La socialdemocràcia busca la recepta per frenar l'extrema dreta
Sánchez es projecta com a líder de l'esquerra global
BarcelonaUna vintena de governs i més de 6.000 representants de partits i entitats progressistes d’arreu del món es van reunir ahir a la Fira de Barcelona amb un objectiu: recuperar la credibilitat de la socialdemocràcia en un planeta maltractat per la guerra i la crisi climàtica on l’extrema dreta s’obre pas. Denuncien que l’onada reaccionària s’alimenta d’un malestar arrelat en la desigualtat i que utilitza la manipulació i la mentida per atiar l’odi contra els immigrants, les dones i les dissidències. Conscients que cal actuar, enarboren les banderes del “No a la guerra”, la defensa dels drets humans i la lluita per la igualtat. I diuen que ara és l’hora. Un front anti-Trump que admet que no n’hi ha prou amb defensar-se, però que no arriba a formular una proposta tangible en positiu.
En l’acte de cloenda de la Global Progressive Mobilisation organitzada pel PSOE, la Internacional Socialista i altres partits vinculats, Tim Walz, governador demòcrata de Minnesota, que va ser el candidat a vicepresident amb Kamala Harris i ara s’ha oposat al desplegament de la policia migratòria de Trump, no es va mossegar la llengua: “Tenim un president disposat a disparar un tret a qualsevol i que s’ha ficat en una guerra sense motius reals i sense un pla: això s’ha de dir pel seu nom i és feixisme”. I va explicar la seva recepta, que posa el dit a la llaga dels governs d’esquerres: quan s’arriba al poder cal complir les promeses i fer que la gent noti que la seva vida millora. Walz va recordar la Brigada Lincoln de Minnesota, que va combatre contra Franco a la Guerra Civil: “Ara us necessitem a vosaltres. No abandoneu el poble dels Estats Units i condemneu les monstruositats que es fan des de la Casa Blanca”. A l’acte van enviar vídeos Zohran Mamdani, el primer alcalde de Nova York que es declara socialista, el combatiu senador Bernie Sanders i l’exsecretària d’Estat Hillary Clinton. També l’exprimer ministre suec Stefan Löfven, president del Partit dels Socialistes Europeus, va entonar el “No pasarán”.
Pedro Sánchez va fer una aposta arriscada posicionant-se contra el genocidi a Palestina, contra la captura de Nicolás Maduro i contra la guerra a l’Iran. Però el temps li ha donat la raó. El xoc amb Benjamin Netanyahu i Donald Trump li ha merescut guanyar-se el respecte dels governs progressistes de l’Amèrica Llatina, que històricament han mirat Espanya amb desconfiança. Liderar el contrapès a Trump de la mà de les altres potències governades per l’esquerra, el Brasil de Lula da Silva i el Mèxic de Claudia Sheinbaum, és un pas endavant per al president espanyol. També en la seva projecció com a líder de l’esquerra europea, a contracorrent. Ara està per veure si el missatge de mobilització i recuperació de l’orgull perdut i el moment catàrtic que han viscut els socialdemòcrates a Barcelona es transforma en organització.
Respondre a les pors
El suport del govern espanyol a Palestina també l’ha apropat a Sud-àfrica, el govern que va gosar acusar Israel de genocidi davant del tribunal de l’ONU. El president sud-africà, Cyril Ramaphosa, que va fer que l’auditori s’alcés amb crits de Free Palestine, alertava d’un món on “el debat públic l’escriuen els algoritmes” i instava a combatre la reacció, que “ofereix respostes simples a problemes complexos i dirigeix l’odi contra els més vulnerables”. Ramaphosa va advertir, però, que l’única alternativa és “oferir una cosa millor, que respongui a les preocupacions, el dolor i la por”.
En altres moments, l’esquerra havia plantejat reivindicacions globals, com dedicar el 0,7% del PIB a erradicar la fam al món, derogar el deute extern o la taxa Tobin per gravar les operacions especulatives. Ara hi ha tres propostes. La primera, reformar l’ONU per acabar amb el veto de les cinc potències guanyadores de la Segona Guerra Mundial i avançar cap a una governança multilateral que reconegui que el món ha canviat i doni, per exemple, el lloc que els correspon a l’Índia o la Xina. La segona, establir un marc de governança econòmica global diferent del Fons Monetari Internacional. La tercera, posar sota control les xarxes socials i els tecnooligarques.
“Avui al món veiem que l’extrema dreta, el populisme i la violència escombren la diplomàcia i el diàleg”, deia entre el públic la marroquina Khaoula Lachgar, representant de l’Àfrica a la Internacional Socialista. Amb el so de fons de Power to the people, en un auditori ple de gom a gom entre convidats i afilats i simpatitzats del PSC i el PSOE arribats de tots els racons, Lachgar admetia que no tenen “solucions per a tot, però el problema és que la masclosfera, els negacionistes i els extremistes no volen dialogar”. La seva recepta: “Tornar a posar els fets i la ciència al centre i fer-nos comprensibles per a la gent, de qualsevol lloc i nivell formatiu”.
Johan Chermette-Wagner, representant del nou partit de centreesquerra francès Plaça Pública, destacava que “l’extrema dreta sempre organitza reunions internacionals” i que ells fa massa temps que esperen: “Ara podem aprofitar el lideratge de Pedro Sánchez. El jove insistia que “la socialdemocràcia a Europa és més forta del que sembla”, però que falta una visió més concreta: “Hem de guanyar la batalla cultural i unir-nos”.