Els Pujol i les saunes del sogre de Sánchez: els àudios que uneixen les clavegueres del PP i del PSOE
L’Audiència Nacional tindrà en compte tres documents sonors que va aportar Javier Pérez Dolset, col·laborador de l'exmilitant del PSOE Leire Díez
MadridHi ha un nom relacionat amb el PSOE que ha aparegut en les dues primeres sessions del judici del cas Kitchen, que esquitxa la cúpula del ministeri de l'Interior del PP: Javier Pérez Dolset. És empresari i col·laborador de Leire Díez, l’exmilitant socialista batejada com a lampista del PSOE, i es considera una víctima de les clavegueres de l'Estat. Fa mesos va reconèixer que va reunir-se amb Santos Cerdán a Ferraz per entregar-li documents sobre pràctiques irregulars del govern de Mariano Rajoy i des de l'octubre passat està investigat per haver intentat subornar dos fiscals. Quina relació té amb la Kitchen? Fa quatre anys, va aportar a la Unitat d'Afers Interns de la policia espanyola una bateria de gravacions de José Manuel Villarejo. I ara, a petició del comissari jubilat, haurà de declarar com a testimoni al judici.
Concretament, haurà de donar explicacions sobre tres àudios que van ser gravats el 2013 i el 2014, als quals ha tingut accés l'ARA, que contenen converses de Villarejo amb Francisco Martínez, l'aleshores número dos de Jorge Fernández Díaz. Segons l'ofici de la policia espanyola, consultat també per aquest mitjà, Javier Pérez Dolset va explicar que els arxius provenien del canal de Telegram d'Alvise Pérez –que ara és eurodiputat i líder de S'ha Acabat la Festa– i dels mitjans de comunicació. La petició perquè Javier Pérez Dolset declari com a testimoni la va fer Antonio García Cabrera, l'advocat del comissari jubilat, per tal de poder "valorar la fiabilitat" dels àudios: "Volem que ens digui d'on ha tret aquests documents, la seva motivació, la seva custòdia i la seva possible alteració", va justificar.
Què hi ha en els àudios?
Les gravacions tenen interès per a la causa de la Kitchen perquè se sent com Villarejo i Martínez parlen del paper de Sergio Ríos, el xòfer de la família de Luis Bárcenas i peça clau en l'espionatge a qui va ser tresorer del PP. "Qui paga el cuiner?", preguntava Martínez a Villarejo en una conversa del 22 d'agost del 2014. Cuiner era el sobrenom amb què es referien a ell, donat que podia arribar fins a la cuina de Bárcenas. "El pago jo, però també d'aquella manera", li contestava Villarejo. I en un altre moment justificava que era important fer-lo policia per evitar que pogués incriminar-los en el futur: "És una part dèbil i crec que això no hauríem de deixar-ho solt. [...] No sé quin tractament se li donarà quan ni tu ni jo hi siguem, si el deixaran tirat i si es cabrejarà i un dia parlarà amb els altres". Ara bé, no només això, sinó que durant la conversa també feien referència a les saunes del sogre de Pedro Sánchez i a la investigació sobre la família de Jordi Pujol.
Villarejo, per exemple, explicava a Martínez que un advocat li havia dit que els Pujol tenien "molta pasta en diversos museus d'Andorra" i que l'empresari Javier de la Rosa li havia parlat d'un "tema d'abocadors molt important" dels Pujol. I posava dos noms propis a sobre de la taula. "El tal Martell gairebé sempre cobra en negre, en efectiu i a l'estranger", deia Villarejo a Martínez sobre Cristóbal Martell, l'advocat de Jordi Pujol Ferrusola. I també al·ludia al fiscalista de la família de l'expresident de la Generalitat, Joan Anton Sànchez Carreté: "És un home clau, jo vaig intentar veure'l ara quan vaig ser a Catalunya". Més tard, parlaven de les saunes que gestionava Sabiniano Gómez, el sogre de Pedro Sánchez. "Això mataria políticament qualsevol persona. Un home que va amb la bandera del rotllo feminista i no sé què... I ho té ple de poloneses", deia Francisco Martínez.
Francisco Martínez intenta (sense èxit) anul·lar els àudios
En la sessió inaugural del judici, Pedro Colina, l'advocat de Francisco Martínez, va reclamar expulsar del judici aquestes tres gravacions: "Són d'origen desconegut, de traçabilitat zero i nul·la. No podem autenticar-ne ni el contingut, ni l'origen, ni la fiabilitat", va protestar el lletrat. "No poden tenir-se per vàlides en cap concepte. [...] Han de ser declarades proves il·lícites i han de ser anul·lades", va reblar. Ara bé, la Fiscalia va ser partidària de conservar-les: "No són arxius nuls en la mesura que no s'han obtingut amb vulneració de drets fonamentals, però sí que requeriran un esforç probatori més gran". I el tribunal –en paraules de la presidenta, Teresa Palacios– va descartar excloure'ls perquè "no consta que fossin aportats o trobats de manera il·legal o il·lícita".