Eleccions municipals
Política11/02/2023

Ada Colau: "Trias clarifica el debat: ¿volem tornar al turisme de barra lliure?"

Alcaldessa de Barcelona

BarcelonaAda Colau (Barcelona, 1974) s'enfronta al repte d'aconseguir la seva segona reelecció com a alcaldessa de Barcelona. Malgrat els vuit anys de mandat, se la veu còmoda confrontant el seu model de ciutat amb el de Xavier Trias. Per això demana fer-se les fotos en una de les seves grans apostes de mobilitat: el tramvia.

Què en pensa de la proposta d’un grup d’experts de fer una pista per al Prat damunt del mar?

— Es tracta d’una obra faraònica, insostenible i caríssima, que s’allunya del sentit comú i de la bona gestió. Necessitem més trens, més transport públic i menys massificació turística. És decebedor que ERC obri finalment la porta a l’ampliació de l’aeroport dient que estudiarà aquesta proposta.

Calia suspendre temporalment les relacions amb Israel i l’agermanament amb Tel-Aviv?

— Un primer matís. No hem suspès les relacions amb Israel, sinó amb el govern d’Israel. Nosaltres mantenim les relacions amb el poble d’Israel, i la comunitat jueva de Barcelona ho sap. Tenim un compromís ferm amb l’antisemitisme que, de fet, exercim quan participem en tots els actes de condemna de l’Holocaust. És molt important diferenciar el poble jueu del govern d’Israel. Amnistia Internacional, Humans Rights Watch, els relators de Nacions Unides, etc. parlen d’apartheid des de fa anys. I hi ha hagut més de 100 entitats que ens han demanat aquest posicionament. Algú ha de trencar el silenci.

Si hi hagués institucions o organismes que li demanessin repensar les relacions de la ciutat amb països com els Emirats Àrabs Units, Turquia, Rússia o la Xina, ho faria?

— Plenament disposada a parlar-ne. Crec que la diplomàcia de ciutats ha de servir també per a això. L’escriptor Salah Jamal explicava l’altre dia a la roda de premsa que ell va estar a la signatura de l’agermanament amb Tel-Aviv. I que des de llavors no s’ha complert res del que havia de fer aquell agermanament. Al contrari, la situació no ha fet més que empitjorar. Crec recordar que deia que en aquell moment hi havia 20.000 colons, ara estem en uns 500.000 o 700.000. Israel utilitza les relacions de la seva capital, Tel-Aviv, per netejar la seva imatge. Demanem que Barcelona no formi part d’aquesta normalització.

Cargando
No hay anuncios

¿Han suspès l’agermanament amb més ciutats?

— Amb Sant Petersburg arran de la invasió russa d’Ucraïna, en què la culpable no és exactament la ciutat, però davant d’un fet tan greu ens ho va demanar el cònsol d'Ucraïna i el mateix alcalde de Kíiv.

¿La coalició amb el PSC, amb els seus socis de govern, ha deixat de funcionar?

— La coalició ha funcionat raonablement bé malgrat que ara tothom necessita posicionar-se i marcar diferències.

I avui encara funciona?

— Sí, perquè crec que hem tingut una relació de lleialtat. Tenim diferències? I tant, per exemple amb l’ampliació de l’aeroport, amb l’Hermitage, amb la regulació del turisme, amb l’urbanisme... El PSC no hauria fet la regulació del turisme que hem fet nosaltres tancant milers de pisos turístics il·legals o enfrontant-nos als fons voltors i posant multes als especuladors immobiliaris. El Partit Socialista no ho hauria fet mai de la vida. Jo reivindico el govern de coalició.

Cargando
No hay anuncios

¿Hauria sigut més plàcid un pacte de govern amb Esquerra?

— Considero que hem governat amb el PSC i ERC. Sincerament l'hi dic. Hem tingut un pacte d’estabilitat de facto amb Esquerra Republicana, a la qual l'hi agraeixo moltíssim. Ho he dit sempre, i és bo ser agraït en política. Malgrat unes circumstàncies difícils, Esquerra Republicana, des del primer moment, ha tingut una actitud constructiva.

Si quedés primera i ho necessités, amb qui preferiria formar coalició?

— Aspiro a quedar primera, efectivament, crec que tenim opcions de guanyar i que som els únics que tenim model de ciutat. De models alternatius no n’he sentit cap. Jo soc molt clara: si guanyo les eleccions serà per ser alcaldessa d’un govern progressista. Soc l’única que ho garanteix. Tant ERC com el PSC han obert la porta a fer pactes amb Junts i el senyor Trias.

Si necessités el suport del PP, l’acceptaria?

