El Suprem no mourà fitxa malgrat l'aval del TC a l'amnistia

MadridLa Moncloa, el president de la Generalitat i l'independentisme van coincidir a demanar al Tribunal Suprem que apliqués la llei d'amnistia d'una vegada als líders del Procés un cop el Tribunal Constitucional va confirmar-ne l'aval aquest dijous, però res més lluny de la realitat. L'alt tribunal espanyol ja va deixar marcat el seu camí i no canviarà: segons el Suprem, l'amnistia no és aplicable pel delicte de malversació i, per tant, no hi haurà cap canvi immediat per a Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i la resta d'implicats en l'1-O pel delicte de malversació. "Sembla clar que no afecta", confirmen fonts del Suprem a l'ARA. A qui sí que es podrien esborrar els antecedents penals serà a Joaquim Forn, Carme Forcadell, Josep Rull, Jordi Sànchez, Jordi Cuixart, Carles Mundó, Meritxell Borràs i Santi Vila, condemnats per sedició i/o desobediència i no per malversació. El Suprem s'hi va negar en un principi argumentant que volia esperar que el TC es pronunciés sobre una qüestió d'inconstitucionalitat que havia presentat per un altre cas i ara fonts consultades per l'ARA apunten que ho han de deliberar. "Veurem", no es mullen.

L'endemà de conèixer-se la sentència del TC, que per 6 a 4 va dictaminar la constitucionalitat de la norma d'oblit judicial del Procés, no hi havia gaire enrenou al Suprem, malgrat la pressió de l'àmbit polític perquè se sentís interpel·lat. La decisió de l'organisme presidit per Cándido Conde-Pumpido era "previsible", coincideixen al TC i el Suprem, així com la resposta a la sala segona que ara presideix de manera interina Andrés Martínez Arrieta. Estava més que anunciat que ni Manuel Marchena ni Pablo Llarena mourien fitxa després de la resolució del TC. "Ja vam interpretar que no comprenia els fets provats pel delicte de malversació", insisteixen fonts del Suprem. "El marge prevaricador del Suprem es va estrenyent", ha denunciat Puigdemont en una piulada a X.

Els mateixos afectats assumien aquest dijous que la sentència del TC era un "pas endavant" i que "no comportarà cap canvi", en paraules del líder d'ERC, Oriol Junqueras, un dels que espera l'amnistia perquè s'acabi la seva inhabilitació fins a l'any 2031. Està en joc el seu dret a la participació política, igual que el del secretari general de Junts, Jordi Turull, que aquest dijous també afirmava que si pogués es presentaria com a candidat en unes eleccions hipotètiques. Per això, instava el TC a aplicar mesures "coercitives" als jutges perquè obliguessin a aplicar l'amnistia, fent ús de la reforma de l'any 2015 que permet l'òrgan de garanties a fer executables les seves resolucions.

Ara bé, fonts del TC consultades per l'ARA deixen clar que això no és possible. Aquesta sentència respon a un recurs d'inconstitucionalitat presentat pel PP que es limita a dirimir si la llei d'amnistia té encaix o no en la Constitució, però no defineix com s'ha d'aplicar la norma en els casos en què podria operar. Per això, aquestes fonts destaquen que la petició de Turull està fora de lloc. Un altre escenari ben diferent serà quan el TC deliberi sobre els recursos d'empara, en els quals els afectats sí que denuncien específicament que no se'ls hagi aplicat la llei. Aleshores sí: els magistrats s'hauran de mullar i és aquí quan es produirà el veritable xoc entre el Suprem i el Constitucional.

Els recursos d'empara

"Haurà de ser el Constitucional amb el recurs d'empara qui resolgui", admeten fonts del Suprem, que veuen "previsible" que Conde-Pumpido i la resta de membres del bloc progressista considerin que l'alt tribunal espanyol ha vulnerat el principi de legalitat en considerar que la malversació del Procés no encaixava en la llei d'amnistia. "Ja veurem què fem", apunten per a quan arribi aquest moment. De fet, el mateix magistrat instructor de la causa del Procés, Pablo Llarena, ja va manifestar públicament en una conferència a Granada fa dos mesos que els recursos d'empara "no tenen recorregut" perquè considera que el Constitucional no tindrà marge per discutir la visió del Suprem sobre la malversació.

Deia Llarena en aquella xerrada que per acreditar una vulneració de la seguretat jurídica, el TC hauria d'arribar a la conclusió que la seva interpretació és "extravagant", i creu que no és així. Ara bé, tant la Fiscalia com el vot particular que la magistrada de la sala segona del Suprem, Ana Ferrer, va dictar defensant que s'havia d'amnistiar els líders del Procés apuntaven en aquest sentit. El ministeri públic qualificava d'"artificiosa" la decisió de Llarena i Ferrer parlava directament d'"esquerdes als dics de la lògica". La magistrada progressista insistia que la seva tesi és "l'única que resulta lògica".

El retorn de Puigdemont

Quan Puigdemont presenti el recurs d'empara –just quan el TC deliberava sobre l'amnistia, el Suprem ha resolt l'incident de nul·litat del líder de Junts i li ha obert la porta a dirigir-se a l'òrgan de garanties–, podrà sol·licitar com a mesura cautelar que s'obligui el Suprem a aixecar l'ordre de detenció contra l'expresident i que, per tant, pugui circular amb llibertat per l'estat espanyol. Aquest és un plantejament inèdit i al TC subratllen que "no és predictible" el que pot passar. Caldrà estudiar-ho quan es produeixi i les circumstàncies del moment seran rellevants. Per què? Fonts de l'organisme anoten que no seria el mateix que Puigdemont estigués a l'estranger en llibertat –a tot arreu excepte a Espanya– o que estigués empresonat a l'Estat si decidís tornar. "El paràmetre de control del TC és més incisiu si estigués privat de llibertat", diuen aquestes fonts.

Els ja condemnats per l'1-O ja han presentat el recurs d'empara i van demanar que com a mesura cautelar se'ls aixequés la inhabilitació. A finals de març la Fiscalia ja s'hi va oposar i, en principi, el TC ho rebutjarà. A diferència del cas de Puigdemont, en aquest cas, el dret en joc seria el de participació política i no la llibertat. A més, concedir aquesta cautelar suposaria anticipar la resolució del fons de l'assumpte.