Sánchez reconeix les dificultats però manté que esgotarà el mandat: "Queda molta feina per fer"

MadridPedro Sánchez té entra cella i cella que vol esgotar la legislatura actual. Això vol dir mantenir-la viva fins al 2027. Tot i que ha arribat a l’equador del mandat en un moment marcat per la debilitat al Congrés dels Diputats i perseguit per l’ombra de la corrupció amb el cas Cerdán, que acorrala el PSOE, Sánchez no tira la tovallola. "Queda molta feina per fer i molta legislatura", ha afirmat el president del govern espanyol aquest dilluns, tan bon punt ha començat el balanç de curs abans de l'aturada per vacances, en què ha presentat l'informe Complint.

La idea ha estat reiterada diverses vegades al llarg de la compareixença d'aquest dilluns, fins i tot cap al final: "Les legislatures duren quatre anys", ha dit. El president del govern espanyol ha respost així a la possibilitat d'esgotar el mandat actual sense aprovar cap pressupost general de l'Estat (continuen prorrogats els comptes del 2023, és a dir, de la legislatura passada), o si això obligaria l'executiu a avançar eleccions, una circumstància que Sánchez ja coneix. El febrer del 2019, coincidint amb l'inici del judici del Procés, ERC li va tombar els pressupostos per aquell any i Sánchez va convocar eleccions anticipades. El context d'aleshores, però, era molt diferent: el PP venia de perdre el poder arran de la moció de censura a Mariano Rajoy el 2018, després que el partit fos condemnat per corrupció, i totes les enquestes vaticinaven una victòria dels socialistes.

Sigui com sigui, Sánchez ha assegurat que la intenció del govern és presentar un projecte de pressupostos de l'Estat per al 2026, tot i que ja va tard si es té en compte el procediment habitual. Ara bé, si acaba prosperant o no, és una altra cosa: "Som un govern de coalició amb una minoria parlamentària, però treballarem amb tots els grups per convèncer-los que són uns bons pressupostos [...] Què faig si no els aproven? Treballaré per convèncer-los", ha dit. La pregunta que fa dies que plana sobre aquest debat és si Sánchez presentarà uns pressupostos encara que no tingui els vots necessaris lligats, és a dir, si es tirarà a la piscina tot i estar buida. De fet, el balanç d'aquest dilluns ha arribat després que la setmana passada el Congrés tombés el decret energètic per reforçar el sistema elèctric. A banda del PP, Junts, Podem i el BNG hi van votar en contra. L'executiu ja treballa per aprovar algunes mesures que no requereixin l'aval de la cambra baixa. "En tot cas, a més d'uns pressupostos de l'Estat tenim una eina fantàstica que són els fons europeus, i que també són uns altres pressupostos", ha acabat plantejant Sánchez.

El cert és que els pressupostos de l'Estat són una de les proves de foc més importants, o la principal, de cara a poder presumir d'estabilitat, però també de projecte de govern. Si el 2026 no aconsegueix aprovar uns comptes, Sánchez es podria veure abocat a acabar el mandat sense haver-ne aprovat de nous (el calendari electoral sol complicar, encara més, les negociacions).

Recosir la confiança amb els socis

Aquest anhel de tenir uns nous comptes públics topa amb un horitzó que, almenys a curt termini, no es planteja plàcid. La relació, sempre dèbil, amb els socis d'investidura, en particular amb Junts i Podem, no travessa el seu millor moment i, en gran part, és per l'esclat del cas Cerdán (també cas Koldo o cas Ábalos). La causa oberta que ha dut el fins ara número tres dels socialistes, Santo Cerdán, a presó provisional per presumpta corrupció ha suposat, entre altres coses, una esquerda en la confiança amb tots ells fins al punt que ha planat la idea d'una moció de confiança.

A més, en el cas dels juntaires s'hi afegeixen les queixes pels incompliments del PSOE amb qüestions com l'oficialitat del català a Europa o l'aplicació de la llei d'amnistia i que manté a l'aire el retorn Carles Puigdemont. "[El nostre vot] no es pot donar per descomptat", li advertia aquest diumenge l'expresident de Junts al PSOE. Durant el balanç, Sánchez ha defensat la norma i ha tornat a deixar la porta oberta a reunir-se amb Puigdemont. Però tampoc es pot dir que la relació visqui una lluna de mel amb el PNB o ERC, tot i que els primers es mantenen en l'equilibri constant perquè governen al País Basc gràcies als socialistes. Per als republicans, que aquest dimarts veuran com es fa un pas més en el traspàs de Rodalies amb l'aprovació de la nova empresa mixta, la materialització definitiva del model de finançament és la pedra a la sabata. "Les negociacions [amb Hisenda] van malament", ha lamentat el president d'Esquerra, Oriol Junqueras, aquest dilluns.

El PP surt en tromba

Amb qui segur que no podrà comptar Sánchez és amb el PP. En una intervenció d'un quart d'hora sense preguntes, que s'ha solapat amb el final de la roda de premsa de balanç, el líder dels populars, Alberto Núñez Feijóo, ha advertit al president espanyol que no compti amb el PP quan li falli la majoria plurinacional al Congrés.

A més d'aquesta porta tancada a qualsevol mena d'entesa, els socialistes fa temps que conviuen amb els dards constants dels populars, als quals l'ombra de la corrupció torna a perseguir arran de l'esclat del cas Montoro, i la pressió sobre Sánchez perquè convoqui eleccions anticipades. De fet, Feijóo ha demanat als seus que es posin en mode electoral i estiguin preparats per fer una "neteja total" del "sanchisme" un cop arribin al Palau de la Moncloa. Per al PSOE, el cas Montoro s'ha presentat com una de les poques oportunitats per desviar el focus dels casos que l'esquitxen a ell, mentre que el PP nega que sigui "equiparable" al cas Santos Cerdán. "Sánchez ha sortit a fer un míting sobre com de bé governa, sense tenir majoria, ni paraula, ni pressupostos. Només té corrupció, comissions i àudios", ha asseverat Feijóo.

Economia i política exterior

Però ni tots els maldecaps anteriors, ni les causes obertes als tribunals que esquitxen l'entorn de Sánchez, i per les quals va prendre la decisió de reflexionar durant cinc dies, han dut el govern espanyol a caure en el desànim, o com a mínim així ho ha traslladat el cap de l'executiu. En mig de tot el terrabastall, Sánchez s'aferra a l'economia. Aquest dilluns no ha dubtat a treure pit de l'arribada de turistes estrangers a l'estiu, del nombre d'afiliats al mercat laboral o del creixement del PIB. "Davant el catastrofisme dels de sempre, l’optimisme de les dades", ha afirmat. Alhora, s'abandera de liderar una política exterior pel que fa a la guerra a la Franja de Gaza, però també a Ucraïna, que tot i iniciar en solitari acaba sumant adeptes, com és el cas del reconeixement de Palestina. En aquest sentit, Sánchez ha anunciat l'enviament aquest divendres de menjar a Gaza per ajudar a combatre la fam.

Amb tot, la compareixença d'aquest dilluns ha començat amb un xoc entre PSOE i Sumar damunt la taula pels nous permisos remunerats per naixement i cura dels fills. Finalment, els dos socis del govern de coalició han arribat a una entesa perquè aquest dimarts el consell de ministres aprovi les noves prestacions, com exigia Sumar. Per a la formació que pilota la vicepresidenta segona i ministra de Treball, Yolanda Díaz, aquest decret és com un baló d'oxigen per posar el focus en les qüestions socials i donar un impuls a la legislatura, sobretot ara que Sánchez està decidit a esgotar-la.