A Sánchez ja només li queda un aliat: el temps
BarcelonaQuan les ferides són profundes, només hi ha una cosa que pot ajudar a guarir-les: el temps. Aquesta és l'única carta que li queda a Pedro Sánchez per intentar superar una crisi que, aquesta vegada sí, té tota la pinta de ser definitiva. Però com el nàufrag que s'aferra en un tronc enmig de la tempesta i confia que quan surti el sol tindrà una platja a la vista, Sánchez pensa que encara té una oportunitat, remota, sí, però no impossible.
Aquesta possibilitat de salvació passa, primer que tot, perquè no hi torni a haver ensurts com el de Paco Salazar i que el cas Cerdán es mantingui dins del perímetre actual. A partir d'aquí, l'única cosa positiva avui és que aviat començaran les vacances d'estiu i la política entrarà en una mena de temps mort. Temps mort per a la majoria de la ciutadania, però un temps molt valuós per a ell, que el pot aprofitar per preparar el retorn en millors condicions.
A la Moncloa esperen dues coses: la primera és que a la tardor es giri la truita i comencin a aparèixer sentències contra el PP: pel cas Kitchen, per exemple, o alguna peça de la Gürtel que encara falta. Això permetrà, confien, empatar el partit. El segon factor és un que Sánchez ja ha fet servir en més d'una ocasió: jugar amb l'ansietat del PP per arribar al govern. Com més temps de Sánchez, més nervis al PP i, per tant, més possibilitats que puguin cometre errors.
Por a la revenja
L'altra arma que té Sánchez per jugar la partida, encara que sigui a la desesperada, és el control del BOE i la capacitat per introduir temes a l'agenda. El president espanyol juga de vegades a obrir diversos fronts alhora per desconcertar Feijóo. El finançament autonòmic podria ser un, encara que el seu preferit és la política internacional. Sánchez somia amb poder anar a les urnes en un moment en què el debat estigui marcat per alguna barrabassada de Donald Trump que deixi en evidència la dependència de Vox del PP. La por de l'electorat d'esquerres a una revenja de les dretes és, ara per ara, la millor arma de Sánchez. I el temps i la capacitat de jugar-hi per convocar les eleccions, el seu únic aliat.