Per què el Suprem no fa pública la sentència contra el fiscal general?
El tribunal va avançar la decisió, però els magistrats encara treballen en el text de la sentència
MadridFa quinze dies que el Tribunal Suprem va informar que inhabilitava el fiscal general de l'Estat. Va comunicar la decisió, però el text complet de la sentència –amb els motius de la condemna– quedava per a més endavant. La urgència amb què es va fer la deliberació dels jutges, tot just una setmana després que acabés el judici, va ser una sorpresa per a tothom. D'aleshores ençà, cada matí plana l'interrogant sobre si serà el dia que coneixerem la sentència. Però encara no arriba. I això ha incitat múltiples lectures: fonts del Suprem consultades per l'ARA sostenen que la tardança "no és extraordinària ni estranya", mentre que la Unió Progressista de Fiscals expressa una "profunda preocupació" i denuncia un "maltractament institucional". Sigui com sigui, la realitat és que Álvaro García Ortiz va renunciar al càrrec i el govern espanyol va iniciar el procés de substitució, cosa que culminarà en els pròxims dies amb el nomenament formal de la seva substituta. Teresa Peramato, de fet, podria prendre possessió abans de conèixer-se el contingut de la sentència contra el seu antecessor.
És habitual que s'avanci una decisió? Preguntades per aquest mitjà, les mateixes veus del Suprem justifiquen que avançar la decisió és una pràctica normal en "assumptes mediàtics o transcendents" o en causes amb vots particulars –que discrepen del veredicte majoritari–. En aquest cas, les dues magistrades progressistes eren partidàries de l'absolució i emetran un vot particular. A més, recorden que el Tribunal Constitucional també acostuma a anunciar les decisions abans de donar a conèixer les sentències íntegres.
Un advocat d'una acusació popular contra el fiscal general de l'Estat sosté a l'ARA que el temps d'espera "no té res d'especial" i nega que hi hagi "cap mena d'endarreriment". Un altre lletrat afegeix que "el que seria estrany seria que la sentència fos més ràpida", perquè el Suprem "ha de raonar molt" i considera que és "raonable i lògic" que primer s'avanci la condemna i després es redacti la sentència. Tanmateix, el magistrat emèrit del Suprem José Antonio Martín Pallín creu que "no és normal" que hagin passat tants dies i ho veu com un "menyspreu".
Des del Suprem, posen a sobre de la taula altres exemples de casos en els quals ha passat un temps entre que s'ha anticipat la decisió i que s'ha emès la sentència: un mes i deu dies en l'assassinat de l'Asunta per part dels seus pares, cinquanta dies en el cas dels ERO d'Andalusia –amb l'agost entremig–, vuit dies en l'anul·lació de l'adquisició d'accions de Bankia en la seva sortida a borsa i sis dies en el recurs de la família Franco contra l'exhumació del dictador. Més enrere, el 2003, el Suprem va il·legalitzar Batasuna: primer va anunciar-ho i, deu dies més tard, la sentència va quedar negre sobre blanc.
Una comparació "improcedent i inapropiada"
Els fiscals progressistes invaliden aquesta comparació i creuen que és "clarament improcedent i inapropiada", donat que en els casos anteriors –excepte el de Batasuna– el Suprem resolia recursos de cassació –l'última instància després de les sentències de tribunals inferiors– i, en canvi, en el cas del fiscal general de l'Estat ha d'emetre la primera sentència: era un judici en "primera i última instància", al·leguen. A més, en aquest cas, amb un fiscal general al banc dels acusats, reclamen "estàndards reforçats de motivació, transparència i respecte a les garanties".
En un comunicat difós la setmana passada, la UPF denunciava que la "falta de fonamentació jurídica" manté la societat en un "estat d'incertesa" que és "incompatible" amb el "funcionament regular de la justícia en democràcia". "La motivació és essencial i no pot endarrerir-se", subratllava. Els fiscals progressistes esgrimien que avançar la decisió sense detallar-ne la motivació "trenca els estàndards democràtics de transparència i justícia", produeix una "greu inseguretat jurídica" i genera un "dany institucional i personal difícilment reparable". "Quan la motivació es dilata durant dies o setmanes, es debilita la confiança pública, s'enterboleix el debat democràtic i s'alimenten sospites que perjudiquen totes les institucions", postil·lava.
El canvi de ponent
En part, un dels motius que va precipitar l'anunci de la condemna del fiscal general de l'Estat va ser el canvi de ponent. Inicialment, l'encarregada de redactar la sentència era la progressista Susana Polo –coneguda a Catalunya perquè va instruir el cas del Tsunami Democràtic contra Carles Puigdemont–. Ara bé, com que era partidària de l'absolució i estava en minoria –només l'avalava Ana Ferrer–, la ponència va acabar recaient en el president de la Sala Penal, Andrés Martínez Arrieta, escudat per la majoria conservadora del tribunal: cinc a dos. Fonts del Suprem admeten que era previsible que aquest canvi transcendís i, per tant, s'hauria pogut deduir que el veredicte seria la condemna. I el Suprem va optar per oficialitzar-ho i evitar que Álvaro García Ortiz se n'assabentés per altres vies.
De fet, sis dies després de conèixer-se la decisió del Suprem, La Hora de La1 va difondre un àudio en el qual s'escoltava Andrés Martínez Arrieta: "Concloc, que he de posar la sentència del fiscal general", deia al final de la seva intervenció en un curs organitzat pel Centre d'Estudis del Col·legi de l'Advocacia de Madrid –que va ser una de les acusacions populars al judici de García Ortiz–. Amb la perspectiva del temps, això podia fer entreveure que si ell es feia càrrec de la sentència, seria condemnatòria.