— No. Amb el Partit Popular és evident que no coincidim en res.

Cargando
No hay anuncios

Això també ho deia del senyor Valls.

— El senyor Valls va prendre una decisió tàctica per ser notícia un dia i va decidir votar-me, és veritat. Però jo no he acordat res de la ciutat amb el senyor Valls.

Trias i Collboni ja han dit que o són alcaldes o marxen. Vostè què farà?

— Jo em presento per ser alcaldessa. Porto vuit anys d’alcaldessa i em presento a un últim mandat. No podrem governar sols i volem liderar un govern d’esquerres. Si hi hagués qualsevol altre resultat, ja ho valoraríem l'endemà conjuntament amb l’organització.

¿Veu a Jaume Collboni més a prop de sumar-se a un pacte d’esquerres o de buscar una entesa amb el senyor Trias?

— Em preocupa l’actuació erràtica del senyor Collboni. Crec que ha fet una cosa que ningú ha entès, ni els seus votants, ni la major part dels seus companys de partit. Ha fet una cosa molt estranya: abandonar d’un dia per l’altre les seves responsabilitats, sense previ avís i dient que ho fa per fer campanya amb llibertat. Crec que ha estat molt irresponsable i que és fruit del nerviosisme, com també obrir la porta a un pacte amb Trias, amb Junts. Jo no crec que la majoria dels votants socialistes vulguin aquest gir a la dreta. El senyor Collboni ha d’aclarir si obre aquesta porta.

Cargando
No hay anuncios

¿Beneficia a la seva candidatura l’existència d’un antagonista tan clar com Xavier Trias?

— Jo crec que això no ha d’anar ni de Trias ni de Colau, ha d’anar de quin model volem per a Barcelona per afrontar el segle XXI. Perquè ens hi juguem moltíssim. El senyor Trias potser ajuda a clarificar aquest debat perquè, efectivament, s’ha presentat amb un únic punt en el programa: fer-me fora a mi per tornar al passat. ¿Vol tornar al turisme de barra lliure i que hi hagi milers de pisos turístics il·legals com quan ell era alcalde? ¿Aixecarà les vies del tramvia?

Per què creu que vostè aixeca passions a favor i en contra?

— Hem fet molts canvis a la ciutat, una transformació urbana de referència internacional. Mentre es fa aquesta transformació, jo entenc perfectament que pugui haver-hi part de la ciutadania que tingui dubtes, que tingui pors, fins i tot legítimes, perquè són novetats que, fins que no hagi culminat aquesta transformació, fins que no acabin les obres, poden crear dubtes. És absolutament legítim. I que hi hagi debat és bo. Una altra cosa és que hi hagi campanyes organitzades. Això ho hem vist, ho ha vist tothom, perquè m’ho diuen pel carrer: “És tan exagerat com van a per tu!” Però qui desfaria ara l'avinguda Meridiana? O la plaça de les Glòries? O la pacificació del carrer Gran de Sant Andreu?

Qui hi ha darrere d’aquestes campanyes?

— Hi ha diferents interessos que és evident que hem tocat. Quan vam arribar, vam dir que no ens semblava normal tenir l’aigua privatitzada amb un contracte que es va fer en el franquisme. Això ens ha portat una oposició duríssima d’una multinacional que té l’aigua privatitzada, encara que es digui Aigües de Barcelona. Ens ha posat querelles, ens ha fet una guerra de lawfare espectacular, ha finançat mitjans digitals per generar fake news i campanyes en contra nostra. Aquest és un dels exemples dels interessos que hem tocat i que ningú havia qüestionat, ni el PSC ni Convergència. Ens ha costat moltes querelles, molts maldecaps, però hem aguantat perquè no hem vingut aquí a passar l’estona. Un altre exemple claríssim són els grans interessos immobiliaris. O quan hem defensat el sector del taxi.

Cargando
No hay anuncios

¿Ha vist l’article que va publicar dijous d’aquesta setmana el 'Financial Times'? És molt crític amb Barcelona i no recull cap font del consistori...

— Respecto l'opinió del diari, però jo puc oferir dades. Les dades d’avui diuen que hi ha menys atur que els darrers quinze anys, que estem atraient inversió estratègica més que mai —el 70% de les tecnològiques de l’Estat venen a Barcelona—, que hem captat esdeveniments estratègics: el congrés de l’audiovisual, el Mobile World Congress, Cisco, la Copa Amèrica, la Capital Mundial de l’Arquitectura…

Una de les fonts de l’article és Foment del Treball. Ho entén?

