El Suprem desautoritza Peinado i tomba la imputació de Bolaños

MadridEl Tribunal Suprem ha tirat per terra la pretensió del polèmic jutge Juan Carlos Peinado d'investigar el ministre de Presidència i Justícia, Félix Bolaños, pel cas Begoña Gómez. L'alt tribunal ha rebutjat aquest dimarts la petició d'imputar Bolaños que Peinado, que instrueix la causa contra la dona de Pedro Sánchez en un jutjat de Madrid, va elevar al Suprem, pel fet que Bolaños és aforat. El jutge li atribuïa presumptes delictes de malversació de fons públics en la contractació de l'assistent de Gómez al Palau de la Moncloa, Cristina Álvarez, i de fals testimoni per la declaració davant seu en la qual va negar qualsevol irregularitat. El Suprem no ha apreciat cap indici de delicte en l'actuació de Bolaños i subratlla que en l'escrit que li va enviar Peinado hi ha una "absoluta absència de qualsevol indici mínimament fonamentat o dotat de mínima versemblança".

"El temps sempre ho posa tot i a tothom al seu lloc", ha celebrat Bolaños en un missatge a X. L'animadversió entre el govern espanyol i Peinado és notòria i ha arribat fins al punt que fa un any Sánchez, a través de l'Advocacia de l'Estat, es va querellar sense èxit contra el jutge per prevaricació. Per a la Moncloa, Peinado instrueix una "causa política", i veuen exemplificada aquesta motivació en el fet que el jutge hagi forçat tant el president del govern espanyol com el mateix ministre de Presidència i Justícia a testificar en la causa. Amb Bolaños, el jutge ha intentat fer un pas més plantejant la seva imputació, que ara el Suprem ha frustrat. Fa tres setmanes, quan Peinado va enviar l'escrit a l'alt tribunal, la Moncloa va confiar que li arribaria aquest correctiu i que el Suprem "posaria ordre".

Un pronòstic que s'ha confirmat. Davant de la manca d'indicis contra Bolaños, la sala penal del Suprem ha acordat arxivar l'exposició raonada de Peinado. La manca de base de les seves acusacions no és l'únic toc d'atenció del Suprem al jutge de primera instància. En la interlocutòria, l'alt tribunal també li retreu que no consultés a la Fiscalia la decisió de demanar la imputació de Bolaños. "Aquesta omissió és estranya en la forma de procedir habitual en la jurisdicció penal, que aconsella una audiència al ministeri fiscal", la qual cosa és "adient en resolucions com aquesta", diu el Suprem.

Sense indicis

Entre els arguments amb els quals la sala penal desmunta el relat de Peinado hi ha la conclusió que, de l'exposició raonada d'acord amb la qual volia imputar Bolaños, no se'n pot extreure que Álvarez fes tasques alienes a la seva funció quan va ser contractada com a assessora personal de la dona del president del govern espanyol. Tampoc que Bolaños participés en el seu nomenament. En la tensa declaració de més de dues hores de Bolaños com a testimoni a la Moncloa, on es va desplaçar Peinado, el ministre es va desvincular d'aquesta contractació feta el 2018, quan exercia de secretari general de Presidència. El jutge va basar la sospita sobre Bolaños en una declaració prèvia com a testimoni d'un altre càrrec de la Moncloa.

Concretament, l'exvicesecretari de Presidència Alfredo González Gómez va explicar que va tenir sobre la taula, quan Sánchez va arribar per primer cop a la Moncloa, una llista d'entre 80 i 90 candidats per ocupar diversos càrrecs. En aquesta relació de noms hi havia el d'Álvarez, a qui aquest testimoni va assegurar que no coneixia prèviament. Tampoc va saber dir qui li havia passat la llista i va assegurar que es va limitar a elevar la proposta de fitxatge de l'assessora de Gómez al seu superior, que va aclarir, a preguntes de les acusacions populars, que era precisament Bolaños. "No pot suposar una atribució automàtica i objectiva d'una conducta d'apropiació del patrimoni públic ni d'una omissió que permeti que una altra persona se n'apropiï", diu la resolució.

El Suprem ha rebutjat ara que el simple fet d'ostentar un càrrec públic, en aquest cas la secretaria general de Presidència, acrediti que tingués coneixement d'una conducta presumptament irregular. En aquest cas, que diners públics s'estiguessin destinant a una finalitat per a la qual no estaven previstos. El jutge Peinado veu un possible delicte de malversació pel fet que Álvarez va admetre haver enviat correus electrònics relacionats amb l'activitat professional privada de Gómez. Ara bé, el Suprem també apunta que la malversació és un delicte "dolós", és a dir, que ha d'existir la voluntat deliberada de fer aquesta "desviació" de funcions que l'alt tribunal no ha apreciat en l'exposició raonada de Peinado.