Tercer examen electoral a l'Estat: arrenca la campanya a Castella i Lleó
El PP pot tornar a guanyar quedant lligat a Vox amb un PSOE amb millors perspectives i una esquerra dividida
MadridTercera cita electoral autonòmica en menys de tres mesos. Castella i Lleó agafa el relleu d'Extremadura, i l'Aragó i esdevé durant les dues setmanes vinents el camp de batalla dels principals partits de l'Estat. Pedro Sánchez, Alberto Núñez Feijóo i Santiago Abascal se sotmeten de nou a examen el 15 de març en uns comicis que tornen a tenir una marcada lectura estatal. La recent decisió de la direcció del PP d'implicar-se directament en les negociacions amb Vox per aconseguir investir els candidats –María Guardiola i Jorge Azcón– a les dues comunitats que l'han precedit certifica que els líders estatals s'hi juguen molt més que un govern territorial en plena cursa cap a les eleccions generals previstes per al 2027. Ara per ara, les enquestes dibuixen, a grans trets, un escenari molt similar a l'extremeny i l'aragonès.
El baròmetre preelectoral del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) pronostica una victòria del PP, entre 28 i 38 escons, encara lluny de la majoria absoluta que se situa en 42. En les anteriors eleccions, del 2022, el candidat popular Alfonso Fernández Mañueco en va obtenir 31. Podria, per tant, millorar lleugerament els resultats, si bé continuaria lligat a Vox. L'equip de Feijóo ja té coll avall que el seu destí està unit a l'extrema dreta i, a les portes de la campanya electoral que ha arrencat aquest divendres, ha optat per centralitzar la negociació amb els d'Abascal, quan fins ara ho havia deixat sempre en mans dels territoris. Mañueco, de fet, va ser el primer a tancar un acord de govern amb Vox, fa quatre anys, quan Feijóo encara no havia agafat les regnes del partit.
De moment, Abascal ha rebutjat les condicions dels populars i les negociacions encara sense fruit són l'escenari que marca un incert inici de campanya. Dimarts que ve, els actes electorals coincidiran amb la votació del primer intent d'investidura de Guardiola a Extremadura –probablement fallit– i amb la constitució de les Corts de l'Aragó. Aquest escenari de bloqueig a la dreta insufla optimisme a un PSOE que encara aquests comicis amb millors perspectives que a Extremadura o l'Aragó.
La figura de Mañueco, que ja fa set anys que governa, arrossega més desgast que la de Guardiola o Azcón i carrega, a més, la motxilla de la gestió dels incendis a Castella i Lleó d'aquest estiu que van provocar que se'l qüestionés políticament i als tribunals –la Fiscalia va obrir una investigació contra ell–. Si bé cap enquesta assenyala els socialistes com a guanyadors, el seu candidat, Carlos Martínez, reclama al PP que es comprometi a garantir que deixarà governar la llista més votada, de manera que mostra l'aparent convicció que podria ser la del PSOE. En l'arrencada de campanya, amb presència de Pedro Sánchez, els missatges s'han centrat en advertir contra els "atropellaments i involucions" que pot suposar deixar governar la dreta i l'extrema dreta.
Abans que Vox sortís del govern l'estiu del 2024, a Castella i Lleó es va plantejar precisament un polèmic protocol antiavortament, que el president espanyol recupera ara en campanya com a exemple de polítiques involucionistes. A diferència de l'Aragó, on va concórrer una exministra, Martínez no és un candidat sanchista, sinó que el seu ascens està lligat al municipalisme. És alcalde de Sòria des del 2007 i encara hi governa amb majoria absoluta. El CIS el situa molt a prop del PP en percentatge de vots i li dona gairebé els mateixos escons que el 2022, quan en va obtenir 28, amb una estimació d'entre 26 i 35.
Les disputes internes de Vox
Vox ha tornat a plantejar una campanya electoral personalista el pes de la qual recau principalment en Abascal. Aquest plantejament els ha funcionat a Extremadura i l'Aragó, on han doblat resultats. Segons el CIS, a Castella i Lleó també podrien millorar la seva representació, amb entre 11 i 19 escons quan en van obtenir 13 fa quatre anys. Ara bé, en aquest territori ja partien d'haver obtingut un 17% dels vots i, des d'aquesta base, l'increment de l'extrema dreta podria ser menys pronunciat. "Estem segurs que, com a Extremadura i l'Aragó, aconseguirem que hi hagi molt més Vox", ha proclamat a l'inici de campanya el candidat oficialista Carlos Pollán. La sobrevolen les disputes internes al partit d'extrema dreta, amb l'últim escàndol a Múrcia i la recent polèmica amb Javier Ortega Smith.
Justament a Castella i Lleó, dos dels tretze diputats de Vox, crítics amb la direcció, van ser expulsats del grup parlamentari. Poc després va dimitir el seu líder, Juan García-Gallardo, enemistat amb Abascal i que ha aprofitat les últimes dissensions internes per retreure al president de Vox que "li molesten tots aquells que tenen personalitat i un perfil propi".
L'esquerra, per separat
A diferència d'Extremadura, on va concórrer una única candidatura a l'esquerra del PSOE, a Castella i Lleó no hi ha hagut pacte entre Podem i la coalició formada per Esquerra Unida, Moviment Sumar i Verds Equo. El CIS deixa fora de les Corts els liles, que aquesta legislatura tenien un diputat, mentre que veu opcions que l'altra candidatura n'obtingui fins a quatre. En ple debat sobre la unitat d'aquest espai polític i amb el recent anunci de la renúncia de Yolanda Díaz, un mal resultat de Podem afegiria pressió als de Ione Belarra per unir-se a la resta de partits que ja han confirmat que aniran plegats. D'altra banda, els partits provincialistes Unió del Poble Lleonès (UPL), Per Àvila i Sòria Ja tindrien opcions de tornar a obtenir representació.