— Quan fan aquesta campanya de dir que Barcelona està en decadència, el que fan és d’oposició política, no d’actor econòmic. Si el senyor Sánchez Llibre vol tornar a la política, hi té tot el dret i benvingut. Ara, si representa les empreses i els interessos econòmics, donar una falsa imatge de la ciutat, negativa a nivell internacional, va en contra de la ciutat i dels interessos econòmics que diu representar.

Alcaldessa, els ciutadans de Barcelona continuen veient la ciutat bruta.

— Hem tingut mala sort perquè vam tenir la coincidència de la sortida de la pandèmia –amb tot el que va generar, com el fenomen dels botellons– amb el canvi de la contracta, que es canvia cada deu anys, perquè és el més gran de l'Ajuntament.

I el més car.

— I el més car, sí. El 10% del nostre pressupost. Més de 300 milions d’euros anuals. Destinem més diners que mai a neteja, però es va donar la coincidència i ha generat problemes. Això és indiscutible i em sap molt greu, especialment pels barris que s’hagin pogut veure més afectats, com Horta o el Poble-sec. Hi ha hagut uns mesos complicats i no tinc cap problema en reconèixer-ho. Però està millorant molt.

Cargando
No hay anuncios

¿Creu que Barcelona ha perdut pistonada, com diuen alguns?

— Jo crec que Barcelona està cada cop rebent més reconeixement internacional precisament com una ciutat que lidera el futur. Una ciutat que està liderant la resposta a l'emergència climàtica. Les superilles han estat reconegudes per les Nacions Unides, i moltes ciutats europees, com Berlín o Viena, o Los Angeles als Estats Units, les estan adoptant. Som líders en habitatge social, estem fent nous serveis públics com el dentista, el psicòleg… Hem posat les escoles al centre del model de la nostra ciutat i en el pròxim mandat ho vull fer encara més.

Amb la gravetat de la situació de l’habitatge a Barcelona, ¿confia que sortirà la llei d’habitatge amb els límits al lloguer? ¿Els seus socis podrien haver fet més?

— És cert que el Partit Socialista hi és molt reticent. Em consta que, específicament la senyora Calviño, és molt reticent a aquesta regulació. Aquesta llei ha de sortir, però ha de sortir per ser efectiva. Si ens intenten colar una llei que no és efectiva, els nostres vots no hi seran. Ha de ser una llei que reguli i posi uns màxims, que eviti les pujades abusives dels lloguers. Perquè existeix el dret a l'habitatge i no el dret a l'avarícia. Pedro Sánchez s’hi juga la seva credibilitat.

Com s’explica la crisi del govern espanyol amb la llei del només sí és sí? Com s’ha fet aquest embolic tan gran?

— Jo crec que no s’han d’amagar les coses i, efectivament, es pot dir que s’ha fet un bon embolic. Crec que ha estat un error. No d’una única persona, crec. El que és important és esmenar-ho al més ràpid possible. Com a dona feminista, estic trista i preocupada perquè és una llei que clarament és un avenç i que reivindico. El que sí que li demano al govern de coalició és que s’asseguin amb la màxima discreció possible i que tanquin aquesta crisi ja.

Cargando
No hay anuncios

¿Estaria a favor del que proposa el PSOE: de tornar a apujar les penes?

— Jo crec que han sortit ja moltes juristes progressistes que assenyalen que les penes a Espanya ja són molt elevades comparades amb altres codis penals. El que sí que volem totes les dones, crec, és que les penes siguin proporcionals. El que passava quan no hi havia el consentiment és que coses que eren violacions no es tipificaven com a violació. El problema no era la pena, sinó la tipificació del delicte.

La seva formació sempre ha defensat un referèndum pactat sobre l’autodeterminació. Vostè va dir l’altre dia que votaria no en aquest referèndum. ¿M’explica per què i què ha canviar des de l’1-O?

— Jo l’1-O no vaig votar . No ha canviat res en aquest sentit. Mai he sigut independentista, però sempre he estat a favor del dret a decidir. No he sigut independentista mai, i soc d’aquestes ingènues, com el John Lennon, que m’agradaria que s’acabessin les fronteres en general, però no estic d’acord amb l’statu quo. Ara bé, com es resol això? Crec que la via unilateral no era la manera, l'única manera en democràcia és el diàleg. Pot ser més feixuga i més llarga, però és la que hi ha. Crec, humilment, que els fets ens han donat la raó.

Una última pregunta, i si pot ser amb una única frase. Per què Ada Colau vol tornar a ser alcaldessa de Barcelona?

— Vull tornar a ser alcaldessa de Barcelona per consolidar un canvi i una transformació de la ciutat que posa Barcelona a liderar el futur.