Els socis pressionen Sánchez: volen canvis a la llei de secrets oficials per avalar-la
La norma que el govern espanyol va aprovar a l'estiu comença ara la tramitació al Congrés amb l'objectiu d'aprovar-la a finals d'any
BarcelonaDesprés que el govern espanyol fes aquest estiu l'últim pas perquè la llei de secrets oficials veiés la llum –la va aprovar en el consell de ministres el juliol–, ara li queda tot el tràmit parlamentari. I no s'augura plàcid. Els socis d'investidura no avalen el 100% de la norma que ha de substituir la llei franquista que manté classificats documents clau de la història de l'Estat. De fet, la majoria són crítics amb la part central de la llei: el període de desclassificació dels documents. Respecte a l'avantprojecte de fa tres anys, el govern espanyol ha rebaixat cinc anys aquest termini en el cas de les matèries més restringides, però això no és suficient per a la majoria de socis, que reclamen que aquests períodes siguin més curts. Els grups tenen fins a aquest dimecres 17 de setembre per presentar les seves esmenes.
El ministre de la Presidència, Félix Bolaños, va augurar aquest estiu que la llei podia quedar aprovada a finals d'aquest any i que, per tant, els documents de la Guerra Civil, el franquisme i també del 23-F podien quedar desclassificats automàticament quan la llei entrés en vigor (un any després de la seva aprovació). Bolaños ho deia pels terminis que el govern espanyol havia establert per desclassificar de forma automàtica les matèries classificades com a "alt secret": 45 anys, amb una única opció de pròrroga de 15 anys, cosa que portaria a guardar aquests documents fins a un màxim de 60 anys. Els terminis per desclassificar les altres tres categories eren els següents: per les matèries classificades com a "secret", el període seria de 35 anys prorrogable a 10 anys; per a qüestions "confidencials", entre 7 i 9 anys, i per a les matèries "restringides", el termini seria d'entre 4 i 5 anys.
El PNB és el grup que havia presentat, sense èxit, aquesta norma diverses vegades al Congrés fins que l'executiu espanyol la va assumir com a projecte de llei. Els jeltzales ja van avisar a l'estiu que el contingut no els acabava de convèncer i que exigirien al govern de Pedro Sánchez que reduís els terminis de desclassificació. Fonts de la formació apunten a l'ARA que hi ha coses "que es poden millorar" i que presentaran esmenes. Ara bé, no en concreten encara el contingut. Amb tot, el grup que ara lidera Maribel Vaquero al Congrés havia defensat en el seu moment uns períodes de desclassificació més curts, que els situava en 25 anys per a les matèries catalogades com a secretes –amb una possible pròrroga de 10 anys–, i de 10 anys per als documents reservats.
La llei tampoc acaba de convèncer al soci minoritari del govern espanyol, Sumar, que ja va demanar canvis per reduir, també, aquests terminis perquè la llei vagi "en la línia amb els països del nostre entorn", tot i que no ha especificat encara la seva proposta. En la mateixa línia, Podem apostava, per exemple, que el termini de 45 anys es reduís a 20. La petició també la fan des d'Esquerra, que consideren que els terminis són "massa elevats", especialment de les dues primeres categories –alt secret i secret–. En aquest sentit, fonts del grup parlamentari a Madrid recorden que en altres països els terminis són més baixos i posen d'exemple Itàlia o el Regne Unit. Igual que Esquerra, EH Bildu també presentarà esmenes en la mateixa línia perquè el partit considera que no n'hi ha prou en desclassificar de forma automàtica els documents fins a l'intent de cop d'estat del 1981, sinó que s'ha d'anar més enllà i arribar ja d'entrada al període dels GAL. Junts, per la seva banda, ha de concretar encara si presentarà esmenes.
Revisar les sancions
Des de dins del govern espanyol, Sumar també reclama canvis en la part sancionadora de la llei. El text incorpora sancions per haver revelat informació classificada que van des de penes de presó fins a un règim sancionador administratiu amb multes des dels 30.000 euros fins als 2,5 milions, en funció de la gravetat de les revelacions. El partit de Yolanda Díaz demana reduir les sancions, igual que Esquerra, que aposta per contemplar "sancions administratives" i eliminar o, si més no, reduir la sanció penal actualment vigent a l'article 598 del Codi Penal, que contempla entre 1 i 4 anys de presó. Els republicans consideren que la incorporació d'un règim sancionador administratiu hauria de deixar en inaplicable qualsevol sanció penal.
A banda, Sumar també feia altres peticions com ara que no es classifiqués com a reservada la informació que pogués ser "rellevant" en un procés judicial en què es persegueixin conductes contra la dignitat humana. Des d'ERC també es plantegen demanar que les autoritats autonòmiques competents en matèria de seguretat o relacions internacionals puguin instar a la classificació de documents. La llei només dona potestat al consell de ministres per classificar la informació d'alt secret i secret. En el cas de les matèries confidencials i restringides, ho poden fer més autoritats com ara la directora del CNI, la secretaria d'Institucions Penitenciàries o el cap de l'estat major de la defensa.