Relegat amb Ucraïna i líder en la defensa de Gaza a la UE: la política exterior de Sánchez

Madrid / Brussel·lesEn la reunió de la Comunitat Política Europea del cap de setmana passat a Tirana (Albània), amb la presència de 47 països, hi va haver una petita cimera per parlar sobre Ucraïna. Hi van participar el president del país, Volodímir Zelenski; el president francès, Emmanuel Macron; el canceller d'Alemanya, Friedrich Merz; el primer ministre britànic, Keir Starmer, i el de Polònia, Donald Tusk. Amb l'altaveu posat, van trucar a Donald Trump per informar-lo de les negociacions a Istanbul. En canvi, a la fotografia no hi era Pedro Sánchez. Una de les hipòtesis és que el president espanyol ha perdut pes en la presa de decisions sobre aquesta qüestió en el si de la Unió Europea, però fonts de la Moncloa consultades per l'ARA matisen que Sánchez no hi va assistir perquè, simultàniament, estava amb altres líders abordant la situació de Gaza.

Aquest exemple pot servir per explicar com la projecció internacional en les últimes setmanes de Sánchez és més visible en el conflicte al Pròxim Orient que a l'est d'Europa, tot i que des de la Moncloa asseguren que "no s'ha tret el peu de l'accelerador" a Ucraïna. Sense anar més lluny, recorden que aquest dimarts a Brussel·les el ministre d'Exteriors, José Manuel Albares, va avalar noves sancions a Rússia. Aquestes mateixes fonts subratllen que, en les cimeres importants de fa gairebé tres mesos a Londres i París, Sánchez sí que hi va ser. I de la mateixa manera que el president espanyol no forma part d'aquest nucli dur format per França, Alemanya, el Regne Unit i Polònia, tampoc hi és la italiana Giorgia Meloni.

"No es pot dir que Sánchez hagi perdut pistonada. La veritat és que mai ha estat un interlocutor privilegiat de Trump", apunta en conversa amb l'ARA el professor de relacions internacionals de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) Rafael Grassa. En aquest sentit, deixa clar que qui té la iniciativa en la carpeta ucraïnesa és el president dels Estats Units. "Ni Espanya ni la UE han perdut capacitat d'incidència perquè no l'han tingut mai. La UE és un outsider. Pot fer sancions, però no té una rellevància clau", afegeix taxatiu.

La despesa en defensa

Un altre dels motius que expliquen que Sánchez se situï en segon pla és la divisió entre més atlantistes i menys, anota Grassa. També fonts governamentals destaquen que hi ha un grup "bel·ligerant" més procliu a "plegar-se a les peticions de l'OTAN", com els bàltics i els escandinaus, partidaris de l'escalada armamentística. En aquest sentit, Espanya ha deixat clar que complirà amb el 2% del PIB en inversió en defensa, però expressa reticències evidents amb l'objectiu del 5% que ja s'ha començat a posar sobre la taula. De fet, quan a Brussel·les es parla de reforçar la seguretat per frenar l'expansionisme rus, Sánchez adverteix que la prioritat d'Espanya és la seva frontera sud i que la UE també se n'hauria de corresponsabilitzar. En tot cas, si canvia l'escenari a Ucraïna i es dona el context per enviar tropes de pau, Espanya participarà en el debat, afirmen a la Moncloa.

En contrast, on el cap de l'executiu de l'Estat sí que ha aconseguit marcar camí és en la causa palestina, tot i les contradiccions amb la compravenda d'armament amb Israel. "Espanya continua en una posició de lideratge i altres s'hi van sumant", celebren a l'entorn del president espanyol. La UE cada vegada s’ha anat acostant a les posicions defensades des d’un bon principi per la Moncloa. Tot i les reticències inicials, el bloc europeu ha acabat demanant un alto el foc a Tel-Aviv, ha sancionat colons jueus a Cisjordània i aquest dimecres els estats membres van acordar revisar l’acord d’associació que tenen amb Israel des del 2000 i investigar si compleix amb els drets humans. El Regne Unit ja ha fet el pas de suspendre les negociacions de lliure comerç amb Israel.

En ple agreujament de l'ofensiva, el cap de setmana passat Sánchez va participar en una cimera de la Lliga Àrab a Bagdad. Prendre la iniciativa en aquesta carpeta té també una lectura interna, segons Grassa. "Li permet marcar posició i fer equilibris perquè sap que té debilitat interna", afirma el professor. En la sessió de control d'aquest dimecres, Sánchez ha pogut atacar Alberto Núñez Feijóo amb la qüestió d'Israel i defugir els suposats casos de corrupció que envolten el seu entorn i la seva fragilitat parlamentària.

Més enllà de la influència amb Gaza, Sánchez també es va avançar viatjant a Pequín, una visita vista amb recel des de l'administració Trump. El president espanyol va aconseguir ser vist com el portaveu de la UE, que tornava a buscar nous aliats i es plantejava refer ponts amb el règim de Xi Jinping. En aquest sentit, la Comissió Europea d’Ursula von der Leyen i el Consell Europeu d’António Costa han canviat el to amb Pequín. Les dues potències han acordat retirar-se les restriccions diplomàtiques amb el gegant asiàtic i aquest any celebraran una cimera entre la Unió Europea i la Xina, una trobada que no es feia des del 2023.

L'únic líder socialdemòcrata

A escala europea, Sánchez es troba sovint nadant a contracorrent i tot sol. Després de la caiguda d’Olaf Scholz, és el principal líder socialdemòcrata de la Unió Europea, i la dreta i l’extrema dreta tenen majoria al Parlament Europeu i dominen per complet la Comissió Europea. Malgrat ser la UE més dretanitzada de la història, Espanya ocupa diversos llocs de poder en les institucions europees. Destaca, per exemple, la socialista Teresa Ribera, que és vicepresidenta de la Comissió Europea; la presidenta del Banc Europeu d’Inversions (BEI), Nadia Calviño, i el vicepresident del Banc Central Europeu (BCE), Luis de Guindos.