Salvador Illa promet 214.000 pisos i estén la mà per als pressupostos

BarcelonaCom fa un any, Salvador Illa ha volgut que el seu discurs del debat de política general tornés a girar entorn de l'habitatge. El president de la Generalitat ha anunciat la seva intenció d'impulsar fins a 214.000 habitatges a tot Catalunya a partir de la mobilització de sòl que fins ara estava pendent d'edificació o on encara no s'havia fet cap tipus de planificació. Entre un 40% i un 50% s'haurà de destinar a protecció oficial, mentre que la resta serà lliure, segons fonts del Govern. Aquesta és la principal diferència amb el paquet que Illa va anunciar fa un any, quan va prometre construir 50.000 pisos que havien de ser 100% de lloguer assequible i que ell mateix havia pactat amb ERC i Comuns per a la seva investidura. Tot i posar el focus en l'habitatge, Illa també ha aprofitat el seu discurs per estendre la mà als socis pels pressupostos que el Govern assegura que està elaborant i que ara mateix no tenen el seu suport. En aquest sentit, s'ha tornat a comprometre a complir amb els acords d'investidura, especialment amb el nou finançament. "Farem, quan tinguem enllestits els treballs, la nostra proposta concreta", ha afirmat Illa.

El debat d'aquesta setmana servirà per prendre el pols a la legislatura, per veure la pressió dels socis a Illa davant la incògnita dels pressupostos. De moment, el president els ha volgut fer una picada d'ullet anunciant un increment de fins als 3.000 milions en inversions en els pròxims comptes i també amb un nou anunci en matèria d'habitatge. Quan podrien estar a punt aquests pisos i com es distribuiran? El president no ha fixat un calendari per tenir-los acabats, però sí que els ha distribuït en tres grups.

D'entrada, 21.728 habitatges repartits en 25 àrees que tenen el planejament aprovat i que estan pendents de les obres d'edificació. Hi ha una altra bossa de 32.396 habitatges distribuïts en 57 àrees que tenen el planejament aprovat, però que encara no estan a punt per edificar. En els dos casos, el Govern preveu que aquests prop de 54.000 habitatges podrien començar la fase de producció entre el 2026 i el 2027. I el tercer grup són 118.562 habitatges repartits en 52 àrees que encara no tenen el planejament aprovat, i és d'aquí d'on l'executiu calcula que aquesta xifra podria augmentar fins a 160.000 si se n'incrementa la densitat i l'edificabilitat. Aquests pisos haurien de començar a construir-se a partir del 2028.

Els habitatges que es destinin al mercat lliure podran ser de lloguer o compra, mentre que els de protecció oficial hauran de ser de lloguer assequible. En general, la major part del sòl que el Govern té previst mobilitzar per tirar endavant aquests 200.000 és privat i, per tant, la seva construcció dependrà de promotors privats, amb qui Illa ha promès "col·laboració". El Govern assegura que també n'hi ha una part de públic, però no n'ha quantificat la xifra. Tampoc el pressupost per tirar endavant aquest "acord de país", com l'ha presentat Illa. "Si no resolem l'accés a l'habitatge, posem en risc els avenços socials", ha advertit.

Ara bé, sí que fia en el decret de mesures urgents en matèria d'habitatge i urbanisme –que l'executiu va aprovar fa uns mesos i que ara s'està tramitant al Parlament– l'agilització de la construcció de tots aquests pisos, perquè hi ha mesures per reduir la burocràcia. A més, la Generalitat també s'ofereix per assumir tot el procés previ a la construcció de l'habitatge per accelerar-ne els tempos i que no siguin els ajuntaments els que ho pilotin.

El pla dels 50.000 pisos

En el seu discurs, Illa també ha volgut fer repàs sobre què s'ha fet i què queda per fer amb els 50.000 habitatges que va prometre fa un any. Després de fer una convocatòria als ajuntaments perquè aportessin els solars disponibles –abans que acabi aquest any, Illa ha anunciat que hi haurà una segona convocatòria–, el president ha assegurat que n'han planificat 22.241 a partir de 670 solars. D'aquests, n'hi ha 14.398 que ja tenen promotor. A banda, hi ha 4.000 habitatges "en producció" de l'Incasòl per a aquest any; 3.000 pisos que estan fent els ajuntaments, i la Generalitat n'ha comprat 1.800 per tanteig i retracte. En total, Illa calcula que la meitat dels 50.000 pisos haurien d'estar "en producció" de cara a l'any que ve. El termini fixat per tenir-los tots construïts era l'any 2030.

"La immigració ens fa un país millor"

A banda d'habitatge, Illa ha tornat a defensar l'ampliació de l'aeroport i ha admès que encara queda recorregut per millorar Rodalies. El president també ha aprofitat per fer un altre anunci: la creació de vuit noves residències públiques i un pla per reduir "a la meitat" el temps d'espera de la dependència, a més de fer créixer un 50% les places per estudiar medicina. L'objectiu és passar de les 1.333 actuals a 2.000 places, tot i que no ha concretat un calendari, sinó que ho faran de manera "progressiva cada nou curs". Illa també s'ha compromès a arribar als 4.000 bombers en els pròxims quatre anys, un 37% més.

El president ha aprofitat per reiterar el seu "qui la fa la paga" en matèria de seguretat i ha rebutjat "criminalitzar tot el col·lectiu de persones migrades", en un missatge cap a l'extrema dreta. En aquest sentit, ha defensat la immigració com un fenomen que fa de Catalunya "un país millor" i ha assegurat que no permetrà els discursos d'odi: "Des del punt de vista social, humà, cultural i econòmic, la immigració ens enriqueix". El president, a més, ha replicat a les paraules de dirigents del PP com la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, que va assegurar que els hispanoamericans no són immigrants. "No farem el joc a la pretensió d'alguns de distingir entre immigració bona o dolenta segons el color de la pell o del país de procedència", ha afirmat.

Exigeix aplicar l'amnistia

Illa ha començat el seu discurs amb un record per als diputats de Junts exiliats Carles Puigdemont i Lluís Puig. "En aquesta cambra hi falta gent: falten els diputats Carles Puigdemont i Lluís Puig", ha afirmat Illa, que ha tornat a exigir l'aplicació de la llei d'amnistia. Les paraules d'aquest dimarts d'Illa arriben tot just després que el TC hagi admès a tràmit el recurs d'empara de Carles Puigdemont però n'hagi rebutjat aixecar l'ordre de detenció de manera immediata.

Poques hores després del retorn dels membres que es van embarcar a la Flotilla Global Sumud, Illa ha anunciat que el Govern crearà el programa Catalunya Casa d'Acollida Palestina, que té l'objectiu "d'acollir, cuidar i dignificar les estades temporals de persones palestines a Catalunya", des d'estudiants fins a pacients hospitalaris i professionals. A més, l'Agència Catalana de Cooperació destinarà dos milions d'euros l'any vinent per intensificar l'ajuda humanitària a Gaza i impulsar projectes de cooperació per reconstruir serveis essencials.