La ramificació catalana del cas Cerdán: una obra d’Adif de 62 milions a Sant Feliu de Llobregat

BarcelonaLa presumpta trama de corrupció en l'adjudicació d'obra pública que haurien orquestrat Santos Cerdán, José Luis Ábalos i Koldo García ha sacsejat el govern espanyol i el PSOE. L'informe de la UCO que ha fet esclatar el cas inclou un llistat de les obres en les quals aquest trio va posar cullerada per cobrar comissions il·legals per centenars de milers d'euros. I, entre aquestes comissions il·legals, els agents de la Guàrdia Civil assenyalen una adjudicació d'Adif a Sant Feliu de Llobregat que va guanyar l'empresa Acciona Construcción, sota sospita per presumptament haver pagat fins a un milió d'euros en suborns a l'exministre amb la mediació del fins ahir secretari d'organització del PSOE. Què hi ha al darrere d'aquesta ramificació del cas a Catalunya?

L'obra en el punt de mira a Catalunya és el soterrament de les vies de tren a Sant Feliu de Llobregat, una vella reivindicació del municipi que feia quaranta anys que s'arrossegava. El 2009 –quan els socialistes governaven al municipi, a la Generalitat i a Madrid– es va tancar un acord pel qual l'Estat en pagaria el 50%, mentre que el consistori i el Govern posarien el 50% restants. Quan Comuns va recuperar l'alcaldia, el 2011, van renegociar amb el govern espanyol perquè fos l'Estat qui pagués tota l'obra, un compromís que van aconseguir arrencar de l'aleshores ministre de Foment del PP Íñigo de la Serna el 2018. Així va ser com l'adjudicació i el pagament del soterrament va quedar en mans de l'Estat perquè el municipi no hagués de posar "ni un euro" en una infraestructura que és estatal, subratllen fonts de l'aleshores govern municipal.

El 2019, ja amb el PSOE a la Moncloa, arrenca el concurs per adjudicar aquesta anhelada obra. L'informe de la UCO recull que Koldo i Cerdán van parlar d'aquesta obra el 22 d'abril de 2019: l'exassessor de Transports li va preguntar a Cerdán si "quedava clar" el que volien. Aquell mateix dia s'anuncia la licitació de l'expedient, que surt per un import inicial de 71,5 milions. Un mes i poc més tard Koldo rep un missatge per part de la presidenta d'Adif, Isabel Pardo de Vera, en el qual li detalla totes les ofertes que han rebut per part de les empreses al concurs. Entre aquestes empreses hi ha Acciona Construcción, que havia presentat la novena oferta més barata, tot i que va rebre la millor puntuació tècnica (un 39,24 sobre 40).

Finalment, aquesta companyia s'imposa sobre la resta d'ofertes del concurs (un total de 16) i el novembre de 2019, Adif li adjudica les obres per valor de 62,6 milions d'euros. L'anunci va ser titular a tots els diaris, perquè les obres eren una petició històrica dels veïns i resolien un punt negre ferroviari que acumulava desenes de morts pel traspàs a peu de les vies. El projecte va rebre fons europeus, tal com recull l'expedient disponible a la Plataforma de Contractació.

Un any més tard, el novembre de 2020, l'obra de Sant Feliu torna a sortir en una conversa entre Koldo i Cerdán, l'àudio de la qual està en mans de la Guàrdia Civil. En aquest àudio Koldo es queixa a Ábalos que no se li estan pagant algunes de les mossegades pactades, entre les quals 350.000 euros procedents de l'adjudicació a Sant Feliu i d'una altra obra a El Mayor, a Múrcia.

El 2021 Ábalos deixa de ser el ministre de Transports —ara com ara el govern espanyol encara no ha aclarit els motius de la seva sortida— i el substitueix la catalana Raquel Sánchez. Quan esclata el cas, el titular de la cartera ja és Óscar Puente. El novembre passat el comissionista del cas Koldo Víctor de Aldama va portar al jutjat un document amb una llista de contractes sota sospita, motiu pel qual Puente va encarregar a la direcció general de Carreteres i a Adif un informe sobre totes les adjudicacions que havia presentat l'empresari investigat. Es va determinar que no hi havia cap irregularitat. Ara bé, el de Sant Feliu no era un dels assenyalats, motiu pel qual ara fonts del ministeri confirmen a l'ARA que han encarregat a Adif que l'estudiï, informa Ot Serra.

El municipi lamenta el cas

Consultat per aquest diari, l'Ajuntament de Sant Feliu ha lamentat que l'obra del soterrament, "una lluita ciutadana i exemple de consens polític", s'hagi vist enterbolida per aquest escàndol. Ara a Sant Feliu de Llobregat hi governa una coalició del PSC i dues candidatures locals, amb la socialista Lourdes Borrell al capdavant. Els socialistes es van imposar als comuns a les eleccions de 2023, la qual cosa va suposar que el partit lila perdés un municipi on històricament ha tingut bons resultats. A l'últim mandat, Lidia Muñoz –alcaldessa des de 2019– es va partir el mandat amb Esquerra, que va governar entre 2022 i 2023. Sant Feliu de Llobregat ha estat un territori on històricament ha governat aquest espai: va estar en mans del PSUC primer i després d'ICV entre 1979 i 2003, abans de tornar-hi el 2011 amb l'alcalde Jordi San José, que va desencallar la inversió del soterrament.

Ara que ha esclatat l'escàndol per l'adjudicació de les obres, fonts del consistori recalquen que els fets sota la lupa de la Guàrdia Civil es van produir durant el mandat anterior. Ara bé, també destaquen que la licitació va ser al 100% d'Adif, en un procediment on el consistori no hi va tenir cap paper. "Tanmateix, com Ajuntament estem fermament convençuts que cap gestor nostre hi està implicat", afegeixen. En un comunicat, En Comú Podem (ara, a l'oposició) ha exigit al PSOE que col·labori "de manera activa" en la investigació de la trama, "amb la màxima transparència i contundència". Des de Sant Feliu En Comú Podem creiem que aquests fets que relacionen la nostra ciutat amb sospites de corrupció en l’adjudicació d’obra pública perjudiquen greument a la reputació d’un gran èxit de ciutat com són les obres del soterrament de les vies del tren", lamenten.

Què se n'ha fet, de l'obra?

Polèmiques a banda, a Sant Feliu les excavadores continuen fent feina al tram de tres quilòmetres que pretén deixar sota terra les vies del tren entre la riera de Pahissa i la carretera de Sanson. La primera pedra es va posar el 2021 (dos anys després de la polèmica adjudicació) i, segons les dades del mateix ministeri de Transports, l'any 2023 el pressupost ja s’enfilava fins als 120 milions d’euros inclosa, això sí, la instal·lació de la catenària i la construcció d’una nova estació, que s’ha adjudicat fa tot just un mes per 22 milions d’euros. Totes aquestes actuacions s'emmarquen, a més dins del pla Transformem Rodalies, que està en marxa a Catalunya.

Està previst que les obres —que estan al 80% de la seva culminació— s’allarguin fins a l’any que ve. Amb el soterrament també hi havia previst generar nous espais per a la ciutat i urbanitzar algunes zones.