Els sobiranistes d’Unió dubten de la pulcritud del 14-J

BarcelonaQuan a principis del mes de maig els sobiranistes d’Unió ja tenien enllestit el manifest per demanar una pregunta clara sobre la independència a la consulta interna del 14 de juny, alguns dels impulsors del text insistien: “Un dels problemes que tindrem serà evitar una topinada”. Un mes després, un cop coneguda la proposta del secretari general, Ramon Espadaler, i ja encetada la campanya pel vot negatiu a la consulta de diumenge, els sobiranistes han volgut denunciar aquesta “manca de garanties” en públic. L’escenari triat per fer-ho va ser la seu d’Unió en una roda de premsa convocada a través de WhatsApp i en què van participar quatre de les principals cares públiques dels partidaris del no: Núria de Gispert, Joan Rigol, Antoni Castellà i Mercè Jou.

Què porta els crítics a denunciar aquesta “manca de garanties democràtiques”? El principal motiu és que l’òrgan de control, integrat per afins a Josep A. Duran i Lleida -en forma part l’exconsellera Pilar Fernández Bozal en qualitat d’independent-, no té intenció de cedir el cens als promotors de la campanya pel no. “Creiem que [disposar d’una còpia del cens] és el mínim. I la resposta ha sigut que ni el cens ni cap base de dades se cedirà a cap persona ni plataforma organitzada emparant-se en la protecció de dades. No sabrem qui té dret a vot i qui no”, va reflexionar Castellà. Finalment, segons fonts del partit, seran 4.065 militants els que es podran expressar aquest diumenge, lluny dels 17.000 que els democristians presumien de tenir fa una dècada.

El tuit de Duran i el recompte

Els crítics es van decidir a demanar el cens quan el líder del partit va fer un tuit en què explicava que parlava “militant a militant” per convèncer-los de votar sí el 14-J. “Arribar als afiliats és una pràctica, però caldria que tothom ho pogués fer en les mateixes condicions”, va reflexionar Castellà. El secretari d’Universitats, cara visible dels membres del comitè de govern que van posicionar-se en contra de la proposta d’Espadaler, també va reclamar que els “militants apoderats” de cada plataforma organitzada -partidaris del sí i del no- tinguin accés a una còpia de l’acta de cada mesa. De moment, aquesta petició també ha sigut denegada per l’organisme de control.

La roda de premsa també va servir per justificar els arguments a favor del no. L’encarregat de presentar-los va ser Rigol, que va fer especial èmfasi en el fet que “no es pot donar la clau de la viabilitat del procés a l’estat espanyol afirmant que es vol avançar per la via del diàleg i de la legalitat”. Els partidaris del vot contrari asseguren que beuen de les essències dels fundadors d’Unió del 1931 i insisteixen que la pregunta plantejada per Espadaler no serveix perquè se’n derivi un mandat, sigui quin sigui el resultat obtingut el 14 de juny.

Resposta d’Espadaler

Duran va ser ahir a Tarragona fent campanya al costat del secretari general, que al matí, en una entrevista a RAC1, encara reclamava que es tingués en compte la composició del futur Congrés de Diputats per calibrar el futur del procés. Espadaler, en declaracions als mitjans abans de l’acte, va demanar als crítics que no “projectin ombres” sobre el procés intern i va defensar que el mecanisme implantat pel 14-J serà “absolutament transparent”. La batalla, però, no és només pels detalls legals.

“Darrere del no s’hi amaguen altres intencions que no tenen res a veure amb el futur de Catalunya”, publicava ahir a Twitter Josep Sánchez Llibre, mà dreta de Duran. El xoc entre faccions s’ha traslladat a les xarxes socials, on s’han creat perfils que reclamen el sí i d’altres que defensen el no. Avui les estrelles de la campanya seran els històrics del partit, que faran campanya pel no a l’Ateneu Barcelonès.