I Trump i Netanyahu van fer acte de presència al Parlament
BarcelonaUna de les paradoxes del post-Procés i la pax autonomista imposada per Salvador Illa és que al Parlament es parla més de política internacional que mai. Sigui de forma volguda o per accident. De forma completament conscient n'ha parlat Sílvia Orriols, que ha comparegut amb un cor amb la bandera israeliana a la jaqueta i ha defensat sense complexos la resposta del govern de Benjamin Netanyahu als atemptats de Hamàs de fa dos anys. Ni tan sols Ignacio Garriga, de Vox, s'ha atrevit a tant. I pel que fa a Junts, aquest dimecres han votat a favor de l'embargament d'armes a Israel i dimarts es van aixecar per aplaudir la diputada de la CUP i participant de la Flotilla Pilar Castillejo, però ni el seu portaveu, Albert Batet, ni Carles Puigdemont fan ús de la paraula genocidi. Són els equilibris d'una formació que viu entre dues aigües.
Batet sí que ha considerat que era una bona idea treure's de la butxaca el nom de Donald Trump per definir la manera de governar de Salvador Illa. El president de la Generalitat s'ho ha pres gairebé de broma tot i admetre que li havia "dolgut una mica". Poc després, Batet ha acusat Illa de ser ostatge de Comuns i de voler pactar fins i tot amb la CUP, cosa que el Donald Trump real no faria mai. "Vostè ha arribat a bastants acords amb la CUP", li ha respost Illa recordant alguns pactes municipals entre juntaires i cupaires com el de Girona.
Visita al Papa
El president també ha volgut sortir al pas de les acusacions de voler "provincialitzar" Catalunya traient pit del seu recent viatge al Vaticà per veure's amb el Papa, és a dir, amb un cap d'estat. "Soc el primer dirigent espanyol que el visita", ha proclamat. En dir "espanyol" Batet ha vist que la seva acusació es confirmava: "Hauria d'haver dit el primer català".
Un altre focus de caràcter internacional han estat les referències als contactes entre el PSOE i Junts a Ginebra. Els juntaires volen que el PSC es retrati votant el preàmbul de l'Acord de Brussel·les on es parla de "resoldre el conflicte històric sobre el futur polític de Catalunya". Però en realitat d'aquest debat només en surt una idea clara del que vol fer Illa: pisos, pisos i més pisos.