"Salvem Catalunya": l'eslògan comú de Vox i Orriols per al 12-M

Barcelona"Salvem Catalunya" és un eslògan per a dos partits d'extrema dreta: uns el fan servir en català i els altres, en castellà. L'Aliança Catalana (AC) de l'alcaldessa de Ripoll, Sílvia Orriols, que aquest diumenge ha anunciat que ja té els avals necessaris per presentar-se a les eleccions, ha emprat des de l'inici aquest lema que, de fet, encarna els objectius que la dreta radical pregona per tot Europa en la recurrent idea de "salvar" els seus països. Així, la coincidència en la precampanya arriba al fet que Vox està fent servir aquesta mateixa frase a les xarxes socials. Totes dues són campanyes basades en la lluita contra l'islam, la immigració "massiva" i la inseguretat, tres conceptes que els relacionen.

"Una és en català i l'altra, en castellà, però estan adreçades a un mateix tema de la nova immigració, tema estrella de l'extrema dreta aprofitant-se que són comunitats més visibles", recalca la professora de ciència política de la UOC Ana Sofía Cardenal. Hi coincideix el catedràtic de ciència política de la UB Joan Anton Mellón, que ha escrit amb Ismael Seijo Vox, la nostalgia fascista del futuro (Icaria, 2024), un llibre que sortirà a la llum aquest mes. "Els uneix l'ultranacionalisme amb una concepció de la pàtria reaccionària que necessita un nosaltres i un ells", explica, en què situa ara l'islam com a enemic.

En aquest sentit, el professor d'història contemporània a la Blanquerna-URL i expert en extrema dreta Xavier Casals assevera que "el precedent de Plataforma per Catalunya [de Josep Anglada] és el que explica que modulant el discurs antiislàmic més enllà de l'eix Catalunya-Espanya pot atreure més votant potencial". Així, preval en els dos casos una idea força més "transversal" d'èxit a Europa. I d'on ve l'obsessió amb els musulmans? Casals recorda que, des de l'atemptat d'Al-Qaeda a les Torres Bessones, s'obre una escletxa per a l'extrema dreta per "reinventar-se en sentit liberal", erigint-se també en "defensors dels drets de les dones".

A parer de Mellón, el canvi d'enfocament "és el pas del nazisme biològic desprestigiat a un nazisme cultural en què hi ha una nació amb un destí amb l'obligació de desenvolupar-lo des de les essències". Així, "els serveix l'islam com a contrapunt a Occident", un contrast vers "els que venen de fora amb costums allunyats" que els permet fer servir "la por d'una part de la població autòctona preocupada pel canvi del paisatge urbà".

Què els diferencia i què els uneix més

Vox i Aliança tenen en comú la guerra cultural contra allò woke, qüestions de reinterpretació ideològica, la defensa de la "tradició judeocristiana" o el suport a Israel. Són crítics amb la conselleria d'Igualtat de Tània Verge, TV3 i les ajudes socials, que denuncien que "beneficien els immigrants" –tot i que no es reparteixen segons la nacionalitat, sinó per necessitat. Alhora, és cert que exhibeixen diferències: Aliança s'oposa a la "colonització espanyola" de Catalunya, considera els espanyols forasters i advoca per la independència unilateral de Catalunya, on només hi hauria d'haver el català com a idioma oficial. En canvi, Vox creu en una Catalunya espanyola, defensa la primacia del castellà i vol eliminar tot l'autogovern català.

On hi ha més diferències és en assumptes com el feminisme o el moviment LGTBI. Aliança no nega la violència de gènere ni s'oposa a l'avortament o el matrimoni gai. De fet, va celebrar el Dia de l'Orgull penjant la bandera de l'arc de Sant Martí a Ripoll, cosa que va lamentar el diputat de Vox Alberto Tarradas. Per què hi ha aquestes diferències? "S'adrecen a públics diferents i adapten els programes al territori", comenta Cardenal, ja que "el votant mitjà català està més a l'esquerra i en temes culturals com aquest també es reflecteix en l'extrema dreta". En tot cas, volen evitar el tarannà més conservador en aquests àmbits.

Més enllà d'aquesta valoració, coincideixen a assenyalar que el que amenaça els drets de les dones i els homosexuals és la immigració provinent principalment de països musulmans. Tot i això, Mellón avisa que dins la dreta radical hi ha diferents versions, alguns més ultraconservadors i reaccionaris i altres que van de moderns, tot i que "no és més que pura farfalla", exposa, afegint que "van d’antisistema quan són el baluard més fort del sistema".