¿Sánchez acabarà com Felipe? La dreta atia el fantasma del 1995

MadridUnes eleccions municipals en les quals la dreta amenaça amb arrasar, escàndols de corrupció al PSOE, enquestes adverses al govern, atacs immisericordes al president des de la premsa i un líder alternatiu que promet posar ordre enmig del caos. Aquest era el panorama a Espanya el 1995, quan José María Aznar va posar en marxa l'estratègia del "¡Váyase, señor González!" que tan bon resultat li va donar i que ara intenta reproduir la dreta amb el sanchisme. I a Madrid aquest marc està calant fins al punt que en els cercles més influents de l'economia circulen de mòbil en mòbil les enquestes de Narciso Michavila, president de GAD-3 i gurú demoscòpic de la dreta, com si fossin la paraula revelada. En totes elles la suma del PP i Vox assoleix una majoria absoluta sobrada i es compten els dies per veure l'esquerra fora de la Moncloa.

Als barris benestants no es concep cap altre escenari que no sigui el d’Alberto Núñez Feijóo a la Moncloa, igual que totes les esperances estaven posades en Aznar el 1995. Però entre aquell moment històric i l'actual hi ha diferències rellevants. Vegem-ho.

Economia

De la crisi postolímpica a la invasió d'Ucraïna

La situació econòmica del 2023 té poc a veure amb la del 1995. En el final del felipisme es venia de la crisi postolímpica, que havia provocat que el 1993 el PIB tingués un creixement negatiu de l’1%. Els anys posteriors l’economia va revifar una mica, però el panorama era desolador en un aspecte clau, l’ocupació: l’atur s’enfilava per sobre del 24% el 1994 i del 22,9% el 1995. En canvi, el 2022 el creixement ha estat del 5,5%, si bé és cert que per l’efecte rebot de la pandèmia. La diferència més gran és en l’atur, situat ara al 13% i amb perspectives de baixar encara més a l'EPA de finals d'abril. La pujada dels preus ha estat el gran problema del govern Sánchez derivat de la invasió russa d'Ucraïna, però la recent baixada de la inflació al 3% per l'anomenat efecte base també ha ajudat a millorar el balanç econòmic del govern. La inflació, per cert, també era alta als anys 90, quan se situava al voltant del 4% o el 5%.

Corrupció

El cas Tito Berni i l'ombra de Gürtel

Per molt que el PP intenti estirar el xiclet del cas Tito Berni, la realitat és que aquest cas de corrupció no es pot comparar amb els que van esclatar al final del felipisme i van soscavar la imatge del PSOE: el cas Roldán, el cas Mariano Rubio, el cas Filesa i, sobretot, el terrorisme d’estat dels GAL. Tot i això, el PP insisteix cada dia des de la tribuna del Congrés i en les seves rodes de premsa en el cas Tito Berni, és a dir, Juan Bernardo Fuentes, un diputat canari que formava part d’una xarxa que cobrava comissions a empresaris de les illes a canvi d’agilitzar tràmits o evitar inspeccions. En el seu cas concret hauria cobrat 15.000 euros. Però aquest cas no és important per les quantitats en si sinó per les festes amb prostitutes i cocaïna en què participaven els extorsionadors i els empresaris, i que remeten a les fotos d’una orgia de Luis Roldán que va publicar Interviú el 1994 i que van provocar una gran commoció.

El problema és que el 1995 el PP estava lliure de corrupció perquè gairebé no havia tocat poder (poc després Aznar va obligar el president balear Gabriel Cañellas a dimitir) mentre que ara l'ombra del cas Gürtel i, sobretot, del cas Bárcenas, plana sobre el partit. De fet, el Congrés acaba d'aprovar una altra comissió d'investigació sobre l'anomenada policia patriòtica que treballava per destruir proves de la corrupció del PP, el cas Kitchen.

