'No' a acudir a Europa: la majoria del TC supera el primer debat sobre la llei d'amnistia

MadridEl Tribunal Constitucional ha engegat una setmana clau amb el debat sobre si l'amnistia encaixa o no a la Constitució. Aquest dilluns, després de tres hores de deliberació, una majoria de l'òrgan ha decidit oposar-se a anar al Tribunal de Justícia de la Unió Europea amb una qüestió prejudicial, que és una de les coses que plantejava el sector conservador, segons expliquen fonts de l'alt tribunal. D'aquesta manera, la majoria progressista del TC, tot i que no hi ha hagut votació, ha superat el primer bloc de debat sobre la norma després que hagin intervingut tots els membres de l'alt tribunal. La decisió de no acudir a Europa és rellevant, perquè si no s'hauria retardat tot el debat.

Aquest dimarts, doncs, tal com estava previst seguirà la discussió a partir de les deu de matí i a partir de dijous o divendres s'espera que hi hagi una sentència sobre el recurs d'inconstitucionalitat que el PP va presentar en contra de la llei d'oblit judicial. En tot cas, la discussió al TC no ha tingut el protagonisme que s'esperava fa unes setmanes: la majoria de focus mediàtics estaven posats en la declaració de l'exministre José Luis Ábalos i Koldo García al Tribunal Suprem, que esquitxen el PSOE i estrenyen el cercle judicial contra el president espanyol, Pedro Sánchez.

Qui és qui

Sobre la taula els magistrats tenen la ponència –l'esborrany de la sentència– que va elaborar la vicepresidenta del tribunal, la progressista Inmaculada Montalbán, que avala la mesura de gràcia però no es pronuncia sobre la malversació, clau per al futur de l'expresident Carles Puigdemont, ja que això no formava part del recurs que van presentar els populars. L'escrit de Montalbán dona llum verda al gruix de la llei i desmunta la gran majoria d'arguments que el PP hi esgrimia en contra en el seu recurs. "El legislador pot fer tot el que la Constitució no prohibeixi explícitament o implícitament", planteja la ponència, que només estima tres motius menors d'inconstitucionalitat.

En el debat participen fins a deu magistrats, ja que dos d'ells han sigut apartats de la deliberació de l'amnistia: un és l'exministre de Justícia Juan Carlos Campo, que va demanar-ho a petició pròpia perquè quan era membre del govern espanyol es va pronunciar en contra de l'amnistia durant el procés d'indults als presos polítics; i l'altre, José María Macías, que quan formava part del CGPJ va promoure un dur text contra la llei d'amnistia, conjuntament amb el sector afí als conservadors. Des de Vox, aquest dilluns han assegurat que els "magistrats decents" del TC "no haurien de participar" al ple de l'amnistia per "no donar sensació de normalitat". Un consell que no han seguit ni els conservadors: tots els membres del Constitucional han estat discutint durant més de tres hores.

Els magistrats progressistes

En el bàndol progressista hi ha el mateix president del TC, Cándido Conde Pumpido, que va arribar a l'alt tribunal el 2017. Fiscal general de l'Estat en l'època de José Luis Rodríguez Zapatero, manté una rivalitat eterna amb qui va presidir la sala penal del Tribunal Suprem durant el judici del Procés, Manuel Marchena. Ara pot ser l'encarregat de deixar en paper mullat aquella resolució si, tal com sembla, el ple avala l'amnistia. En el seu moment, però, Conde Pumpido va mostrar-se molt crític amb l'independentisme, tant és així que es va apartar —després de ser recusat— de les deliberacions del Constitucional sobre la sentència de l'1-O, ja que havia manifestat públicament que es tractava d'accions "delictives" i que calia utilitzar l'instrument "més contundent de l'estat de dret" en contra dels líders del referèndum. Ara, la dreta ha presentat Conde Pumpido com una corretja de transmissió de la Moncloa.

En el grup dels progressistes també hi ha un altre nom important, que és el d'Immaculada Montalbán, la ponent de l'esborrany de sentència que se sotmet a debat. Considerada propera a la ministra Margarita Robles de la seva època al CGPJ i especialitzada en temes de violència masclista, pot convertir-se en la pròxima presidenta l'any que ve quan acabi el mandat de Conde-Pumpido. Ja ha tingut un rol polèmic anteriorment: quan va desmuntar la sentència dels ERO del Suprem que afectava el PSOE andalús.

En la mateixa línia progressista també hi ha Ramón Sáez Valcárcel, que, considerat fins i tot a l'esquerra del PSOE, va redactar la sentència de l'Audiència Nacional que va absoldre la cúpula dels Mossos; així com María Luisa Balaguer, que va ser una de les magistrades que va trencar la unanimitat al TC amb relació al judici de l'1-O. A més a més, en la sensibilitat progressista que ha d'avalar l'amnistia, s'hi compta Laura Díez, una catalana provinent de Consell de Garanties Estatutàries que va ser nomenada a proposta del govern espanyol, i María Luisa Segoviano, que va ser la primera dona a presidir una sala del Suprem i que té unes declaracions que van generar polèmica: va dir que el dret a l'autodeterminació s'havia d'estudiar.

Els magistrats conservadors

Amb José María Macías fora de joc, només queden quatre magistrats conservadors: Concepción Espejel, Enrique Arnaldo, César Tolosa i Ricardo Enríquez. Els tres primers són els que en les darreres setmanes han liderat l'ofensiva per aturar la deliberació de l'amnistia, fins al punt que van ser els que van reclamar al president del TC, Cándido Conde Pumpido, que no dictés sentència fins que la justícia europea es pronunciés sobre la llei —allà ja hi ha una carpeta oberta a petició d'altres tribunals.

Espejel, en contraposició a Sáez Valcárcel, va ser la magistrada que a l'Audiència Nacional es va oposar a l'absolució de la cúpula dels Mossos d'Esquadra liderada per Josep Lluís Trapero. Al seu torn, a l'historial d'Arnaldo hi ha la seva proximitat amb el ja traspassat ex fiscal general de l'Estat José Manuel Maza, que va interposar la querella pel Procés, i també amb Manuel Marchena. També va ser polèmic en la seva elecció perquè va estar imputat pel cas Palma Arena –finalment no va anar a judici– i també per compatibilitzar, quan era lletrat al Congrés, l'assessorament privat amb el govern del PP a les Balears. Per tot plegat, els independentistes personats al TC per la llei d'amnistia van intentar apartar-lo, cosa que no es va acceptar per part del ple. Tampoc es va avalar la recusació d'Espejel.

Pel que fa a César Tolosa, va ser una de les últimes incorporacions conservadores, arran del pacte PP-PSOE per la renovació del CGPJ, provinent del Suprem, així com Enríquez, que també prové del mateix tribunal.

Tots es veuen les cares aquesta setmana per fer un pronunciament clau per a la legislatura espanyola.