Els experts apunten que la justícia suïssa denegarà l'extradició de Gabriel si hi veu una motivació política
Aquest procediment, a diferència de l'euroordre, s'allarga mesos
BarcelonaEls experts en dret penal i internacional consultats per l'ARA coincideixen a assenyalar que si el Tribunal Suprem demana l'extradició de l'exdiputada de la CUP Anna Gabriel la justícia suïssa valorarà en primer lloc si al darrere de la petició hi ha una motivació política, i si és així, la denegarà.
Margalida Capellà, professora de dret internacional públic de la Universitat de les Illes Balears, explica a l'ARA que "els delictes de rebel·lió i sedició són per definició delictes polítics" i que, tant en el cas de Bèlgica com en el de Suïssa, els delictes on preval la motivació política es consideren no extraditables. "Bèlgica va ser el primer país que va qualificar els delictes polítics com a no extraditables, i Suïssa va gestar el principi del predomini polític, que significa que davant d'una sol·licitud d'extradició d'una persona el tribunal ha de dirimir si hi predomina el component polític o el comú, i en el primer cas, l'extradició és denegada". Capellà recorda que en els convenis d'extradició entre dos països s'estableix un mecanisme automàtic d'extradició en el cas de determinats delictes, que precisament no s'aplica quan es tracta de delictes polítics. Suïssa i Espanya van signar un conveni bilateral d'extradició el 1883, i és vigent també el conveni europeu que afecta tots els països del Consell d'Europa, del 1957.
Santi Castellà, catedràtic de dret internacional de la Universitat Rovira i Virgili, creu que per aquests delictes difícilment es podrà extradir Gabriel: "El tipus de delicte no necessàriament ha de coincidir, i aquesta violència es pot considerar en grau de temptativa o incitació". L'Oficina Federal de Justícia serà qui deixi en mans del Tribunal Penal Federal la decisió final. Joan Queralt, catedràtic de dret penal de la UB, recorda que "el Codi Penal suís preveu una mena de delicte de rebel·lió i sedició, amb penes petites i sempre si hi ha violència, com a Espanya".
El procés podria demorar-se mesos. A més, Queralt ha explicat a l'ARA que el fet que Suïssa no pertanyi a la Unió Europea dificulta l'extradició de Gabriel. "Espanya no pot sol·licitar una euroordre a Suïssa perquè aquest estat no forma part de la UE i la petició d'extradició és un procés molt més feixuc, que pot durar com a mínim mesos perquè ha de passar per diferents instàncies", ha revelat.
En el mateix sentit s'expressa Castellà, que deixa clar que "el conveni d'extradició europeu marca un procés llarg: l'extradició clàssica és farragosa i dura mesos". Castellà també apunta que la llei d'extradició suïssa estableix diferents requisits perquè es pugui fer efectiva. "Si és un delicte polític es mira que no sigui contrari als drets humans o que no signifiqui una persecució per idees polítiques". Sigui com sigui, Castellà creu que l'extradició pot acabar tirant endavant: "Hi ha un cert consens a Europa sobre el fet que les extradicions han de funcionar amb fluïdesa".
Queralt ha assegurat que Suïssa afavoreix els plantejaments de la CUP perquè no es pot cursar l'euroordre, i ha recordat les traves que ja va posar per lliurar l'historial bancari de l'extresorer del PP Luis Bárcenas: "La justícia espanyola va trigar nou mesos a aconseguir la documentació dels comptes bancaris que tenia Bárcenas a Suïssa; per tant, si per un tema econòmic va trigar nou mesos, per una qüestió política el procés es podria allargar molt més".
Un altre argument a favor de Gabriel és que el seu lletrat, Olivier Peter, conegut per haver portat casos d'extradició de col·laboradors d'ETA, denunciï la involució democràtica de l'Estat per impedir l'extradició de la seva clienta: "L'advocat posarà previsiblement en dubte les garanties d'un judici just per part de l'Estat i englobarà la causa contra Gabriel en una persecució política contra l'independentisme", afirma Queralt, tal com defensen la CUP i la resta de formacions independentistes.
El precedent del cas Falciani també pot dificultar l'extradició de la cupaire, segons Queralt. "Espanya s'hi va negar [a extradir Falciani] i ara els suïssos els poden pagar amb la mateixa moneda; la reciprocitat es manté quan hi ha confiança i es trenca quan els favors no es tornen", ha dit Queralt, que ha reblat: "Els estats valoren molt els acords diplomàtics". Ho corrobora Castellà: "La negativa de l'Audiència Nacional a lliurar Falciani va ser molt mal rebuda per Suïssa, que va considerar que Espanya s'extralimitava i que no es comportava lleialment". Com recorda Capellà, el jutge espanyol va denegar l'extradició de Falciani perquè "va considerar que el delicte d'espionatge econòmic de què l'acusava Suïssa tenia una motivació política".