El referèndum és el com, no el què

Espanya s’ha ficat en un laberint. Un resultat diabòlic, amb novetats però sense ruptura. Un panorama que fa difícil pensar en grans majories, tot i que la situació demana canvis i reformes.

A Catalunya, els partits constitucionalistes perden pistonada, Ciutadans fa un pas enrere i es consolida una nova centralitat, de tall autodeterminista, gràcies a l’efecte Colau i a la resistència de l’independentisme. El resultat pot tenir derivades importants, sobretot al Parlament català, on la CUP és al centre de totes les mirades. Si hi ha temptacions de clavar-li el cop de gràcia a CDC, el Procés s’omplirà d’incògnites. Però cal tenir present -és una sorpresa- que els 17 diputats independentistes poden ser decisius al nou Congrés. La geometria serà més variable que mai, i es negociarà simultàniament a Barcelona i a Madrid.

El referèndum torna a ser la paraula màgica, com el 2013. Però una majoria sobiranista no pot acordar només el com, sinó també el què. L’horitzó polític -el que sigui- s’ha de definir amb claredat, ha de bastir una majoria forta al darrere i fer front a un Madrid que, tot i que avui està desconcertat, segueix dominat per una majoria amplíssima contra el dret a decidir dels catalans.