Les dades del Baròmetre del CEO del juliol són reveladores: un 10% dels simpatitzants de Vox s'inclinen per Orriols com a opció preferida com a presidenta de la Generalitat, per sobre del 4% de la població general i la dada significativa que el 51% dels seus acòlits aproven la líder d'Aliança Catalana. En canvi, per ara no és gaire recíproc a la inversa i un 6% dels simpatitzants d'Aliança Catalana voldrien Abascal de president i un 17% dels simpatitzants d'Aliança Catalana aproven Garriga. Ara bé, la segona opció com a partit dels fidels d'Aliança Catalana és Junts (32%), mentre que per als de Vox és el PP (35%). Un 15% dels votants d'Aliança Catalana tenen com a segona opció Vox, mentre que un 7% dels de Vox tenen Aliança Catalana en ment. I en transvasament estricte, un 5% dels votants de Vox el 12-M passarien a Aliança Catalana en unes eleccions catalanes –i un 7% del PP també anirien a Orriols, sumats a un 8% de Junts i un 4% d'ERC–, mentre que del partit d'Abascal a Aliança Catalana no hi hauria canvi, segons aquesta enquesta. Els votants dels dos partits posen la immigració com a problema principal.
Sílvia Orriols surt al rescat de Vox
La líder d'Aliança Catalana ha defensat els postulats d'Abascal, amb qui comparteix un bon gruix ideològic en matèria migratòria i islamòfoba
BarcelonaContra posicionaments de l'Església i el cap dels bisbes catalans sobre immigració; contra l'islam en general, a Catalunya i a Jumella, i contra Open Arms. En les últimes setmanes la líder del partit d'extrema dreta independentista Aliança Catalana (AC), Sílvia Orriols, ha incrementat el suport públic a posicionaments defensats per Vox i el seu líder, Santiago Abascal. Defensant fil per randa el contingut d'alguna declaració polèmica o carregant contra algú que ha criticat Vox pels seus postulats en immigració, Orriols ha anat per sistema al rescat de Vox quan ningú l'havia al·ludida. A què respon?
Les coincidències no són noves, fins i tot en la precampanya catalana van emprar un eslògan idèntic, Salvem Catalunya, amb acusacions de plagi per part d'Aliança Catalana, i han pactat diverses mocions al Parlament, amb relacions fluides entre els grups i coincidències des del primer dia. Però últimament, mentre enquestes com el Baròmetre del CEO identifiquen un segment de simpatitzants en la frontera, Orriols ha intensificat les seves intervencions fins i tot en política espanyola secundant Vox. Ha estat especialment significatiu aquest estiu, quan Orriols va intervenir en l'afer de Jumella per carregar durament contra el cap dels bisbes catalans, l'arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, que, de fet, té el posicionament més catalanista de l'episcopat. Quan Planellas va renyar Vox per la prohibició d'actes islàmics a Jumella, avisant que "un xenòfob no pot ser un veritable cristià", Orriols va defensar Abascal: "¿L'arquebisbe de Tarragona ja s'ha pronunciat sobre les matances de cristians a mans de l'islamisme al continent africà?", va dir, preguntant-se "si per ser bon cristià ara hauràs de ser pro islam".
Fins i tot va citar "casos interns de pederàstia" en el clergat –com també havia fet Abascal davant el pronunciament de la Conferència Episcopal Espanyola–, i va arremetre contra la "col·laboració amb règims dictatorials" i el "rebuig inadmissible a la comunitat homosexual". L'últim cop de mà a Vox es va produir quan Abascal va defensar "enfonsar" el vaixell d'Open Arms que rescata migrants a alta mar i Orriols va defensar-lo, responent a Camps davant les acusacions de "feixisme" a l'extrema dreta espanyolista –Sumar, Podem, CCOO i la UGT han denunciat les declaracions d'Abascal a la Fiscalia–. "Enriquir-se amb el comerç i tràfic d'humans és un delicte", va dir. Múltiples ciutadans van recriminar-li l'emparament a Abascal "sense que ningú l'hi demani", però Orriols va al·legar que defensa "els interessos de Catalunya". Fa un any ja hi havia hagut algun cop de mà a la inversa: el secretari general de Vox, Ignacio Garriga, va fer pinya amb Orriols quan es va anunciar una sanció de la conselleria d'Igualtat contra l'alcaldessa de Ripoll per haver asseverat que "l'islam és incompatible amb els valors occidentals". Tots dos prioritzen la lluita contra la immigració i l'islam, i és on coincideixen.
"La immigració i la batalla contra l'islam són temes que Orriols veu que liderem, i va a rebuf de l'agenda nacional que marquem", sostenen a l'ARA fonts de Vox consultades. No veuen que ho faci sobretot per "esgarrapar vots" al seu partit, sinó perquè "és un tema essencial per al seu electorat". Aquesta similitud en les preocupacions migratòries pot obrir un escenari: veuen que "pot passar el vot dual entre eleccions de diferents nivells", com havia passat entre CiU i el PP, cosa que es prenen seriosament i que combatran per evitar fugues en alguns comicis locals o al Parlament, tot i que també poden rebre vots a l'escala estatal. Hi ha alguns segments de simpatia mútua: segons dades del Baròmetre del CEO del juliol, un 51% dels simpatitzants de Vox aproven Orriols, mentre que un 17% dels d'Aliança Catalana puntuen Garriga amb almenys un cinc. Aliança no ha respost a aquest diari. En campanya electoral, però, Orriols ja va parlar de la possibilitat de treure vots de Vox, tot i que el seu focus ha estat en Junts, i és d'aquest partit d'on procedien més de la meitat dels seus vots el 12-M, segons un model estadístic emprat per l'ARA.
Via d'expansió
El professor de ciències polítiques de la UOC Ivan Serrano Balaguer sosté que Orriols actua per "la via en què es pot expandir" en l'extrema dreta, i que "pot obeir a una estratègia conscient i explícita", a més del fet de voler "que se'n parli". I avisa que ara l'extrema dreta està en dos partits dividits per la identificació nacional, però que "a Plataforma per Catalunya (PxC) van saber trobar una part de votant catalanista i d'espanyolista". La clau de volta és que entre els votants dels dos partits "hi ha molta coincidència ideològica, tot i que no territorial", però "en la part de l'electorat que té el concepte territorial més lax l'estratègia pot tenir recorregut" en diversos nivells d'eleccions. És a dir, el vot dual o diferenciat amb un votant que varia la papereta en funció de la contesa.
Hi coincideix el director de l'Institut de Ciències Polítiques i Socials, Oriol Bartomeus, que afirma que els dos partits i els seus votants "és normal que es trobin" i que "podria haver-hi vot diferenciat" de "gent que entengui que Vox és per a les eleccions generals i Aliança Catalana per a les autonòmiques". Una cosa que, de fet, "ja existeix en un petit percentatge" que ha detectat demoscòpicament de votants de Vox que es van decantar per Aliança Catalana a les autonòmiques, tot i que la gran majoria venen de Junts. Tot i les dimensions diferents, "hi havia triangulació entre PxC a les municipals, CiU a les autonòmiques i el PP a les generals" o, més estès, entre Convergència i el PP. Més que per congraciar-se amb Abascal –que una part substancial dels votants no entendria–, Bartomeus afirma que Orriols vol que immigració i islam "centrin el debat" i que "els temes i el llenguatge" dels dos partits de dreta radical s'assemblen, com els votants, "en tot menys en el sentiment de pertinença". "Si la independència és el tema de l'agenda, no hi ha transvasament, però si ho és la immigració s’obre una autopista entre els partits", cosa que depèn del context electoral.