Veneçolans, cubans o romanesos: els "nous espanyols" del PP

Madrid"Els hispans no són turistes, no són estrangers i no són immigrants a Madrid perquè estan a casa seva". Aquesta màxima repetida incansablement per Isabel Díaz Ayuso té efectes palpables en l'estructura i militància del PP madrileny. En el congrés autonòmic de l'any 2022, que la va fer presidenta del partit, Ayuso va crear una secretaria anomenada Nous Madrilenys per "apropar" la formació a les persones d'origen estranger i "promoure la seva participació política". La lidera un veneçolà que també és diputat a l'Assemblea de Madrid, Gustavo Eustache, i segons fonts del PP de la comunitat, més del 60% dels "nous madrilenys" són llatinoamericans. "Crec que està sent intel·ligent el PP fent això", apunta en una conversa amb l'ARA la investigadora en ciència política Laura Morales, que ha estudiat àmpliament el comportament electoral dels immigrants a Espanya.

Morales, professora d’investigació a l'Institut de Polítiques i Béns Públics del CSIC, creu que aquesta aposta ha tingut avantatges "tangibles" per a la presidenta madrilenya. "Això no és el que els fa guanyar o perdre eleccions" i "és molt estrany que sigui determinant" en uns comicis autonòmics, però pot suposar "millores incrementals" en el resultat. I especialment, en eleccions municipals en localitats més petites, com pot ser el cas de Rivas-Vaciamadrid, segons cita Morales a tall d'exemple. El cens electoral d'aquesta població madrilenya, feu històric d'Esquerra Unida, en les eleccions municipals i autonòmiques del 28 de maig del 2023 era d'unes 70.000 persones. Per primer cop en democràcia, va guanyar-hi els comicis municipals el PP, encapçalat per Janette Novo, d'origen cubà. Novo atén aquest diari a la seu de l'Ajuntament després d'un dia de ple com a líder de l'oposició. Tot i la victòria popular, Esquerra Unida i el PSOE van sumar per desbancar-la.

En una conversa amb l'ARA, Novo constata que s'ha produït un increment de la població d'origen estranger al municipi, però descarta que sigui "prou significatiu" perquè pugui condicionar el resultat electoral. La comunitat majoritària, explica, és la veneçolana i és la que més s'apropa als populars. Per què? Com a cubana, la portaveu del PP de Rivas-Vaciamadrid atribueix aquesta proximitat ideològica al fet que tant els seus compatriotes com els veneçolans "no escapen d'una dictadura [d'esquerres] per donar suport a l'esquerra" i "per avalar que es perpetuï també un règim totalitari a Espanya". A més, el discurs d'Ayuso, dirigit directament al col·lectiu hispà, afirma, "genera il·lusió" perquè fa que se sentin "ben rebuts" i "part d'una comunitat". Ara bé, Novo nega que sigui "una estratègia per anar a buscar el vot immigrant perquè cada cop creix més", sinó que ho descriu com un "sentiment".

Abans de la creació de la secretaria de Nous Madrilenys, argumenta, ja hi havia "moltes persones d'origen llatinoamericà o també romanesos" integrades al partit. En el seu cas concret, va entrar en política el 2011 com a número quatre a les llistes municipals, quan el PP madrileny estava liderat per Esperanza Aguirre. Si bé és cert que fa anys que existeix aquest vincle dels populars amb membres d'aquestes comunitats, va ser en el congrés estatal del partit del juliol de l'any passat, que va reelegir Alberto Núñez Feijóo, quan es va crear un organisme equivalent al de Nous Madrilenys en l'estructura estatal. En aquest cas s'anomenava Nous Espanyols i el liderava Carmen Cervantes, una metgessa equatoriana. "Funciona bé", constaten altres fonts del PP, que expliquen que des de Génova s'insta la resta de territoris a implementar aquesta política d'apropament a un col·lectiu cada cop més nombrós.

A Catalunya, expliquen les mateixes fonts, ja fa anys que hi ha grups de llatinoamericans o romanesos vinculats al partit. No tots tenen dret a vot en totes les eleccions –per exercir-lo en les autonòmiques i generals cal que hagin obtingut la nacionalitat espanyola mentre que en les municipals el cens s'amplia i poden votar persones regularitzades i ciutadans de la UE–, però s'impliquen en les activitats del partit. Aconseguir congregar diversos centenars de persones llatinoamericanes en mítings, com fa Ayuso, "té un efecte de comunicació molt immediat", sosté la investigadora del CSIC. "Si poden col·laborar, també són benvinguts", afirma Novo, que defensa que s'impliquin més enllà de ser una "quota". Morales constata, tanmateix, que a la llarga aquesta mena d'iniciatives, que també han promogut altres partits en altres períodes, com és el cas d'ERC, s'acaben desinflant i hi ha una infrarepresentació de persones d'origen estranger a les institucions.

El vot per nacionalitats

Tant Morales com el professor de ciència política a la Universitat Autònoma de Madrid (UAM) Santiago Pérez-Nievas expliquen a l'ARA que un dels problemes que es troben a l'hora d'analitzar el comportament electoral dels immigrants a Espanya és l'absència de dades específiques sobre el seu vot. Això també complica que els mateixos partits mesurin l'impacte electoral de les seves polítiques de captació. En tot cas, els estudis fets amb aquesta limitació indiquen que el col·lectiu –quan ja té dret a vot– té una taxa de participació més baixa i que tant la mobilització com l'orientació política depenen molt de la nacionalitat d'origen. Tots dos coincideixen a situar els veneçolans –com a exemple més clar–, bolivians i romanesos com els que tendeixen més a la dreta, si bé els immigrants, en general, tendeixen a votar més l'esquerra, que "podria capitalitzar-ho més". Ara bé, "ni el PSOE ni la resta de partits progressistes han fet un esforç visible per fidelitzar aquests votants", conclou Morales.