Reptes i perills d’uns comicis clau per a CiU

BarcelonaEls estrategs de CiU fa mesos que insisteixen que les eleccions europees del 25 de maig són les més transcendentals d’aquest àmbit que s’han viscut a Catalunya. Ho són bàsicament per dos motius: representen una estació més en el camí cap a la consulta del 9-N i es poden convertir en el primer acte del sorpasso d’ERC a la federació nacionalista que auguren bona part de les enquestes. La maquinària electoral de CiU ja funciona a ple rendiment i el seu cap de llista, Ramon Tremosa, ja fa setmanes que recorre el territori per mobilitzar al màxim la militància. “Aquesta serà una de les claus”, admet un membre de la cúpula de Convergència.

La federació encara aquestes europees amb voluntat de guanyar-les, un escenari que no es produeix des del 1994, en ple pujolisme. No li serà fàcil, pel frec a frec amb ERC i pel desgast que acumula des del Govern, que li faria perdre -ho vaticina l’últim baròmetre del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO), fet públic dimecres- fins a 15 escons si es fessin avui eleccions al Parlament. Quins són els reptes que té plantejats CiU de cara al 25-M? ¿Com pot afectar al procés sobiranista, el resultat? Ho repassem en aquestes claus.

Frec a frec amb ERC

CiU manté el repte d’aconseguir, amb el PNB, tres eurodiputats

Des que es van truncar les negociacions amb ERC per la candidatura unitària -CDC va arribar a oferir als republicans anar sense Unió a les europees, un gest inèdit-, els dirigents de CiU s’han proposat aconseguir tres eurodiputats. Això permetria que entressin al Parlament Europeu el cap de cartell, Ramon Tremosa, la número dos, Izaskun Bilbao (PNB), i el tercer de la llista, Francesc Gambús (Unió). Però aquest escenari es complica: ERC té un mínim avantatge -una dècima- en l’estimació de vot que va fer pública el CEO dimecres.

De fet, aquesta enquesta ens indica que, en intenció directa de vot, els republicans avantatgen CiU en 3,1 punts. Tremosa, que repeteix com a cap de llista, cauria 2,4 punts respecte al 2009. Aleshores, la candidatura liderada per CiU va obtenir dos eurodiputats, i el número tres, Salvador Sedó (d’Unió, descavalcat de la candidatura arran de la seva mala relació amb Tremosa al llarg de la legislatura), hi va acabar entrant per una ampliació d’escons a l’Eurocambra. “Un dels punts clau serà fer evident que Tremosa ha fet molta feina aquests cinc anys i que és l’únic cap de llista que repeteix”, apunten a la direcció de CDC, on opinen que el tàndem Josep Maria Terricabras - Ernest Maragall “pot acusar la falta de frescor”.

El 25-M i el procés

Els resultats seran llegits en clau de termòmetre previ a la consulta

¿Queda debilitat el procés si és ERC qui s’endú la victòria a les europees per davant de CiU, que està al capdavant de la Generalitat? “A mi m’agradaria que guanyés la federació, perquè suposaria un reforçament de la figura del president Artur Mas, que és qui canalitza el procés sobiranista. Però celebraré també un resultat gran d’ERC, perquè ara estem empenyent tots en la mateixa direcció”, assegurava Tremosa aquest dimecres a l’ARA.

Però als estrategs de CiU no se’ls escapa que el govern espanyol es pot sentir temptat de fer servir un segon lloc dels nacionalistes a les europees per minar Mas. A pesar d’això, Tremosa sosté que el procés “va en la bona direcció” si els dos primers llocs del podi els ocupen partits “clarament” sobiranistes.

Mas i la campanya

Debat intern sobre la implicació del president en l’acció electoral

¿És necessari vincular Mas a les eleccions i convertir els comicis en una revàlida de la seva gestió al capdavant del procés? Aquesta és una de les preguntes plantejades per la cúpula de CiU -i de CDC- en la planificació de la campanya. Hi ha dos corrents de pensament: uns pensen que cal “preservar” la figura del president, mentre que n’hi ha d’altres que opinen que Mas ha d’aparèixer al costat de Tremosa tant com li sigui possible per la seva agenda.

“Té molta feina i la gestió no és gens fàcil, en aquests moments, però no ens podem permetre que estigui sempre al despatx”, asseguren els partidaris que Mas se sumi de manera activa a la campanya. Però des del cercle del Govern més pròxim al president arrufen el nas davant d’aquesta possibilitat i no acaben de veure clar el fet de vincular Mas al resultat de les eleccions. Una opció que la direcció orgànica no observa precisament amb mals ulls. Aquest debat ha existit, segons fonts consultades, al secretariat permanent de CDC, que és l’òrgan més restringit de direcció del partit.

Les paraules de Duran

Dirigents de CDC veuen “insostenible” el seu paper

A la seu nacional de Convergència, al carrer Còrsega de Barcelona, es va rebre amb enuig l’entrevista del líder d’Unió, Josep Antoni Duran i Lleida, en què considerava la tercera via “més viva que mai”. “Paraules com aquestes poden fer insostenible la situació”, indiquen des de la cúpula de CDC. No hi falten dirigents que temen el paper de Duran en campanya, encara més després que la tria de candidats -concretament el fet que Sedó en quedés apartat per la pressió convergent- estigués envoltada de polèmica.

Des dels cercles democristians no es descarta una intervenció del seu cap de files en aquest sentit, ja sigui abans o després de les eleccions. De fet, un resultat advers -és a dir, una derrota davant d’ERC- podria provocar una reacció de Duran sobre el rumb que ha pres el procés.

Debat intern a CDC

L’oferta de l’Estat enterboleix els ànims dins del partit

Tot i que la base de CiU és independentista -ho corrobora l’últim baròmetre del CEO, que indica que el doble sí aglutina el 74% del suport al partit- i que CDC s’ha pronunciat clarament a favor de l’estat propi, al carrer Còrsega hi ha un debat soterrat sobre la tercera via. La cúpula dirigent -netament sobiranista- que porta les regnes després del pas enrere d’Oriol Pujol és partidària de la independència, però hi ha membres de la direcció que no descarten una entesa amb l’Estat.

Tremosa repta Cañete i Valenciano a debatre amb ell en campanya

El cap de llista de CiU a les eleccions europees, Ramon Tremosa, va reptar ahir els candidats del PP i el PSOE, Miguel Arias Cañete i Elena Valenciano, a celebrar un debat a tres o un cara a cara amb cadascun d’ells per discutir per què no permeten la consulta. En una entrevista a l’ACN, Tremosa va argumentar que populars i socialistes són “minoria” a Catalunya i que no guanyaran les europees com en el passat. “Per un mínim de qualitat democràtica, el PP i el PSOE haurien d’acceptar aquest debat”, va etzibar. Les reaccions no van trigar a arribar. El candidat del PP de Catalunya, Santiago Fisas, va replicar que, si es creu “tan català”, amb qui s’hauria de voler enfrontar directament és justament “amb els candidats catalans” i no amb els caps de cartell estatals. Per la seva banda, el candidat d’ICV, Ernest Urtasun, va emplaçar el seu homòleg de CiU a participar en un cara a cara “sobre el seu model econòmic de la troica ” i no quedar-se en un debat amb dos partits més -PP i PSOE- que representen les mateixes polítiques econòmiques.