Quin electorat no aconsegueix seduir Salvador Illa?

BarcelonaJa fa més d'un any que Salvador Illa va ser elegit president de la Generalitat amb 42 diputats, després de la travessia del desert del PSC durant la dècada del Procés. Ara bé, ara mateix la demoscòpia indica que, en el millor dels casos, l'actual cap de l'executiu català es manté, en termes de suports electorals, com en els darrers comicis i fins i tot, segons algunes enquestes, perd suport. És a dir, Salvador Illa no està podent ampliar el perímetre que va obtenir als comicis del 12 de maig del 2024.

El darrer baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió de la Generalitat indica que el PSC s'estanca, mentre que en el darrer sondeig fet públic sobre unes eleccions al Parlament, el de La Vanguardia, els socialistes baixen fins a 36 diputats. Quin és l'electorat que es resisteix a Salvador Illa? I quins electors té més possibilitats d'atraure per consolidar la seva presidència? Per analitzar-ho, més enllà de fixar-nos en les possibles transferències de vot al Parlament, són rellevants altres indicadors que dona el mateix CEO: Salvador Illa té una bona valoració com a líder entre els votants dels seus socis, Esquerra i Comuns, així com en una part de l'electorat de Junts i el PP; mentre que té poques simpaties a la CUP i genera rebuig a l'electorat d'Aliança Catalana i Vox.

El grau d'aprovació

Un indicador positiu per a Salvador Illa és l'opinió que mereix el seu Govern entre la població: tot i no generar un entusiasme transversal, tampoc genera un rebuig ampli. Malgrat que la valoració mitjana sobre la seva gestió sigui de 4,9 (més alta que la del govern espanyol), quan es pregunta als enquestats si aproven o no l'executiu, n'hi ha un 66% que diuen que sí, més que en els darrers anys. També hi ha un 63% dels enquestats que l'aproven com a líder, i és el dirigent polític català que genera menys desaprovació (33%).

Si això es mira segons la simpatia pels partits, es pot observar que qui dona més bona nota al govern són els votants del PSC (6,2), Esquerra (5,7) i Comuns (5,6), mentre que els següents ja són els de Junts (4,9). Qui dona pitjor nota a la "valoració de la gestió" de l'executiu d'Illa és Vox (3,1) i Aliança Catalana (3,5), mentre que el PP (4,6) i la CUP (4,5) li donen una valoració similar. Si la pregunta és sobre el grau d'aprovació, supera el llindar en tots els partits menys en els simpatitzants de les extremes dretes. També, entre la població en general, hi ha més enquestats que creuen que la situació política és millor que ara fa un any, al mateix temps que baixen els que creuen que està igual o pitjor.

L'altra dada que apunta cap on té marge per créixer Salvador Illa (i cap on no) és la resposta a la pregunta del CEO que demana als enquestats que diguin quina és la seva segona opció de vot. Els socialistes apareixen com a segona preferència per als votants d'Esquerra (29%), els de Comuns (36%) i també per a aquells que van optar per altres opcions extraparlamentàries (33%). És la tercera via per als votants del PP (22%) i, en grau més baix, apareix com a quarta opció per als votants de Junts, frec a frec amb Aliança i la CUP. On té menys opcions de rascar Salvador Illa, segons indica aquesta pregunta, és entre els votants del partit de Sílvia Orriols.

La transferència de vot

Sigui com sigui, els indicadors positius del lideratge de Salvador Illa no s'estan traduint actualment en una transferència de vot directe, d'acord amb el CEO, més enllà d'ERC o Comuns. O, com a mínim, a les enquestes no es detecta que estigui agafant electors a la seva dreta.

Segons les dades del mateix Baròmetre, del mes de juliol, el president manté al sarró el 82% dels que declaren que el van votar a les últimes eleccions al Parlament, i rasca de Comuns (6%) i Esquerra (8%), amb qui té més frontera. Un comportament electoral similar al de l'esquerra espanyola en la competició entre el PSOE, Sumar i Podem.

Ara bé, de moment no hi ha traspàs de vots amb altres electorats, ni des del punt de vista ideològic ni des del nacional. Les enquestes detecten una mínima atracció de votants de Junts i el PP (3%), i menys encara de Vox i Aliança (0%), i un 1% tan sols de la CUP. Què implica, això? Doncs que demoscòpicament, Salvador Illa només creix potencialment a costa dels seus socis, cosa que podria posar en risc futures aritmètiques.

L'aritmètica

Les enquestes donen una situació de difícil governabilitat a Catalunya. Ara mateix el PSC (42), Esquerra (20) i els Comuns (6) sumen de forma justa la majoria de 68 diputats; per tant, a Illa tampoc li interessa llimar en excés les perspectives electorals dels seus socis. Si baixessin massa les esquerres i el PSC no mantingués els escons actuals o creixés però no prou, la possibilitat de l'actual majoria seria inviable. És, de fet, l'escenari que dibuixava la darrera enquesta de La Vanguardia, en què els tres partits d'esquerres es quedaven en 61 diputats.

En aquest context, doncs, l'altra possibilitat de Salvador Illa és intentar guanyar adeptes al centre polític, sobretot cap a Junts, entre l'electorat del qual treu millors números que entre els votants populars. Una estratègia que ja va intentar posar en pràctica a la campanya electoral, amb la passejada amb el fundador de CiU Miquel Roca o fitxant consellers com Miquel Sàmper o Ramon Espadaler. De moment, però, no està tenint una traducció en la transferència de votants.