"¡Quieto todo el mundo!": el 23-F, en 8 instants

BarcelonaEl 29 de gener del 1981, l'home que havia liderat la transició democràtica de l'estat espanyol, Adolfo Suárez, va anunciar que feia un pas al costat i va presentar la seva dimissió. Espanya estava en plena crisi, econòmica i social, amb una societat del tot dividida i amb el record del franquisme encara molt vigent. Després de Suárez, l'escollit per liderar el país era Leopoldo Calvo-Sotelo. Després de fracassar en la primera sessió d'investidura, el 23 de febrer Calvo-Sotelo encarava la segona votació. Però res aniria com s'esperava.

Pocs minuts després de les 18.20 h, mentre es debatia al Congrés dels Diputats, els passadissos de les Corts es van omplir d'agents de la Guàrdia Civil. La sessió es va aturar quan uns 200 agents armats liderats pel tinent coronel Antonio Tejero van irrompre a trets a l'hemicicle. Aquell dia passaria a la història, amb imatges icòniques que són testimoni de l'últim intent per acabar amb la democràcia a Espanya.

"¡Quieto todo el mundo!"

Amb el cop en marxa, Tejero va pujar a la tribuna del Congrés. Després d'uns instants de sorpresa, el vicepresident del govern en funcions, Manuel Gutiérrez Mellado, va ser el primer a reaccionar. Es va aixecar de l'escó, però diversos guàrdies civils el van aturar de manera brusca. Va ser llavors quan Tejero va disparar diverses vegades al sostre de la cambra i va cridar la cèlebre frase: "¡Quieto todo el mundo!"

Suárez, Gutiérrez Mellado i Carrillo

Amb el dramàtic so dels trets dins l'hemicicle, i després del crit de Tejero, tots els diputats del Congrés es van ajupir. Bé, tots menys tres: el president Suárez, el vicepresident Gutiérrez Mellado i el líder del Partit Comunista, Santiago Carrillo. El vicepresident es va quedar dret, d'esquena a Tejero; Suárez, que s'havia aixecat arran de la batussa entre Gutiérrez Mellado i els agents, va asseure's al seu seient, i Carrillo va quedar-se immòbil, seriós però sense moure's de l'escó. Va ser l'únic representant del Parlament que, sense formar part de l'executiu, no es va estirar a terra.

Els tancs per València

Mentre al Congrés els agents de la Guàrdia Civil segrestaven els diputats, a València es posava en marxa l'anomenada operació Túria. Poca estona després de la irrupció de Tejero, la divisió militar Maestrazgo, liderada pel capità general de la Tercera Regió Militar, Jaime Milans del Bosch, formada per uns 2.000 efectius i una cinquantena de vehicles militars, va prendre els carrers de la capital del País Valencià. Els soldats van mantenir l'operatiu en marxa fins i tot després que el rei Joan Carles I fes un missatge televisat al país, en què es va pronunciar en contra del cop i es va posar del costat de l'ordre constitucional. Va ser el mateix monarca qui va demanar a Milans del Bosch que retirés els tancs del carrer.

'La nit dels transistors'

La nit del 23-F també és coneguda com la nit dels transistors. RTVE estava gravant la sessió per després emetre'n un recull de talls pels informatius, i mitjans com la Cadena SER emetien el ple d'investidura en directe. Els colpistes van obligar les càmeres a deixar de gravar i van fer tancar els micròfons. Però l'astúcia i el valor dels professionals de la informació van permetre que els ciutadans poguessin continuar escoltant què passava a l'hemicicle. La Cadena SER no va tallar el so, i els càmeres de TVE van enfocar el sostre però van continuar gravant. En una època sense internet i amb la televisió emetent programes no informatius, la ràdio va ser la gran protagonista de la nit.

El rei crida a l'ordre constitucional

Joan Carles I no va comparèixer públicament fins a un quart de dues de la matinada. Ho va fer amb un missatge emès per RTVE. Després d'hores d'incertesa, arribaven les paraules que tranquil·litzaven una població angoixada: "Confirmo que he ordenat a les autoritats civils i a la Junta de Caps d'Estat Major que prenguin totes les mesures necessàries per mantenir l'ordre constitucional dins de la legalitat vigent. Qualsevol mesura de caràcter militar que s'hagi de prendre haurà de comptar amb l'aprovació de la Junta de Caps d'Estat Major. La Corona, símbol de la permanència i unitat de la pàtria, no pot tolerar de cap manera accions o activitats de persones que pretenguin interrompre per la força el procés democràtic que la Constitució votada pel poble espanyol va determinar al seu dia a través de referèndum", va dir el monarca.

La sortida dels guàrdies civils

Amb el cop fracassat, els assaltants liderats per Tejero van pactar que, a canvi de la rendició, els guàrdies civils de menys rang no serien jutjats. Sorprenentment, però, molts d'ells no van abandonar les Corts per la porta, sinó que van sortir per una de les finestres, ja l'endemà al matí.

Balletbò, l'única diputada que van deixar sortir

L'exdiputada socialista i periodista Anna Balletbò ha passat a la història com la primera civil a informar el rei, aquell 23 de febrer del 1981 a la tarda, que un cop d'estat estava en marxa. Anys més tard, Batllebó, que en el moment del cop estava embarassada, va explicar que, al sentir els trets dels assaltants, va pensar per un moment que estaven "matant els diputats per files", i instintivament es va protegir "la panxa i el cap". Quan finalment va convèncer els colpistes que la deixessin sortir, es va trobar amb un jove guàrdia civil que li va barrar el pas. Però ella es va imposar: "Una dona embarassada té molta autoritat. Això ho vaig descobrir aquell dia, perquè tens l'autoritat que et dona esperar un fill. Ja sabia que eren bessons i aquesta autoritat, davant d'un guàrdia civil d'acadèmia, ho trenca tot", va explicar.