S'aprovaran els nous pressupostos?
BarcelonaAquesta és la pregunta fonamental. El projecte de pressupostos que ha presentat la consellera Alícia Romero té vocació de ser aprovat i ofereix molts esquers de despesa més alta perquè ho siguin. Tanmateix, la centralitat d’uns pressupostos per a un govern fa que aprovar-los o no equivalgui a una moció de confiança, i hi ha partits que aprovarien aquests pressupostos, però que no volen aprovar una moció de confiança. Per posar les coses en context, recordaré dos casos recents. El primer és el precedent més immediat: la no aprovació dels pressupostos per a l’any 2024 presentats per la consellera Natàlia Mas a principis del mateix any. Eren uns bons pressupostos, i expansius, que explicitaven clarament les prioritats polítiques del govern del president Pere Aragonès, però van ser rebutjats per raons polítiques pels Comuns –després d'una negociació extenuant d'ERC amb el PSC.
Aquest precedent fa sospitar que ERC pugui tenir ganes de retornar el cop de la rigidesa negociadora del PSC en aquella ocasió. Ho podem entendre. Però, va fer bé el president Aragonès de dissoldre el Parlament i convocar eleccions? Crec que va ser una equivocació, perquè no va valorar adequadament la importància de governar el dia a dia, que és l'oportunitat de construir confiança amb la societat i de demostrar capacitat de gestionar les incidències i les emergències, com era aleshores la sequera. Això no demana pressupostos, però és essencial. O sigui, primera conclusió: recomanar al president Salvador Illa que no caigui en la temptació de convocar eleccions si li tomben els pressupostos. Governar no s’acaba en uns pressupostos.
El precedent del 2019
L’altre precedent que no oblido són els pressupostos generals de l’Estat per al 2019 que Pedro Sánchez va plantejar al començar l'any. En aquella ocasió, Sánchez va presentar uns pressupostos molt expansius –particularment prometedors pel que feia a inversió a Catalunya–. Pablo Iglesias, aleshores vicepresident, va visitar Oriol Junqueras a la presó per demanar-li el seu suport. Junqueras, just enmig del judici als dirigents del Procés, no va considerar apropiat donar suport al projecte de pressupostos. Es va perdre un pressupost molt prometedor i, el que és pitjor, es va arriscar a un avançament electoral que volia Sánchez per treure’s de sobre Podem. Sánchez va dissoldre les Corts, i això va suposar que Podem s'enfonsés i que Ciutadans guanyés molta força fins al punt de fer possible un pacte només entre el PSOE i Ciutadans, cosa que hauria estat catastròfica per a Catalunya i per a ERC.
Només la infinita supèrbia d’Albert Rivera va permetre que l’aliança no es concretés, que es repetissin eleccions, que Ciutadans s’enfonsés, i que Podem i ERC tornessin a ser indispensables. Dit d’altra manera: provocar eleccions anticipades és un exercici perillós. A ERC, últimament, li ha sortit malament. Això pot facilitar la negociació.