Retre comptes: una obligació en les democràcies més avançades

El Pati dels Tarongers del Palau de la Generalitat en una imatge d'arxiu.
22/05/2022
3 min

La Generalitat de Catalunya, tot i prestar serveis públics de qualitat, no ha aconseguit durant els últims anys una àmplia legitimitat social. Aquesta falta de sintonia del govern i l'administració pública amb la ciutadania no és tan acusada als països més desenvolupats institucionalment. La gran diferència entre la Generalitat i les administracions dels països més avançats no rau en la qualitat dels seus serveis sinó en la manca de mecanismes de refinament institucional autòctons. El concepte de bon govern va més enllà de la capacitat de gestió dels governs i administracions i agrupa elements ineludibles com la transparència, el retiment de comptes, l'avaluació de polítiques públiques i la clara separació entre les instàncies polítiques i la dimensió tecnocràtica. La Generalitat de Catalunya, tot i que ha dut a terme importants avenços en el denominat govern obert, és clarament deficitària quant a aquests imprescindibles ingredients de qualitat institucional. Un d'ells és el retiment de comptes de les accions de govern cap a la ciutadania. Aquest exercici de seguiment de l'acció de govern que presenta avui el diari ARA és una iniciativa sana i magnífica per informar l'opinió pública sobre els avenços en els compromisos del govern de la Generalitat durant l'actual legislatura. Tanmateix, no deixa de ser una anomalia que aquest exercici de retiment de comptes no el faci per iniciativa pròpia la Generalitat de Catalunya.

La majoria dels països amb més qualitat institucional tenen articulats instruments de retiment de comptes. El seu abast i desenvolupament s'han anat expandint en la mesura que, en les últimes dècades, ha augmentat la transparència de l'acció de govern i s'han creat eines que en permeten fer un control més eficaç. Alguns països compten amb una unitat de compliment o delivery unit encarregada específicament d'aquestes tasques: els Estats Units, França, Corea del Sud, el Canadà, Itàlia, el Japó, Portugal, l'Uruguai, l'Argentina, Israel i, molt recentment, Espanya. Vegem-ne alguns exemples significatius:

Als Estats Units, el seguiment dels programes del govern federal es va concretar per primera vegada amb l'aprovació de la Government Performance and Results Act de 1993, sota l'administració Clinton. L'administració Obama va impulsar una interessant pàgina web anomenada Expect More, on es mostrava de manera molt accessible quins programes estaven funcionant i quins no. Aquesta iniciativa es va aturar després de l'arribada al poder del president Trump. El Regne Unit va comptar amb una Prime Minister Delivery Unit creada per Tony Blair el 2001 per fer seguiment del progrés en el compliment de les prioritats de la campanya del segon mandat del govern. Tanmateix, la unitat va ser suprimida pel govern de coalició Cameron-Clegg el 2010. A Itàlia, la funció de retiment de comptes correspon a l'Oficina per al Programa de Govern, creada el 2012 i integrada a la Presidència del Consell de Ministres, que actua com a unitat de compliment. A través de la seva pàgina web, posa a disposició pública els principals resultats relacionats amb el seguiment i verificació de l'estat d'execució del programa de govern i les polítiques sectorials. El 2016 el govern canadenc va crear una nova unitat denominada Results and Delivery Unit, l'objectiu de la qual era fer un seguiment obert a la ciutadania de les denominades ministerial mandate letters. A França, l'executiu d'Emmanuel Macron va crear el 2019 una estructura inspirada en les delivery units, dependent de l'equip del president de la República i del primer ministre, per fer un seguiment de l'execució dels plans de govern. Finalment, a Espanya l'administració general de l'Estat va crear el 2020 la Unidad de Rendición de Cuentas adscrita a la secretaria general de la Presidència del govern. Cada sis mesos publica un informe (Cumpliendo) sobre el grau d'implementació dels compromisos adquirits pel govern espanyol (actualment uns 1.200) classificats a escala sectorial i territorial.

La Generalitat de Catalunya hauria d'impulsar, per tant, la seva pròpia estratègia de retiment de comptes, ja que és una exigència pròpia de les democràcies més avançades. 

stats