Sílvia Orriols defensa prohibir l'Alcorà: "El que s'hi diu és barbàrie"
La líder d'extrema dreta confessa que viu amb "molta esperança" la guerra dels EUA i Israel a l'Iran
BarcelonaLa líder de l'extrema dreta independentista, Sílvia Orriols, ha tornat aquest dimarts a fer gala de la seva islamofòbia, un dels puntals del seu projecte polític, tal com ella mateixa reivindica. En una entrevista a Catalunya Ràdio, la cap de files d'Aliança Catalana (AC) ha defensat prohibir l'Alcorà, el text sagrat dels musulmans, amb l'argument que "el que s'hi diu és barbàrie". I no s'ha quedat aquí: "A la Bíblia també hi ha frases absolutament descontextualitzades, però la gràcia és que els cristians les sabem contextualitzar i actualitzar, no les interpretem literalment", ha dit, en un atac directe a les capacitats dels musulmans. "Ho diu la seva pròpia religió, l'Alcorà no és interpretable", ha afegit després, tot i que aquesta premissa només serveix per a determinades branques de l'islam.
La també alcaldessa de Ripoll ha arrencat l'entrevista confessant que viu amb "molta esperança" l'atac dels EUA i Israel a l'Iran. "Pot caure un dels règims més terrorífics que existeixen al món", ha celebrat qui, en altres ocasions, no ha tingut problemes per expressar la seva simpatia cap a Donald Trump. En aquest sentit, ha denunciat l'oposició a la guerra del president espanyol, Pedro Sánchez, al qual ha criticat que "ha jugat a l'ambigüitat i la mediocritat" i que "no ha estat capaç de postular-se al costat dels drets humans". La líder ultra feia referència als drets de la població iraniana, llargament reprimits per les autoritats de Teheran, però ha obviat les massacres de la mateixa població que estan provocant les bombes procedents de Washington i Tel-Aviv.
Orriols, que ha assegurat que prioritza el seu càrrec com a alcaldessa al de diputada –ha admès, de fet, que no acostuma a assistir a les comissions a les quals està assignada–, no ha tancat la porta a tornar-se a presentar com a candidata d'Aliança Catalana a les pròximes eleccions catalanes si el projecte la "necessita". I ha reclamat que aquestes eleccions arribin aviat: creu que els pressupostos presentats pel Govern "cronifiquen la malversació de fons públics" i ha defensat que, davant la manca de suports per aprovar-los, el desenllaç dels comicis seria "el més lícit" que podria fer el president Salvador Illa.
S'ha vantat d'estar "condicionant" el discurs de tot l'arc parlamentari amb la seva presència a la cambra, especialment en el cas de Junts, i no ha descartat pactes postelectorals tant a escala nacional com local si serveixen per aplicar les polítiques que pregona el seu partit. Unes polítiques que s'emmarcaquen en els mateixos postulats que l'extrema dreta espanyola i europea, tant en relació al feminisme -ha considerat que el moviment majoritari en aquests moments és massa radical perquè vol "combatre l'home", i l'ha assimilat al masclisme- com en matèria d'islamofòbia i xenofòbia.
Després de referir-se a l'islam com una "ideologia política i religiosa", com un "règim totalitari" i com una "teocràcia en si mateix", ha proposat tancar totes les mesquites que "pregonen una visió literal de l'islam" i que són un "focus de radicalització". Més enllà que amb aquesta afirmació s'ha contradit –ha admès implícitament que l'Alcorà sí que és interpretable-, ha assegurat que la seva proposta implicaria tancar un terç de les mesquites que hi ha actualment a Catalunya, sense aclarir d'on treia la dada -d'origen policial i difosa en un article d'El País de fa deu anys- ni quins criteris es feien servir per arribar-hi.
"Ens estan obligant a viure amb salvatges"
Alhora, però, ha assegurat que les dades oficials sobre inseguretat i sobre el suposat "dèficit" d'immigració a Catalunya "no són fiables" i s'ha reiterat en la vinculació d'immigració i delinqüència, pal de paller del discurs de l'odi que AC comparteix amb l'extrema dreta de Vox. Orriols ha negat la relació entre delinqüència i pobresa, i l'ha vinculat, sense proves, a una qüestió "cultural" i a "diferents marcs morals" de les persones que venen de determinats països. "Ens estan obligant a conviure amb gent salvatge", ha arribat a dir.
L'alcaldessa, que ha reclamat màniga ampla per a les deportacions, ha suggerit també que el seu homòleg de Badalona, el popular Xavier García Albiol, va ser massa tou amb els centenars de persones que ocupaven l'antic institut abandonat B9, a les quals va deixar al carrer sense alternativa. "Jo no m'hauria esperat a tenir 400 persones [...] Actuaria amb fermesa", ha dit, per acabar amb un missatge contrari a la solidaritat amb els més desfavorits: "Catalunya no és una ONG".
