dilluns la paraula.