Llei d'amnistia

L'amnistia és constitucional... però, i ara què?

La decisió no té efectes directes sobre Puigdemont, tot i que el seu lletrat demanarà que es retirin les ordres de detenció

Junqueras i Puigdemont al ple d’ahir.
26/06/2025
4 min

MadridEl Tribunal Constitucional (TC) ha avalat l'encaix de la llei d'amnistia a la Carta Magna aquest dijous per sis vots a quatre: la majoria progressista s'ha imposat als quatre magistrats conservadors, que emetran un vot particular. La norma vol acabar així amb les conseqüències penals del Procés, però això no comportarà una aplicació immediata de la llei als líders del 2017, entre els quals, l'expresident Carles Puigdemont encara exiliat. Cal tenir en compte que la decisió de l'alt tribunal avala el conjunt de la norma de forma general, responent al recurs que va interposar el PP, però no entra a valorar com s'ha d'aplicar en els casos concrets. Segons les dades de la sindicatura de l’amnistia d’Òmnium, en el seu informe del 30 de maig, queden 48 casos de concessió d'amnisties pendents de qüestions d’inconstitucionalitat o prejudicials al TJUE, mentre que en 75 casos no constava la resposta judicial i en més de 300 no s’havia tramitat.

Recursos de les autonomies

I és que al TC, amb aquest primer veredicte, no se li acaba la feina, al contrari. És només el primer pas d'una tasca que es pot allargar fins a finals d'any. Un cop enllestit el recurs del PP, ha d'abordar els de les comunitats autònomes que també van impugnar la llei d'amnistia: es tracta d'un total de quinze. Hi ha catorze recursos impulsats per les autonomies governades pel PP i un altre per Castella-la Manxa, presidida pel socialista crític amb Pedro Sánchez, Emiliano García Page.

Aquesta deliberació, però, ja seria el mes de setembre. En tot cas, el resultat d'aquests recursos és previsible després que el Constitucional ja hagi avalat l'encaix de la llei a la carta magna arran del recurs del PP.

Qüestions d'inconstitucionalitat

No serà fins que el Constitucional comenci a abordar les qüestions d'inconstitucionalitat –n'hi ha un total de quatre– que afectarà casos individuals. Els magistrats hauran de resoldre les preguntes que diversos tribunals han elevat sobre casuístiques concretes a l'hora d'aplicar la llei.

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en va elevar un total de tres. La primera afecta els diputats d'ERC Josep Maria Jové i Lluís Salvadó i l'exconsellera Natàlia Garriga pel rol que van tenir en el sottogoverno el 2017. Estan investigats per delictes de malversació, prevaricació i desobediència. El TSJC va considerar que eren amnistiables, però va tenir dubtes en relació amb la malversació, ja qüestionada pel Suprem. En aquest sentit, en la resolució d'aquest recurs, sí que el Constitucional es podria ja pronunciar sobre la qüestió de la malversació (que indirectament afecta Puigdemont). Seria el primer cop, ja que en la resolució deliberada aquesta setmana no diu res: no s'hi ha posat perquè el PP no ho va impugnar en el seu recurs.

També el TSJC ha elevat preguntes al TC abans de decidir sobre si amnistia l'expresident Quim Torra i l'exdiputat de la CUP Pau Juvillà, en els dos casos per un delicte de desobediència per no haver despenjat llaços grocs d'edificis institucionals. També el Tribunal Suprem va elevar una qüestió d'inconstitucionalitat per un cas de desordres públics agreujats a Girona durant les protestes de la sentència del Procés l'any 2019.

Recursos d'empara

Els recursos d'empara seran els últims que abordarà el Constitucional, però són els clau per a l'amnistia efectiva dels líders del Procés. Aquest mateix dimecres el Tribunal Suprem ha rebutjat l'incident de nul·litat que havien interposat l'expresident Puigdemont i l'exconseller Toni Comín, de manera que ja tenen via lliure per presentar els seus recursos d'empara al TC. És el que ja ha fet l'exconseller Lluís Puig –que no va presentar incident de nul·litat al Suprem– i també els exconsellers Jordi Turull, Oriol Junqueras, Raül Romeva i Dolors Bassa, que han acudit al TC davant la decisió de la sala penal de no aplicar-los la llei d'amnistia perquè consideren que la malversació no és amnistiable.

Ara bé, encara que el Constitucional els hi donés la raó, la pilota després tornaria a anar al Tribunal Suprem que, en última instància, ha de decidir si els allibera de responsabilitats penals. En aquest punt, s'especula amb una opció: que el Suprem elevi una qüestió prejudicial al Tribunal de Justícia de la Unió Europa (TJUE) que qüestionaria la sentència que pugui fer el TC i retardi encara més l'aplicació de l'amnistia. Un extrem que el lletrat de Puigdemont ha intentat torpedinar ja amb els procediments oberts al TJUE: ha demanat que s'acumulin totes les preguntes que tenen a veure amb l'amnistia i que Luxemburg ha de resoldre abans d'acabar l'any.

El retorn de Puigdemont

En definitiva, del que digui el TC sobre els recursos d'empara i del pronunciament posterior del Suprem en depèn, per una banda, el retorn de l'expresident Carles Puigdemont a Catalunya després de més de set anys d'exili i, per l'altra, que els ex-presos polítics com Oriol Junqueras i Jordi Turull es puguin presentar de ple dret en unes eleccions. Qüestions que fins ara la sala penal del Suprem s'ha conjurat a impedir. En declaracions a Catalunya Ràdio aquest dijous, l'advocat de Puigdemont, Gonzalo Boye, ha apuntat que el líder de Junts retornarà una vegada s'aixequi l'ordre de detenció contra ell: "Jo imagino que el president tornarà quan s'aixequin les mesures cautelars", ha explicat Boye, que ha avançat que així ho demanarà quan presenti els recuros d'empara de Puigdemont i Toni Comín. No preveu que ho resolguin durant les vacances.

En tot cas, Boye ha confiat que els jutges no actuïn "sediciosament" i es neguin a aplicar l'oblit judicial quan ja hagi rebut llum verda per part de l'òrgan de garanties. "La creativitat té un límit", ha dit sobre els subterfugis que podrien mirar de trobar per esquivar la llei. L'advocat de Lluís Puig, Jaume Alonso Cuevillas, ja havia presentat el recurs d'empara en nom de l'exconseller perquè se l'amnistiï plenament. "Tindrà el Constitucional prou valentia per dir el que hauria de dir sense cap mena de dubte?", s'ha preguntat, en declaracions a RAC1. Si no, ha dit, la via serà el Tribunal Europeu de Drets Humans.

stats