Sánchez endureix les mesures contra Netanyahu i s'agreuja la crisi diplomàtica

Madrid / BarcelonaPedro Sánchez està decidit a jugar les seves cartes per contrarestar la pressió que rebrà els pròxims mesos des dels tribunals, amb l'objectiu que l'acció de govern passi per davant del calvari judicial. Si la setmana passada va ser una proposta de pacte d'estat contra l'emergència climàtica, aquest dilluns el president espanyol ha volgut prendre la iniciativa anunciant l'enduriment de les mesures contra el govern de Benjamin Netanyahu. La decisió d'un embargament d'armes immediat i la prohibició d'entrar a Espanya a totes les persones vinculades amb el "genocidi" i l'"extermini" –en paraules de Sánchez–, ha agreujat una crisi diplomàtica entre els dos països que s'allarga des de fa gairebé dos anys, quan es va intensificar la guerra contra Gaza. Israel ha replicat prohibint l'entrada al seu país de dues ministres, Yolanda Díaz i Sira Rego, i el ministre d'Exteriors espanyol ha respost cridant a consultes la seva ambaixadora a Tel-Aviv.

Després que l'exèrcit israelià hagi redoblat l'ofensiva per controlar la capital de la Franja, el líder socialista ha volgut anar més enllà. "Espanya no pot ser còmplice d'aquesta barbàrie. No estàvem sols, sinó que érem els primers. Prefereixo la soledat de la humanitat que la companyia de la desraó i la barbàrie", ha defensat Sánchez. Espanya, pionera en el reconeixement de Palestina com a estat el maig de l'any passat, ja donava suport a les causes obertes per crims de guerra contra Netanyahu al Tribunal Penal Internacional, si bé la terminologia que ha utilitzat Sánchez és significativa en termes diplomàtics.

L'embargament d'armes

Entre les mesures que el cap de l'executiu de l'Estat ha desgranat en una compareixença institucional a la Moncloa, destaca l'embargament d'armes a Israel, una mesura que ja estava en tràmit al Congrés, però que la Moncloa ha volgut accelerar davant la pressió de Sumar perquè entri en vigor immediatament. De fet, el portaveu d'ERC, Gabriel Rufián, ha considerat que arriba "tard" i la líder de Podem, Ione Belarra, ha reclamat un trencament total de relacions amb Israel. Les forces de la majoria plurinacional i la societat civil implicada en el conflicte fa temps que reclamaven l'embargament d'armes i, de fet, les relacions comercials entre Espanya i Israel han estat un element de contradicció en el govern de Sánchez. Com a excusa per no aplicar l'embargament, l'executiu sempre defensava que no s'havia importat ni exportat material militar a Israel des del 7 d'octubre de 2023, però s'ha demostrat que no ha sigut així.

Avui dia el govern espanyol encara no ha confirmat que s'hagi denegat l'adquisició de munició d'una empresa israeliana per a la Guàrdia Civil que Sánchez es va comprometre a frenar l'abril passat. La coalició de l'Estat va viure una crisi quan es va conèixer que el ministeri de l'Interior havia tirat endavant amb un contracte que mesos abans va dir que aturaria, i el president espanyol es va veure obligat a desautoritzar el ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska. Aleshores el PSOE va votar a favor de la proposta de Sumar al Congrés per a l'embargament total de material de defensa i seguretat amb empreses israelianes, és a dir, també material de doble ús –que s'utilitzi també en l'àmbit civil–, però el ministeri de Defensa va refredar la viabilitat d'aquesta mesura. Caldrà veure l'abast del text que aprovarà aquest dimarts el consell de ministres.

Sánchez ha admès en la seva declaració el poc impacte que tindran els seus moviments per aturar l'ofensiva contra Gaza, però el que pretén és obrir camí a la Unió Europa, a qui el govern espanyol acusa de tenir un paper gairebé còmplice amb Netanyahu. Espanya ja va promoure sense èxit fa mesos que s'acordés la suspensió del tractat d'adhesió de la UE amb Israel. Sigui com sigui, el president espanyol no vol quedar-se de braços plegats: denegarà l'entrada a l'espai aeri espanyol a aeronaus que portin material de defensa d'Israel –segons informa la SER, però, els EUA podran continuar utilitzant les bases de Rota i Morón– i als vaixells que transportin combustibles destinats a les forces armades israelianes a ports espanyols. També prohibirà la importació de productes provinents dels "assentaments il·legals" a Gaza i Cisjordània i hi limitarà l'assistència consular. D'altra banda, pel que fa a l'ajuda humanitària, es reforçarà amb més efectius la missió de la UE a Rafah, ampliarà la contribució a l'UNRWA –l'agència de l'ONU per assistir els refugiats– amb 10 milions d'euros addicionals i augmentarà la partida d'ajuda humanitària per arribar als 150 milions el 2026.

La bateria de mesures i les paraules de Sánchez han provocat una ràpida reacció del ministre d'Exteriors d'Israel, Gideon Sa'ar, que ha titllat el govern espanyol de "corrupte" i ha qualificat les mesures com un "atac implacable antiisraelià i antisemita". El govern espanyol ha reaccionat a les acusacions "falses i calumnioses", segons el ministeri d'Exteriors, i ha optat per cridar a consultes l'ambaixadora a Tel-Aviv.

Feijóo: "El que està fent Israel és inadmissible"

La tensió diplomàtica ha tornat a agafar descol·locat el PP, que fa equilibris sobre el conflicte. Mentre Isabel Díaz Ayuso ha abanderat les crítiques als manifestants propalestins que han boicotejat la Vuelta ciclista, la presidenta extremenya, María Guardiola, sorprenia diumenge alçant la veu "per responsabilitat davant la barbàrie i l'horror que es viu a Gaza". I Alberto Núñez Feijóo ha hagut d'admetre en una entrevista a Telecinco que "el que està fent Israel amb la població civil de Gaza és inadmissible". "Bloquejar l'ajuda humanitària [a la Franja] és imperdonable", ha dit el líder del PP, que ha criticat que Sánchez no hagi pactat amb el principal partit de l'oposició les mesures anunciades.