Els Pujol a l'Audiència Nacional: tot el que ha passat entre bastidors
MadridA quarts de vuit del matí ja hi havia periodistes esperant a la porta de la seu de l’Audiència Nacional a San Fernando de Henares. L’indret, al mig d’un polígon industrial, és poc gratificant: asfalt, camions, naus industrials i envoltat de policies nacionals. També hi fa aquell fred sec de la meseta central que obliga a portar guants, gorro i abric polar. Tots els càmeres esperen una imatge: la família Pujol entrant a l'Audiència Nacional. Difícilment els Pujol s'haurien imaginat, quan el pare va deixar la presidència de la Generalitat fa 22 anys, que acabarien seient tots al banc dels acusats a Madrid. Els intocables no només van deixar de ser-ho, sinó que es van convertir en la diana de l'Estat durant el Procés. Un Procés que ja no omple portades de diaris, però que avui ha tornat a ser molt present a la sessió de San Fernando de Henares.
Quan passen pocs minuts de les nou arriba sol Josep Pujol. És quan s'evidencia que no hi haurà foto conjunta de la família entrant a les dependències judicials. Hi haurà imatge inèdita, sí, però en format collage. No volen semblar un "clan", com es desprèn de l'acusació de la Fiscalia Anticorrupció, sinó individus independents, amb la seva pròpia trajectòria, que comparteixen cognom, però no per això tipificació penal. El més explícit en aquest sentit serà l'advocat d'Oriol Pujol, que deixarà anar: "Si es diguessin González Amador [en al·lusió al nòvio d'Isabel Díaz Ayuso] tindrien un altre tracte, però com que es diuen Pujol estan asseguts aquí".
La primera anècdota de la jornada la protagonitza Júnior, el primogènit de la família, epicentre de la causa i per a qui la Fiscalia demana més anys de presó. Travessa pel mig de la carretera, davant la seu de l'Audiència, i un policia nacional li adverteix que passi pel pas de vianants. Corregeix la direcció i entra. Van apareixent de mica en mica Oriol Pujol, Oleguer, Mireia, Marta, Pere... i els empresaris. Fins a una desena d'empresaris i els seus advocats també estan citats a San Fernando de Henares acusats de ser beneficiats de concursos públics gràcies a la influència dels Pujol a l'administració catalana. "Si la majoria de concursos de la causa són del tripartit", es queixarà més tard un membre de la família.
Al vestíbul de l'Audiència Nacional es troben tots. L’ambient, malgrat tot, és distès, i se sent parlar més català que cap altra llengua. Tots els acusats i la majoria d'advocats són de Barcelona. "Què hi fem, aquí?", es pregunten els uns als altres, un tema que formarà part de les qüestions prèvies dins la sala: Cristóbal Martell fa una defensa vehement de la manca de competència que considera que s’atribueix l’Audiència per jutjar aquest cas.
La intervenció del pare
El judici comença tard i malament: després de més de dotze anys d'instrucció, el dia D no funciona la connexió perquè comparegui des de casa Jordi Pujol i Soley, que als 95 anys acaba de ser donat d'alta d'una pneumònia. "Technical issues", diu Josep Pujol, que aprofita per sortir a prendre l’aire. Poc després surt de la sala l'advocat Josep Oriol Rusca, que no troba Mercè Gironès: l'exdona del Júnior s'ha escapolit a fumar. El seu lletrat proclamarà a la sala que la seva clienta no hauria de ser allà: "Ser parella o exparella de Jordi Pujol Ferrusola és delicte?".
Al banc dels acusats, la família també evita la foto conjunta. Júnior seu en un extrem, Oriol i Oleguer en un altre i la resta de germans es barregen entre els empresaris. Destaca al bell mig Josep Pujol, que en un posat expansiu escolta com el seu advocat el defensa davant el tribunal. També de tant en tant hi ha mirades de complicitat entre Júnior i Martell.
La decisió del tribunal de jutjar igualment Jordi Pujol, que s'ho mira des de casa, deixa estupefactes acusats i lletrats. Abans de la decisió, s'havien mostrat convençuts que quedava exonerat. "No pot ser d'una altra manera", deien. No serà així per ara, però ningú dubta que al maig, quan li toqui declarar, la decisió d'apartar-lo pel seu estat de salut caurà pel seu propi pes. Avui només ha estat el primer dia de molts.