En marxa l'aplicació del 155

El govern espanyol ha fet arribar per canals discrets al Senat, on el Partit Popular controla la presidència a través de Pío García-Escudero i posseeix majoria absoluta, que està preparant un decret-llei per obtenir l’autorització per a l'aplicació de l'article 155 de la Constitució espanyola. Aquest decret-llei seria presentat de manera immediata després de la declaració d’independència de Catalunya per part del Parlament. El govern espanyol creu que el temps de tres setmanes per aprovar el decret que s’estima normalment podria reduir-se a cinc dies.

Inscriu-te a la newsletter PolíticaUna mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

L'article 155 del capítol tercer del títol vuitè de la Constitució, dedicat a les comunitats autònomes, mai aplicat des de l'aprovació del text, el 1978, estableix dues disposicions. Per la primera, "si una Comunitat Autònoma no complia les obligacions que la Constitució o altres lleis li imposin, o actuava de forma que atemptés greument contra l'interès general d'Espanya, el govern espanyol, previ requeriment al president de la Comunitat Autònoma i, en cas de no ser atès, amb l'aprovació per majoria absoluta del Senat, podrà adoptar les mesures necessàries per obligar-la al compliment forçós de les dites obligacions o per tal de protegir l'interès general".

Cargando
No hay anuncios

I, per la segona, s'afirma que "per a l'execució de les mesures previstes en l'apartat anterior, el govern espanyol podrà donar instruccions a totes les autoritats de les Comunitats Autònomes". L'equip de Rajoy està elaborant "les mesures necessàries" que apunta l'article. Fins ara el govern espanyol ha aplicat aquestes "mesures necessàries" a través d'una delegació de poders 'de facto' al Tribunal Constitucional.

Però aquestes "mesures necessàries" no han aconseguit l'efecte d'obligar a Catalunya al "compliment forçós de les obligacions que la Constitució o altres lleis imposin". La prova de la inutilitat de les mateixes és que el Parlament català pot aprovar, a partir del referèndum de l'1-O, aquesta mateixa setmana, la independència de Catalunya i començar a aplicar la suspesa/invalidada llei de transitorietat jurídica de construcció de les noves institucions de la República Catalana.

Cargando
No hay anuncios

Els lletrats que assessoren el govern de Rajoy intenten discernir quines "mesures necessàries" addicionals a les ja adoptades fins ara podria aportar l'article 155. Es tracta de precisar si caldria suspendre l'autonomia de Catalunya o limitar la intervenció de l'Estat a una suspensió de certes funcions en el quadre del manteniment de l'autonomia per a ser assumides pel govern espanyol.

Una funció a assumir, a la llum de l'experiència de l'1-O i la conducta dels Mossos d'Esquadra, que el govern espanyol qualifica en privat de manca de col·laboració o, millor dit, de col·laboració amb els promotors del referèndum, seria la d'ordre públic probablement a través de la conselleria d'Interior. Encara que no s'esmenta a l'Exèrcit -les Forces Armades, segons l'article 8 del títol preliminar, tenen com a missió "defensar la integritat territorial i l'ordre constitucional"-, el govern espanyol sí que es planteja el problema de com fer complir les mesures que s'adoptin després l'entrada en vigència de l'article 155. A la jornada de l'1 d'octubre ha estat evident que la Guàrdia Civil i la Policia Nacional no han aconseguit garantir el compliment de l'ordre del TC i els desitjos del govern espanyol que no es fes la votació.

Cargando
No hay anuncios

A part de l'article 155, l’executiu central, un cop declarada la independència, sol·licitaria al TC per incident d'execució de sentència la suspensió de la declaració. La llei de transitorietat jurídica, de construcció de les noves institucions de l'Estat català, ja està suspesa, i per tant, qualsevol pas en aplicació de la mateixa seria seguida per sol·licituds de mesures del govern espanyol davant del TC.

El que l'adopció del 155 deixa obert, a més de les mesures a adoptar, és com i amb quins mitjans es garantirà el compliment de les normes que dicti el govern espanyol, entre elles la tornada a la normalitat, a través d'unes eleccions autonòmiques, per una part, i la situació del Govern i del Parlament.