"No va malversar per benefici personal": la Fiscalia defensa amnistiar Puigdemont al Suprem
La defensa de l’expresident argumenta que ha de ser el TSJC qui decideixi si s'aplica l’amnistia a l’expresident i a Comín
MadridEl futur de Carles Puigdemont passa aquest dilluns pel Tribunal Suprem. La sala d'apel·lacions ha celebrat una vista pública per estudiar l'aplicació o no de l'amnistia a l'expresident i els exconsellers Toni Comín i Lluís Puig, mig any després que el jutge Pablo Llarena els hi negués definitivament perquè considera que en el seu cas el delicte de malversació no és amnistiable. En la sessió, que ha durat poc més d'una hora, la Fiscalia ha sortit en defensa dels dirigents independentistes durant el Procés i ha lamentat "l'erràtica" aplicació que s'està fent de la norma. "No es pot afirmar amb serietat que van malversar per benefici personal", ha argumentat la tinent fiscal del Suprem, María Ángeles Sánchez Conde, que ha desmuntat la tesi de Llarena.
El magistrat instructor, en línia amb el criteri majoritari de la sala penal, va aplicar la interpretació que destinar diners públics al referèndum era una manera d'enriquir-se personalment, atès que els impulsors de la consulta deixaven de posar diners de la seva butxaca i se n'estalviaven. D'aquesta manera, justificava que no poden ser perdonats. La llei d'amnistia exclou la possibilitat d'aplicar-la a les persones que amb el desviament de fons obtinguessin un "benefici personal de caràcter patrimonial". El jutge va prendre la decisió al juliol i la va confirmar dos mesos després, quan va tombar tant el primer recurs dels processats com el que van presentar la Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat.
Els serveis jurídics de l'Estat, en la mateixa línia que el ministeri públic, han defensat aplicar l'amnistia als recurrents. "La norma és clara", ha apuntalat la Fiscalia, que considera "sorprenent" arribar a la conclusió "artificiosa" que van desviar fons públics per promoure el referèndum de l'1 d'octubre del 2017 amb l'objectiu d'obtenir un enriquiment personal, un supòsit que la tinent fiscal creu que el Suprem "s'inventa". Sánchez Conde també ha negat que s'hagin vist afectats fons de la Unió Europea, una altra de les excepcions que preveu la norma, i ha remarcat que l'objectiu de l'1-O era "pressionar" el govern espanyol per obrir una negociació.
"La interpretació que ha fet el magistrat instructor contravé l'esperit i la lletra de la llei d'amnistia. No tinc cap dubte que el legislador pretenia l'aplicació a tots els fets i delictes relacionats amb el referèndum de l'1-O, també els tipificats com a malversació", ha defensat l'advocat de Puigdemont i Comín, Gonzalo Boye. El lletrat s'ha acollit al vot particular de la magistrada de la sala penal Ana Ferrer, que va contravenir el criteri majoritari i va defensar que s'apliqués la norma als condemnats per malversació en el judici del Procés –Oriol Junqueras, Dolors Bassa, Raül Romeva i Jordi Turull–. Ferrer no participarà en aquesta decisió sobre Puigdemont, Comín i Puig, ja que són els magistrats Vicente Magro –exsenador del PP–, Eduardo de Porres i Susana Polo els que conformen el tribunal que l'ha de prendre.
"Només cal saber llegir per saber que la llei és totalment aplicable al supòsit que ens ocupa", ha dit l'advocat de Puig, Jaume Alonso-Cuevillas, que ha denunciat un "intent d'imposar la voluntat i la ideologia pròpies per sobre de la voluntat del legislador". Tanmateix, la decisió final difícilment serà favorable a Puigdemont i la resta d'exiliats. Ara bé, si els tornen a denegar l'amnistia, hauran esgotat el recorregut al Suprem i ja tindran via lliure per acudir al Tribunal Constitucional (TC). El tribunal de garanties, de fet, ja ha admès a tràmit els primers recursos d'empara de Junqueras, Romeva i Bassa, condemnats per l'1-O, després del cop de porta a l'amnistia del jutge Manuel Marchena.
La decisió, en mans del TSJC
En la vista pública, la data de la qual va ser avançada per l'ARA, Boye ha argumentat que qui és competent per pronunciar-se sobre l'amnistia és el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), i no el Suprem. L'advocat sosté que l'alt tribunal hauria de passar la pilota al TSJC pel fet que Puigdemont va ser elegit diputat al Parlament i a Comín la Junta Electoral Central (JEC) li va negar la condició d'eurodiputat. Boye ho ha defensat esgrimint que la norma fa una distinció entre qui és competent per aixecar les mesures cautelars quan la causa està en fase d'instrucció, que seria el jutge que tingués el procediment en marxa, i qui ha d'aplicar l'amnistia, que seria el "jutge competent". En el primer cas és Llarena, però en el segon és el TSJC.
En la vista també ha intervingut la defensa de Marta Rovira, l'ex secretària general d'ERC, per rebatre justament la petició de Vox, acusació popular, de no aplicar tampoc l'amnistia al delicte de desobediència pel qual està processada. El seu advocat, Íñigo Iruín, també ha defensat que qui és competent en el seu cas és el TSJC.
Vox apunta al finançament il·legal
Vox, en canvi, ha defensat que no se'ls apliqui l'amnistia a cap d'ells i ha fet una interpretació dels fets que va encara més enllà de la feta per Llarena. L'advocada del partit d'extrema dreta, Marta Castro, ha apuntat a un possible finançament il·legal dels partits independentistes a través de la malversació per l'1-O. "Com podem desvincular aquests fets d'un possible finançament il·legal dels partits que han impulsat aquests fins il·lícits?", ha plantejat justament el mateix dia que s'ha fet públic que la Fiscalia Anticorrupció ha obert una investigació per aquest delicte contra el partit de Santiago Abascal.