Vicepresident Abascal
BarcelonaLes eleccions extremenyes han deixat dues conclusions clares aquest diumenge per al PP. La primera és que Alberto Núñez Feijóo té molts números per ser el pròxim president espanyol. I la segona, i més inquietant per Génova, és que Santiago Abascal té els mateixos números per ser vicepresident. El resum és que l'esquerra retrocedeix, però qui se'n beneficia no és el PP sinó Vox, que recull el vot més antisanchista i alhora el vot més antisistema, el dels que se senten oblidats i no volen més tractaments pal·liatius sinó una esmena a la totalitat.
Aquest vot irat es concentra en les zones rurals i entre els més joves, sobretot nois. Per això el qui hauria de témer més el resultat extremeny ara mateix és l'andalús Juanma Moreno Bonilla, que al juny es jugarà a tot o res la seva majoria absoluta. I és que, sociològicament, Extremadura és el territori més semblant a Andalusia. A l'Aragó, que celebra eleccions el 8 de febrer, les enquestes pronostiquen un creixement de Vox similar al d'Extremadura, de manera que deixarien Jorge Azcón en la mateixa situació de debilitat que té ara. I a Castella i Lleó és impensable una majoria absoluta d'Alfonso Fernández Mañueco a les eleccions del març a causa de la fragmentació de les Corts i la puixança de Vox. Per tant, les eleccions més importants seran les d'Andalusia, perquè si Moreno Bonilla perd la majoria i es veu obligat a pactar amb Vox, Feijóo perdrà també el seu principal referent polític de cara a les generals.
Aquest sembla que és el pla de Pedro Sánchez per intentar sobreviure un altre cop. El PSOE no aspira a reconquerir cap territori, potser amb l'excepció del País Valencià, sinó a explotar les contradiccions i tensions que ben segur hi haurà entre el PP i Vox. En la seva compareixença d'aquest dilluns, Feijóo semblava resignat a aparèixer en un mateix bloc al costat de Vox. "El que han triat el 60% dels extremenys és enderrocar el mur de Sánchez", ha dit al sumar els seus vots als de l'extrema dreta.
Rebaixa d'hostilitats
És obvi, doncs, que Abascal li ha guanyat la partida a Feijóo, que pensava justament que la lliçó de la derrota de l'any 23 per a l'electorat conservador és que calia concentrar el vot en un sol partit, i és probable que a partir d'ara veiem com el PP s'adapta a la nova realitat i rebaixa les hostilitats amb Vox. Les converses entre Feijóo i Abascal per a la investidura del nou president valencià ja apuntaven en aquesta direcció. La incògnita ara és com quedaran els lideratges com el de Guardiola, que fins ara feien gala d'una certa moderació i rebuig a l'extrema dreta.
L'altra gran incògnita d'aquí a les eleccions generals és si Sánchez serà un altre cop capaç de mobilitzar un electorat que emet senyals clars de resignació davant l'arribada de l'extrema dreta al poder per primera vegada des del final de la dictadura franquista. El 23-J de 2023 una aliança informal de les esquerres espanyoles, el vot femení i nacionalistes catalans i bascos va barrar el pas al bloc PP-Vox. Durant aquesta legislatura semblava que la llei d'amnistia podia ser la tomba del PSOE, però no ha estat així. Han estat els escàndols de corrupció i d'assetjament sexual els que han minat la credibilitat de Pedro Sánchez i han embrutat el seu llegat.
Ara mateix l'única esperança del PSOE és que Vox imposi la seva agenda ultra d'una manera tan barroera al PP que provoqui una reacció en contra. Però malauradament per a Sánchez, el temps polític actual no és el de 2023 i la victòria de les dretes sembla inevitable. Ara bé, en política els accidents existeixen, com bé sap Zapatero. I si algú s'assembla a Rajoy és Feijóo.