Eleccions municipals i autonòmiques

El PP se la juga al País Valencià i a Sevilla

El paral·lelisme més curiós és que el 1995 les eleccions municipals i autonòmiques es van celebrar també un 28 de maig. En aquella ocasió el PP va treure un milió de vots d’avantatge al PSOE a les municipals i va prendre als socialistes governs autonòmics tan importants com els de Madrid i el País Valencià, però també Múrcia i la Rioja. El PP, que ja havia guanyat a Madrid i València el 1991, va arrabassar també a l’esquerra ciutats com Saragossa, Valladolid, Múrcia i Alacant i va aconseguir l’alcaldia de Sevilla, abans en mans dels andalusistes. Aquest resultat va permetre a Aznar vendre que l’onada de canvi estava en marxa, i és el que pretén també Feijóo el pròxim 28-M. Per poder emular l’efecte 1995, però, el PP necessitarà prendre als socialistes alguna peça de caça major com ara la Generalitat valenciana o els ajuntaments de València o Sevilla.

Majoria a les enquestes

Els mitjans de dreta auguren una majoria PP-Vox

Les enquestes sí que són un element comparatiu entre els dos períodes. Tots els sondejos vaticinaven la victòria de José María Aznar, sobretot després de la victòria del PP a les eleccions municipals i autonòmiques del 1995, però també des d'abans. En aquest cas, els mitjans conservadors ja alimenten la victòria del bloc de la dreta, format pel PP i Vox, pràcticament des de l'arribada d'Alberto Núñez Feijóo a la presidència del PP. A Génova es vanten que segons les seves últimes enquestes treuen 37 escons de diferència al PSOE. En canvi, no tots els estudis demoscòpics pronostiquen la victòria de la dreta. L'empresa 40dB, que treballa per a El País i la SER, augura que el PP quedarà en primera posició però no sumarà. I el CIS és l'únic que manté que el PSOE manté el lideratge. El problema per a Feijóo és que si les eleccions municipals i autonòmiques no confirmen aquests resultats les seves expectatives es desinflaran com un globus.

Confabulació de mitjans

Del sindicat del crim als digitals ultres

Al final del felipisme va fer fortuna l'expressió "sindicat del crim" per referir-se als mitjans de comunicació que atacaven el govern socialista per fer-lo caure. Dos anys després de la victòria d'Aznar el 1998, el llavors exdirector d'Abc Luis María Ansón va revelar detalls del complot explicant les reunions assídues que mantenien el llavors director d'El Mundo, Pedro J. Ramírez; el director d'informatius d'Antena 3, Antonio Herrero, i ell mateix per coordinar la seva estratègia. "González era un home d'una potència política de tal calibre que va ser necessari arribar al límit i posar en risc l'Estat per tal d'acabar amb ell", va declarar Ansón.

En l'actualitat aquesta confabulació dels mitjans per atacar el govern d'esquerres es planteja a cara descoberta, sobretot a través dels múltiples digitals d'extrema dreta que treballen per a Vox, però també des de mitjans pròxims al PP com Esradio, amb Federico Jiménez Losantos; la Cope, amb Carlos Herrera, i, esclar, la tríada formada per El Mundo, La Razón i l'Abc.

Acusacions de frau electoral

La dreta apunta a Indra per escampar la sospita

El PP va divulgar sospites de frau electoral a les eleccions del 1993, que González va guanyar contra tot pronòstic, però finalment va acceptar el resultat. Ara la possibilitat que Pedro Sánchez estigui preparant un frau electoral és objecte de moltes notícies dels mitjans més alineats amb Vox, però també s'alimenta des d'alguns de pròxims al PP.

Des de la dreta s'apunta al nomenament del català Marc Murtra al capdavant d'Indra, una empresa amb capital públic que s'encarrega dels recomptes electorals, com una peça clau per controlar les eleccions. Aquest discurs està calant amb tanta força que si finalment la dreta no guanya les pròximes eleccions generals no es descarta que almenys des de Vox s'atiïn protestes al carrer. Igual que hauria pogut passar el març del 1996 si Felipe González hagués culminat la remuntada que gairebé deixa Aznar amb un pam de nas. La diferència final entre tots dos va ser de menys de 300.000 vots.