La governabilitat de l'Estat

La votació per delegar les competències d'immigració ja té data... però Podem hi manté el no

Junts no descarta poder encarrilar un acord amb la formació lila malgrat la seva contundència

Barcelona / MadridEl 4 de març Junts, en una roda de premsa a la seu del partit, va anunciar un pacte amb el PSOE per delegar competències d'immigració a la Generalitat. La proposició de llei recollia, entre altres qüestions, que el govern català assumís competències executives que ara du a terme l'Estat, com els permisos de residència, tant temporals com de llarga durada, i l'expedició dels números d'identificació d'estrangers (NIE), i que els Mossos d'Esquadra tinguessin presència a la frontera. La proposta havia quedat en un calaix des de llavors perquè no compta amb prou majoria del Congrés perquè tiri endavant, fins que aquest dimarts la mesa de la cambra l'ha tornat a posar sobre la taula: se'n farà un primer debat dimarts que ve, i es votarà la presa en consideració.

Inscriu-te a la newsletter PolíticaUna mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Què ha canviat? D'entrada, res en termes de suports, ja que està abocada igualment al fracàs pel no de Podem. Aquest dimarts la formació lila ha deixat clar que s'oposaria a una llei que considera "racista" sobre la delegació a Catalunya de les competències de migració. "És una norma que només s'entén en el marc de la pugna electoral que mantenen Junts i Aliança Catalana", han argumentat fonts de la formació de Ione Belarra. Des de Podem destaquen que ells no s'oposen a cedir a la Generalitat més capacitat d'autogovern, però es desmarquen de la proposta. De fet, en una entrevista recent a l'ARA, Belarra va refermar que mentre Podem sigui necessari al Congrés aquesta llei no tirarà endavant, ja que consideren que si ara la Policia Nacional i la Guàrdia Civil ja fan "batudes racistes", amb competències a Catalunya ho farien els Mossos d'Esquadra, que tenen molta "més implantació al territori".

Cargando
No hay anuncios

Malgrat la contundència de Podem, des de la formació de Carles Puigdemont confien en els set dies que queden abans de la votació de dimarts que ve per mirar d'arribar a una entesa amb el partit de Belarra: "Queden set dies per a la votació i l'esquerra espanyola té dues opcions: la primera és deixar de dir racistes a milions de catalans que fa anys que estan reclamant que es gestioni el descontrol migratori” o "la segona, mantenir-se al bloc de PP i Vox i bloquejar un consens que és ampli a escala social a Catalunya", ha afirmat la portaveu de Junts al Congrés, Míriam Nogueras, en una atenció als mitjans de comunicació aquest dimarts a la tarda.

Fonts de Junts asseguren que han demanat a Podem, i en particular a la mateixa Belarra, poder seure per "dialogar" i acostar posicions, però que aquests no han respost a la petició. Les mateixes fonts consideren que la formació lila "ha tret de context" la proposició acordada amb el PSOE i ara busca una "excusa" per justificar el seu no.

Cargando
No hay anuncios

"La proposició de llei que van pactar el PSOE i Junts és una llei amb intencions obertament racistes, com es pot llegir en el seu mateix preàmbul, on es parla de la immigració com un problema i un risc per a la convivència i la cohesió social", han afegit fonts de Podem aquest dimarts, a l'espera del posicionament de Sumar, amb qui Junts es va enfrontar la setmana passada per la reducció de la jornada laboral. La mateixa Míriam Nogueras, cap de files juntaire, i la vicepresidenta espanyola, Yolanda Díaz, van protagonitzar un dels debats més agres dins la majoria plurinacional de la legislatura. De fet, aquest dimarts Junts ha votat que no a la proposta de Sumar per crear una Oficina Anticorrupció que preveia sancions de fins a un milió d'euros per a les empreses.

La proposta, en tot cas, sí que compta amb el suport de juntaires i socialistes, així com d'Esquerra. Fonts de la formació republicana a Madrid discrepen de Podem –malgrat que creuen que Junts demana aquestes competències per la pressió a les enquestes d'Aliança Catalana–, però defensen que la Generalitat tingui les competències de migracions. "Invito Podem a ajudar a derrotar la dreta i la ultradreta catalanes a les urnes i no fent un discurs que ningú entén", han conclòs aquestes fonts.

Cargando
No hay anuncios

El moment

La majoria de la mesa, amb el PSOE i Sumar, fan aquest moviment en un moment de relacions difícils amb Junts. Els de Carles Puigdemont han advertit el PSOE que s'han de desencallar les seves carpetes, des de la immigració fins a l'oficialitat del català, passant pel retorn de Puigdemont, si no volen que els retirin definitivament el suport. Aquest dilluns, després de la reunió dels diputats de Junts a Waterloo amb Puigdemont, la portaveu al Parlament, Mònica Sales, amenaçava amb fer trontollar l'estabilitat del president espanyol, Pedro Sánchez. "Poden passar coses a la tardor", va advertir sense més concrecions.

Cargando
No hay anuncios

Ara bé, Junts tampoc vol fer-se mala sang amb els socialistes pel no de Podem a la delegació de competències en migració. Fonts dels juntaires a Madrid indiquen que el desenllaç d'aquesta proposició no afectarà altres carpetes. A tall d'exemple, aquest dimarts Junts també ha assegurat haver arribat a un acord amb el govern espanyol perquè les grans empreses atenguin en català a tot l'Estat. "Sempre hem anat carpeta a carpeta", indiquen les mateixes fonts. Una de les actuals patates calentes per al govern espanyol són uns nous pressupostos generals de l'Estat per al 2026. Tot i que la Moncloa s'ha compromès a tirar endavant uns nous comptes públics, els juntaires asseguren que de moment no n'han parlat.

El català no es discuteix al Consell

El govern espanyol ha tret pes al fet que els estats membres no discuteixin sobre l'oficialitat del català a les institucions europees en el Consell de la Unió Europea d'aquest dimarts. "Espanya no cessarà", ha dit el secretari d'estat per a la UE, Fernando Sampedro, en declaracions a la premsa.

Sampedro també ha assegurat que un potencial acord dels estats membres sobre la iniciativa no cal que es tanqui en un Consell de la Unió Europea, sinó que el podrien segellar els ambaixadors dels països europeus. Tot i això, no ha descartat que els governs estatals ho tornin a discutir en un Consell abans que s'acabi l'any.